banzim-banzam SN, fent un balanceig, especialment en caminar (EC)

El banzim-banzam de les onades sempre el tranquil·litzava

→ zim-zam

[Reduplicatiu]

zim-zam SN, onomatopeia de la remor d’un moviment de vaivé / veu amb què hom denota un moviment de vaivé (IEC, EC)

La campana, sense batall, anava fent zim-zam / A la casa només se sentia el zim-zam del balancí de l’àvia, tot era silenci (EC, *)

→ banzim-banzam

▷ balandrim-balandram (p.ext.)

[Reduplicatiu]