cremar oli SV, treballar molt en una cosa (Fr)

Mira que ha cremat oli en la presentació d’aquell projecte! Deu estar cansat ara

→ escalfar-se el cap, cremar-se les celles, cremar-se els ulls

▷ trencar-se el cap (p.ext.)

cremar-se els ulls SV, treballar llarga estona i d’una manera intensa en una cosa que cal mirar fixament, cosint, escrivint, etc. (IEC)

Ha passat dies cremant-se els ulls per resoldre el problema i no ho ha aconseguit (R-M)

→ treure’s els ulls, cremar-se les celles, trencar-se el cap, cremar oli

▷ trencar-se la mà (p.ext.)

doblegar l’esquena SV, treballar / emprar-se físicament amb un esforç sostingut en l’execució d’alguna cosa (R-M, *)

No el planyis com si fos una criatura; fes-lo treballar, que ja té edat de doblegar l’esquena com tots nosaltres / Aquest noi és un gandul: no hi ha manera de fer-li doblegar l’esquena (R-M, EC)

→ guanyar-se la vida

▷ fer sirgar (algú) (inv.), a l’esquena (p.ext.)

fer feina com un ase SV, treballar excessivament (A-M)

Jo faig feina com un ase i aquests guanyen ses mongetes jugant, jugant. / Na Maria fa feina com un ase: no s’atura en tot lo dia (R, *)

→ ésser un ase de feina, treballar com un negre, treballar a esclat de mort, rompre’s l’esquena, treballar com un corcó

[Mall., Men. (A-M)]

fer hores SV, fer hores extraordinàries / efectuar un treball temporal no sotmès a la jornada laboral (IEC, EC)

Des de fa un mes fa hores perquè diu que es vol comprar un cotxe

▷ hora extra (p.ext.), fer més hores que un rellotge (p.ext.)

■ fer més hores que un rellotge SV, treballar més hores de les que correspondria segons el contracte i segons l’horari establert

En Jaume fa més hores que un rellotge: arriba abans de les vuit i de vegades a les deu des vespre encara està treballant

▷ fer-se trossos (per algú) (p.ext.), fer hores (p.ext.)

fer passos per SV, treballar per a l’obtenció d’una cosa (Fr)

Vaig fer passos per informar-me’n / Aquests dies ha fet passos per aconseguir la beca (EC, *)

▷ fer mèrits (p.ext.), fer punts (p.ext.)

fer sirgar (algú) SV, fer treballar algú, obligar-lo a trescar / fer-lo treballar o estar a les ordres (EC, A-M)

Cal fer sirgar els infants per ben acostumar-los / Ja et faré sirgar, ja! / Em va fer sirgar de mala manera i ara estic rendit (A-M, A-M, *)

▷ doblegar l’esquena (inv.)

guanyar-se el pa SV, treballar per a viure (R-M)

No pinta pas per guanyar-se el pa; ell viu del negoci que té (R-M)

→ guanyar-se les garrofes, guanyar-se la vida, viure la vida, guanyar-se les mongetes

▷ viure amb l’esquena dreta (ant.), viure de l’aire (ant.), assegurar el pa (a algú) (inv.)

guanyar-se el pa amb la suor del seu front SV, guanyar-se la vida treballant amb esforç (EC)

No para de treballar, aquest sí que es guanya el pa amb la suor del seu front (També s’usa amb les altres formes del possessiu)

▷ viure amb l’esquena dreta (ant.), viure de l’aire (ant.), guanyar-se la vida (p.ext.)

guanyar-se les garrofes SV, treballar, guanyar per a viure (R-M)

Ja és gran, ara cal que s’espavili i que es guanyi les garrofes / Jo, per sort, em guanyo bé les garrofes (També s’usa amb el modificador bé en posició postverbal) (R-M)

→ guanyar-se la vida, guanyar-se el pa, viure la vida, guanyar-se les mongetes

▷ viure amb l’esquena dreta (ant.), viure de l’aire (ant.), posar-hi call (p.ext.)

guanyar-se les mongetes SV, treballar, guanyar per viure (R-M)

És un dropo; no s’ha guanyat mai les mongetes (R-M)

→ guanyar-se les garrofes, guanyar-se el pa, guanyar-se la vida

▷ viure amb l’esquena dreta (ant.), viure de l’aire (ant.)

no deixar (alguna cosa) de la mà SV, ocupar-se d’un afer, treballar-hi, sense intermissió (IEC)

En aquest moment no deixarem el projecte de la mà, és necessari acabar-lo com més aviat millor / No deixaré de la mà tots els assumptes pendents. Primer els resoldré i després aniré de vacances (S’usa amb noms del tipus afer, projecte, treball, etc. com a complement)

▷ deixar de les mans (alguna cosa) (ant.), deixar dormir (alguna cosa) (ant.), deixar jeure (alguna cosa) (ant.), fer-se càrrec de (p.ext.), posar mà (a alguna cosa) (p.ext.)

posar-hi call SV, dit de qui fa molt de temps que fa una feina (IEC)

Fa molt de temps que treballa al restaurant, ha tingut temps de posar-hi call i tot

▷ guanyar-se les garrofes (p.ext.), tenir-hi la mà trencada (p.ext.)

rompre’s l’esquena SV, esforçar-se molt, treballar excessivament (R-M, Fr)

No cal rompre’t l’esquena en aquesta feina; no té cap importància que s’acabi o no (R-M)

→ posar-hi el coll, rompre’s la cara, matar-s’hi, fer-se violència, treballar a esclat de mort, fer feina com un ase, treballar com un negre, treballar com un corcó

▷ tirar-se (alguna cosa) a l’esquena (ant.), trencar-se la mà (p.ext.), a l’esquena (p.ext.)

sembrar en l’arena SV, fer feina en va, esforçar-se inútilment, etc. (EC)

Ha treballat molt en la investigació però, com que no li han acceptat l’informe, ha sembrat en l’arena / Intentar fer-lo canviar d’opinió és llaurar en arena: és massa tossut (També s’usa amb el verb llaurar)

→ perdre el temps, gastar la pólvora en salves, donar cops d’espasa a l’aire, assotar l’aire, tirar aigua al mar, fer l’aigua tota clara, tirar pedres a la mar

▷ sembrar en arena (v.f.), sembrar a l’arena (v.f.)

treballar a esclat de mort SV, treballar fins a rebentar-se / treballar fins a no poder més (IEC, EC)

Va treballar a esclat de mort per poder comprar-se una casa

→ rompre’s l’esquena, fer feina com un ase, treballar com un negre, treballar com un corcó

treballar a mitja jornada SV, fer mig horari de treball (EC)

Cobro menys que tu perquè treballo a mitja jornada

treballar com un corcó SV, treballar molt i amb esforç, amb dedicació

Al llarg de la seva vida ha fet molts diners, però sempre ha treballat com un corcó

→ treballar com un negre, fer feina com un ase, rompre’s l’esquena, treballar a esclat de mort

▷ ésser un corcó de treball (p.ext.)

treballar com un negre SV, treballar escarrassadament / treballar intensament (IEC, EC)

Hi dedica moltes hores, treballa com un negre

→ treballar com un corcó, fer feina com un ase, rompre’s l’esquena, treballar a esclat de mort

▷ portar una vida de gos (p.ext.), ésser un escarràs de feina (p.ext.), ésser un esdernec de feina (p.ext.), ésser un ase de feina (p.ext.), feina de negres (p.ext.)

treballar com una fada SV, treballar amb una habilitat meravellosa (IEC)

En Pere treballa com una fada: és capaç de reparar qualsevol aparell

▷ tenir mans de fada (p.ext.), ésser un artista (p.ext.), tenir mà (p.ext.), tenir-hi la mà trencada (p.ext.)

treure’s els ulls SV, treballar intensament i llargament en una cosa que cal mirar fixament, escrivint, cosint, brodant, etc. (A-M)

Es va treure els ulls cosint-li els traus

→ cremar-se els ulls

donar de baixa (algú) SV, declarar (un malalt, un accidentat) no apte per a determinats efectes / deixar inactiu (EC, R-M)

El metge ha donat de baixa en Jaume / L’han donat de baixa del treball a causa de la bronquitis que pateix (*, R-M)

▷ donar d’alta (algú) (ant.), de baixa (inv.), Seguretat Social (p.ext.)

estar de festes SV, estar sense treballar (A-M)

Aquest sempre està de festes, a veure quan troba una feina…

→ anar de festa en festa com els donsaires d’Albal, tenir festa

▷ estar de festa (v.f.)

fer festa SV, no treballar o no anar a la feina o a l’escola (EC)

Demà farem festa perquè s’ha de pintar el taller i no podrem treballar-hi / Ahir vaig fer festa perquè estava malalt (R-M, EC)

→ anar de festa en festa com els donsaires d’Albal, tenir festa

▷ temps lliure (p.ext.)

■ fora de servei SAdv, no en hores de treball

Poden vestir de paisà perquè estan fora de servei

▷ tenir festa (p.ext.)

tenir festa SV, no haver d’anar a la feina o a l’escola (EC)

Avui tenim festa perquè el mestre s’ha casat / Aquesta tarda tenim festa perquè és dijous (A-M, EC)

→ fer festa, estar de festes

▷ fora de servei (p.ext.)

viure amb l’esquena dreta SV, viure sense treballar (IEC)

És incapaç de fer cap esforç per guanyar-se la vida; està acostumat a viure amb l’esquena dreta; però ara s’haurà d’espavilar (R-M)

→ viure de l’aire, no alçar una palla d’en terra

▷ guanyar-se el pa (ant.), guanyar-se el pa amb la suor del seu front (ant.), guanyar-se les garrofes (ant.), guanyar-se les mongetes (ant.), guanyar-se la vida (ant.), trobar taula parada (p.ext.), tenir l’esquena dreta (p.ext.), viure de renda (p.ext.)

viure de l’aire SV, no tenir cap guany conegut (R-M)

No treballa enlloc; viu de l’aire; deu demanar diners a l’un i a l’altre (R-M)

→ viure amb l’esquena dreta

▷ guanyar-se el pa (ant.), guanyar-se el pa amb la suor del seu front (ant.), guanyar-se les garrofes (ant.), guanyar-se les mongetes (ant.), guanyar-se la vida (ant.), viure de renda (p.ext.)