TREBALLAR
anar en cos SV, treballar incansablement, especialment en feines feixugues (A-M)
Tots van en cós, ningú fa el mandra (A-M)
→fer feina com un ase, treballar com un negre
[Emp., Mall. (A-M)]
cremar oli SV, treballar molt en una cosa (Fr)
Mira que ha cremat oli en la presentació d'aquell projecte! Deu estar cansat ara
→apretar el dau, cremar-se les celles, cremar-se els ulls
▷trencar-se el cap (p.ext.), escalfar-se el cap (p.ext.), defensar el jornal (p.ext.), donar una bona casaca (p.ext.), fer sa llosca (p.ext.)
cremar-se els ulls SV, treballar llarga estona i d'una manera intensa en una cosa que cal mirar fixament, cosint, escrivint, etc. (DIEC1)
Ha passat dies cremant-se els ulls per resoldre el problema i no ho ha aconseguit (R-M)
→treure's els ulls, cremar-se les celles, cremar oli
▷trencar-se la mà (p.ext.), posar el coll (en alguna cosa) (p.ext.), trencar-se el cap (p.ext.), donar una bona casaca (p.ext.), fer sa llosca (p.ext.)
defensar el jornal SV, guanyar-se el jornal, no deixar-lo perdre (A-M)
No puc anar de viatge perquè he de defensar el jornal
▷guanyar-se el pa (p.ext.), guanyar-se el jornal (p.ext.), cremar oli (p.ext.), doblegar l'esquena (p.ext.), fer bon jornal (p.ext.)
[Emp. (A-M)]
doblegar l'esquena SV, treballar / emprar-se físicament amb un esforç sostingut en l'execució d'alguna cosa (R-M, *)
No el planyis com si fos una criatura; fes-lo treballar, que ja té edat de doblegar l'esquena com tots nosaltres / Aquest noi és un gandul: no hi ha manera de fer-li doblegar l'esquena (R-M, EC)
→guanyar-se la vida, posar el coll (en alguna cosa)
▷no tindre ningun cul que arrapar (ant.), fer sirgar (algú) (inv.), a l'esquena (p.ext.), defensar el jornal (p.ext.), remenar els ditets (p.ext.)
fer anar els dits com uns boixets SV, moure (els dits) molt de pressa, treballar amb llestesa (A-M)
Per fer aquesta feina cal fer anar els dits com uns boixets. Cal ser molt hàbil manualment
[Empordà (A-M)]
fer bon jornal SV, fer molta feina en un dia (A-M)
Hem pogut segar tots els camps de l'amo. Hem fet bon jornal
fer bona fusada SV, fer bona feina, treballar de manera retent (A-M)
Jo tenc nas per aquestes coses. Si el contractes a ell, farà bona fusada
→fer bon jornal, treballar com un corcó, portar les espardenyes ben cordades
[Men. (A-M)]
fer feina com un ase SV, treballar excessivament (A-M)
Jo faig feina com un ase i aquests guanyen ses mongetes jugant, jugant. / Na Maria fa feina com un ase: no s'atura en tot lo dia (R, *)
→ésser un ase de feina, treballar com un negre, treballar a esclat de mort, rompre's l'esquena, treballar com un corcó, anar en cos, fer més feina que un patró pelut
▷no tindre ningun cul que arrapar (ant.)
[Mall., Men. (A-M)]
fer hores SV, fer hores extraordinàries / efectuar un treball temporal no sotmès a la jornada laboral (DIEC1, EC)
Des de fa un mes fa hores perquè diu que es vol comprar un cotxe
▷hora extra (p.ext.), fer més hores que un rellotge (p.ext.)
■ fer més hores que un rellotge SV, treballar més hores de les que correspondria segons el contracte i segons l'horari establert
En Jaume fa més hores que un rellotge: arriba abans de les vuit i de vegades a les deu des vespre encara està treballant
fer passos per SV, treballar per a l'obtenció d'una cosa (Fr)
Vaig fer passos per informar-me'n / Aquests dies ha fet passos per aconseguir la beca (EC, *)
fer sa llosca SV, anar a treballar amb poca claror, sense veure-hi bé (A-M)
Si fas sa llosca un dia et faràs mal amb qualque eina
▷cremar oli (p.ext.), cremar-se els ulls (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
fer sirgar (algú) SV, fer treballar algú, obligar-lo a trescar / fer-lo treballar o estar a les ordres (EC, A-M)
Cal fer sirgar els infants per ben acostumar-los / Ja et faré sirgar, ja! / Em va fer sirgar de mala manera i ara estic rendit (A-M, A-M, *)
fer-se una bona casaca SV, fer-se'n un tip, treballar molt i fatigosament (A-M)
Es fa una bona casaca de treballar per als altres. Un dia dirà que ja en té prou
[Empordà (A-M)]
guanyar-se el pa SV, treballar per a viure (R-M)
No pinta pas per guanyar-se el pa; ell viu del negoci que té (R-M)
→guanyar-se les garrofes, guanyar-se la vida, viure la vida, guanyar-se les mongetes
▷viure amb l'esquena dreta (ant.), viure de l'aire (ant.), assegurar el pa (a algú) (inv.), defensar el jornal (p.ext.)
guanyar-se el pa amb la suor del seu front SV, guanyar-se la vida treballant amb esforç (EC)
No para de treballar, aquest sí que es guanya el pa amb la suor del seu front (També s'usa amb les altres formes del possessiu)
▷viure amb l'esquena dreta (ant.), viure de l'aire (ant.), guanyar-se la vida (p.ext.), viure dels seus braços (p.ext.)
guanyar-se les garrofes SV, treballar, guanyar per a viure / guanyar-se la vida (R-M, A-M)
Ja és gran, ara cal que s'espavili i que es guanyi les garrofes / Jo, per sort, em guanyo bé les garrofes (També s'usa amb el modificador bé en posició postverbal) (R-M)
→guanyar-se la vida, guanyar-se el pa, viure la vida, guanyar-se les mongetes
▷viure amb l'esquena dreta (ant.), viure de l'aire (ant.), posar-hi call (p.ext.)
guanyar-se les mongetes SV, treballar, guanyar per viure (R-M)
És un dropo; no s'ha guanyat mai les mongetes (R-M)
→guanyar-se les garrofes, guanyar-se el pa, guanyar-se la vida
menar es molí alt SV, treballar amb pressa excessiva (A-M)
Aquest nom mos obliga a no menà es mulí tan alt, a llaurà dret. a no fé feyna d'embarch (A-M)
▷no deixar (alguna cosa) de la mà (p.ext.), treballar com un negre (p.ext.)
no deixar (alguna cosa) de la mà SV, ocupar-se d'un afer, treballar-hi, sense intermissió (DIEC1)
En aquest moment no deixarem el projecte de la mà, és necessari acabar-lo com més aviat millor / No deixaré de la mà tots els assumptes pendents. Primer els resoldré i després aniré de vacances (S'usa amb noms del tipus afer, projecte, treball, etc. com a complement)
▷deixar de les mans (alguna cosa) (ant.), deixar dormir (alguna cosa) (ant.), deixar jeure (alguna cosa) (ant.), fer-se càrrec de (p.ext.), posar mà (a alguna cosa) (p.ext.), menar es molí alt (p.ext.)
posar el coll (en alguna cosa) SV, treballar-hi activament, prestar-hi ajut decidit (A-M)
Aquí hi ha una espatlla que no desdirà, baldament es rem fos de seixanta vuit... i que ningú més volgués posar es coll a portar-lo (A-M)
→doblegar l'esquena, treballar com un corcó, portar les espardenyes ben cordades
[Or.]
posar-hi call SV, dit de qui fa molt de temps que fa una feina (DIEC1)
Fa molt de temps que treballa al restaurant, ha tingut temps de posar-hi call i tot
▷guanyar-se les garrofes (p.ext.), tenir-hi la mà trencada (p.ext.)
remenar els ditets SV, treballar activament en una feina manual (A-M)
Si remenau els ditets podrem acabar aquesta feina i començar-ne una altra
→fer anar els dits com uns boixets
▷treballar com un corcó (p.ext.), treballar com una fada (p.ext.), doblegar l'esquena (p.ext.)
[Mall., Men. (A-M)]
rompre's l'esquena SV, esforçar-se molt, treballar excessivament (R-M)
No cal rompre't l'esquena en aquesta feina; no té cap importància que s'acabi o no (R-M)
→posar-hi el coll, rompre's la cara, matar-s'hi, fer-se violència, treballar a esclat de mort, fer feina com un ase, treballar com un negre, treballar com un corcó, apretar el dau, esmolar-se les ungles, fondre el greix
▷tirar-se (alguna cosa) a l'esquena (ant.), trencar-se la mà (p.ext.), a l'esquena (p.ext.)
sembrar en l'arena SV, fer feina en va, esforçar-se inútilment, etc. (EC)
Ha treballat molt en la investigació però, com que no li han acceptat l'informe, ha sembrat en l'arena / Intentar fer-lo canviar d'opinió és llaurar en arena: és massa tossut (També s'usa amb la forma llaurar en arena)
→perdre el temps, gastar la pólvora en salves, donar cops d'espasa a l'aire, assotar l'aire, tirar aigua al mar, fer l'aigua tota clara, tirar pedres a la mar, empeltar guixes, escriure a la mar
▷sembrar en arena (v.f.), sembrar a l'arena (v.f.)
treballar a esclat de mort SV, treballar fins a rebentar-se / treballar fins a no poder més (DIEC1, EC)
Va treballar a esclat de mort per poder comprar-se una casa
→rompre's l'esquena, fer feina com un ase, treballar com un negre, treballar com un corcó, esmolar-se les ungles
treballar a mitja jornada SV, fer mig horari de treball (EC)
Cobro menys que tu perquè treballo a mitja jornada
treballar com un corcó SV, treballar molt i amb esforç, amb dedicació
Al llarg de la seva vida ha fet molts diners, però sempre ha treballat com un corcó
→treballar com un negre, fer feina com un ase, rompre's l'esquena, treballar a esclat de mort, posar el coll (en alguna cosa), portar les espardenyes ben cordades, fer bona fusada
▷ésser un corcó de treball (p.ext.), remenar els ditets (p.ext.)
treballar com un negre SV, treballar escarrassadament / treballar intensament / treballar molt i fatigosament (DIEC1, EC, A-M)
Hi dedica moltes hores, treballa com un negre (També s'usa amb el verb fer feina)
→treballar com un corcó, fer feina com un ase, rompre's l'esquena, treballar a esclat de mort, anar en cos
▷portar una vida de gos (p.ext.), ésser un escarràs de feina (p.ext.), ésser un esdernec de feina (p.ext.), ésser un ase de feina (p.ext.), feina de negres (p.ext.), menar es molí alt (p.ext.)
treballar com una fada SV, treballar amb una habilitat meravellosa / tenir meravellosa habilitat per a cert treball (DIEC1, A-M)
En Pere treballa com una fada: és capaç de reparar qualsevol aparell
▷tenir mans de fada (p.ext.), ésser un artista (p.ext.), tenir mà (p.ext.), tenir-hi la mà trencada (p.ext.), remenar els ditets (p.ext.)
treure's els ulls SV, treballar intensament i llargament en una cosa que cal mirar fixament, escrivint, cosint, brodant, etc. (A-M)
Es va treure els ulls cosint-li els traus
viure dels seus braços SV, viure de la seva feina (A-M)
Des que deixà l'empresa familiar viu dels seus braços
▷viure amb l'esquena dreta (ant.), guanyar-se el pa amb la suor del seu front (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
donar de baixa (algú) SV, declarar (un malalt, un accidentat) no apte per a determinats efectes / deixar inactiu (EC, R-M)
El metge ha donat de baixa en Jaume / L'han donat de baixa del treball a causa de la bronquitis que pateix (*, R-M)
▷donar d'alta (algú) (ant.), de baixa (inv.), Seguretat Social (p.ext.)
estar cama alta SV, viure sense treballar (A-M)
Com eran senyós..., vivian cama alta, perque sa feyna'ls hi feya nosa (A-M)
→viure amb l'esquena dreta, tenir mal acalar es gep, no haver acalat mai es gep
[Men. (A-M)]
estar de festes SV, estar sense treballar (A-M)
Aquest sempre està de festes, a veure quan troba una feina…
→anar de festa en festa com els donsaires d'Albal; anar de festa en festa, com el dolçainer; tenir festa
▷estar de festa (v.f.), no tindre ningun cul que arrapar (p.ext.), fer dissabte (p.ext.)
fer dissabte SV, acabar la feina en dia anterior a una festa (A-M)
—Que ja has fet dissabte? —No, encara me queden dues hores de feina / Demà vespre, que és dissabte, farem dissabte dejorn, i anirem a festejar an es rellotge d'Es Born (pop.) (També s'usa amb el verb acabar) (A-M)
[Mall., Men. (A-M)]
fer festa SV, no treballar o no anar a la feina o a l'escola (EC)
Demà farem festa perquè s'ha de pintar el taller i no podrem treballar-hi / Ahir vaig fer festa perquè estava malalt (R-M, EC)
→anar de festa en festa com els donsaires d'Albal; anar de festa en festa, com el dolçainer; tenir festa
■ fora de servei SAdv, no trobar-se en horari laboral
Poden vestir de paisà perquè estan fora de servei
no haver acalat mai es gep SV, no haver hagut de treballar mai (A-M)
Es nota que no has acalat mai es gep. Et demanen qualsevol cosa i no saps ni per on començar
→viure amb l'esquena dreta, viure de l'aire, estar cama alta
[Mall. (A-M)]
tenir festa SV, no haver d'anar a la feina o a l'escola (EC)
Avui tenim festa perquè el mestre s'ha casat / Aquesta tarda tenim festa perquè és dijous (A-M, EC)
tenir mal acalar es gep SV, no estar avesat o afectat de fer feina (A-M)
En Lluís té mal acalar es gep, o sigui que no comptis amb ell per fer net el pis
→viure amb l'esquena dreta, no alçar una palla d'en terra, anar-se'n d'andanes, estar cama alta, no haver acalat mai es gep
[Mall. (A-M)]
viure amb l'esquena dreta SV, viure sense treballar (DIEC1)
És incapaç de fer cap esforç per guanyar-se la vida; està acostumat a viure amb l'esquena dreta; però ara s'haurà d'espavilar / Aquest s'ha criat esquena dreta / Era més conegut que En Boira... y vivia esquena dreta a la barba d'altri (També s'usa amb la forma esquena dreta) (R-M, *, A-M)
→viure de l'aire, no alçar una palla d'en terra, tenir mal acalar es gep, estar cama alta, no haver acalat mai es gep
▷viure esquena dreta (v.f.), viure dels seus braços (ant.), guanyar-se el pa (ant.), guanyar-se el pa amb la suor del seu front (ant.), guanyar-se les garrofes (ant.), guanyar-se les mongetes (ant.), guanyar-se la vida (ant.), trobar taula parada (p.ext.), tenir l'esquena dreta (p.ext.), viure de renda (p.ext.)
viure de l'aire SV, no tenir cap guany conegut (R-M)
No treballa enlloc; viu de l'aire; deu demanar diners a l'un i a l'altre (R-M)
▷guanyar-se el pa (ant.), guanyar-se el pa amb la suor del seu front (ant.), guanyar-se les garrofes (ant.), guanyar-se les mongetes (ant.), guanyar-se la vida (ant.), viure de renda (p.ext.)