TREBALLADOR

ésser un ase de feina SV, treballar excessivament (A-M)

En Joan és un ase de feina: fa feina dotze hores cada dia

ésser un esdernec de feina, ésser un escarràs de feina, fer feina com un ase

ésser un feina-fuig-mandra-no-em-deixis (ant.), dur a la fatiga (p.ext.), ésser una màquina (algú) (p.ext.), treballar com un negre (p.ext.), llarg de mans (p.ext.)

[Mall., Men. (A-M)]

ésser un escarràs de feina SV, ésser molt treballador (IEC)

És un escarràs de feina, no descansa mai / Passa moltes hores treballant al restaurant, és un escarràs (Sovint s’omet el complement preposicional)

ésser un esdernec de feina, ésser un ase de feina, treballador com una formiga

ésser un feina-fuig-mandra-no-em-deixis (ant.), dur a la fatiga (p.ext.), fer-se trossos (per algú) (p.ext.), treballar com un negre (p.ext.), llarg de mans (p.ext.)

home de molts oficis SN, qui treballa o ha treballat en professions o feines molt diferents

És un manetes: sap fer moltes coses, però no té cap professió. És home de molts oficis (També s’usa amb els noms dona, gent i persona)

no tenir ofici ni benefici (ant.), tocar moltes tecles (p.ext.), ésser un tot terreny (algú) (p.ext.). Dels refranys: «Home de molts oficis, mestre de res», «Home de molts oficis, pobre segur», «Home de molts oficis, de pocs servicis» (A-M)

llarg de mans SA, [ésser] expedit en el treball / ésser treballador, rendir molt en el treball (IEC, EC)

Aquest treball, dóna’l a fer a en Jaume, que és llarg de mans i aviat te’l tindrà enllestit / Té poc temps i molta feina, però com que és llarg de mans, se’n sortirà (R-M, *)

curt de mans (ant.), ésser un esdernec de feina (p.ext.), ésser un escarràs de feina (p.ext.), ésser un ase de feina (p.ext.), ésser un corcó de treball (p.ext.)

mà d’obra SN, conjunt d’obrers que treballa en una obra / total d’obrers assalariats d’un sector o un país determinats (IEC, EC)

El nostre camp es va empobrint per manca de mà d’obra; el jovent no veu esdevenidor en l’agricultura (R-M)

població activa SN, conjunt de persones que treballen o que poden treballar / part de la població que té una ocupació, que no es troba a l’atur (T, *)

L’ajuntament ha elaborat un cens de la població activa del municipi

els sense feina (ant.)

treballador com una formiga SA, ésser molt treballador

És capaç de treballar més de deu hores seguides: és treballador com una formiga

ésser un escarràs de feina