TREBALLADOR
engreixar amb els treballs SV, estar millor de salut o d'esperit tenint preocupacions i treballs que estant tranquil i desvagat (A-M)
En lo que passarell sia a dita de mos guerrers, vos vui servir així mateix sens mostra de fellonia; i així veureu, vida mia, que jo amb sos trebais engreix (pop.) (A-M)
▷portar les espardenyes ben cordades (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
ésser un ase de feina SV, treballar excessivament (A-M)
En Joan és un ase de feina: fa feina dotze hores cada dia
→ésser un esdernec de feina, ésser un escarràs de feina, fer feina com un ase, ésser un ca de feina
▷dur es dilluns (ant.), ésser un feina-fuig-mandra-no-em-deixis (ant.), dur a la fatiga (p.ext.), ésser una màquina (algú) (p.ext.), treballar com un negre (p.ext.), llarg de mans (p.ext.), tractar (algú) com una gallega (p.ext.)
[Mall., Men. (A-M)]
ésser un ca de feina SV, treballar constantment i en feines feixugues (A-M)
Aquest mosso és un ca de feina. Que no veieu que us caurà desmaiat al mig de la fàbrica?
→ésser un ase de feina, ésser un escarràs de feina, fer més feina que un patró pelut
[Mall., Men. (A-M)]
ésser un escarràs de feina SV, ésser molt treballador (DIEC1)
És un escarràs de feina, no descansa mai / Passa moltes hores treballant al restaurant, és un escarràs (Sovint s'omet el complement preposicional)
→ésser un esdernec de feina, ésser un ase de feina, treballador com una formiga, ésser un ca de feina, fer més feina que un patró pelut
▷ésser un feina-fuig-mandra-no-em-deixis (ant.), dur a la fatiga (p.ext.), fer-se trossos (per algú) (p.ext.), treballar com un negre (p.ext.), llarg de mans (p.ext.), tractar (algú) com una gallega (p.ext.), aficar ganiveta (a algú) (p.ext.)
fer més feina que un patró pelut SV, treballar intensament (A-M)
El meu padrí es va passar la vida fent més feina que un patró pelut
→fer feina com un ase, ésser un ca de feina, ésser un escarràs de feina, treballador com una formiga
home de molts oficis SN, qui treballa o ha treballat en professions o feines molt diferents
És un manetes: sap fer moltes coses, però no té cap professió. És home de molts oficis (També s'usa amb els noms dona, gent i persona)
▷no tenir ofici ni benefici (ant.), tocar moltes tecles (p.ext.), ésser un tot terreny (algú) (p.ext.)
[Dels refranys: «Home de molts oficis, mestre de res», «Home de molts oficis, pobre segur», «Home de molts oficis, de pocs servicis» (A-M)]
llarg de mans SA, [ésser] expedit en el treball / [ésser] treballador, rendir molt en el treball / treballador, actiu (DIEC1, EC, A-M)
Aquest treball, dóna'l a fer a en Jaume, que és llarg de mans i aviat te'l tindrà enllestit / Té poc temps i molta feina, però com que és llarg de mans, se'n sortirà (R-M, *)
▷curt de mans (ant.), ésser un esdernec de feina (p.ext.), ésser un escarràs de feina (p.ext.), ésser un ase de feina (p.ext.), ésser un corcó de treball (p.ext.)
mà d'obra SN, conjunt d'obrers que treballa en una obra / total d'obrers assalariats d'un sector o un país determinats (DIEC1, EC)
El nostre camp es va empobrint per manca de mà d'obra; el jovent no veu esdevenidor en l'agricultura (R-M)
població activa SN, conjunt de persones que treballen o que poden treballar / part de la població que té una ocupació, que no es troba a l'atur (T, *)
L'ajuntament ha elaborat un cens de la població activa del municipi
portar les espardenyes ben cordades SV, fer molta i bona feina, o estar ben previngut per als treballs i dificultats que es presentin (A-M)
En Martí sempre porta les espardenyes ben cordades. Crec que es mereix un augment de sou
→treballar com un corcó, posar el coll (en alguna cosa), fer bona fusada
■ treballador com una formiga SA, ésser molt treballador
És capaç de treballar més de deu hores seguides: és treballador com una formiga
→ésser un escarràs de feina, fer més feina que un patró pelut