ésser de bona jeia SV, dit de la persona tractable, que es porta bé amb els altres (EC)

Tots els veïns som de bona jeia, en aquesta escala / Semblava de bona jeia, però tenia molt mal caràcter (També s’usa amb el verb semblar i amb el quantificador molt en posició preadjectival)

→ tenir bona jeia

▷ ésser de mala jeia (ant.), ésser de mala llet (ant.), home de pocs amics (ant.), bo d’agombolar (p.ext.)