TEMPS
■ al seu dia SP, dit per a referir-se a un temps indeterminat del passat o del futur
Al seu dia, aquesta cançó va ser tot un èxit / Al seu dia serà una gran actriu
ara o suara SCoord, un cop o altre / en un temps o en un altre / en un moment o un altre (EC, A-M, *)
Això ho ha de fer ara o suara
[Men. (A-M), Mall.]
d'ahir a avui SP, de poc temps ençà (A-M)
Ens va manar la lectura del llibre d'ahir a avui
de poc SP, que fa poc que ha estat fet o que s'ha esdevingut / poc temps (*, EC)
És nascut de poc / És casat de poc
de tard en tard SP, a llargs intervals (DIEC1)
Eren molt amics, però sols es veien de tard en tard; això sí, s'escrivien unes lletres inacabables (R-M)
de temps en temps SP, algunes vegades (A-M)
Els convidava a dinar de temps en temps, per les grans diades (R-M)
els anys de Déu SD, un temps molt llarg (A-M)
Aquell hi està els anys de Déu, per fer una cosa (A-M)
[Llofriu (A-M)]
en menys (d'algun temps) SP, en un espai de temps inferior al que s'indica
En menys d'un mes haurà anat de viatge quatre vegades. Està molt cansat
encara neixen dies O, es diu per a significar que encara queda temps per a fer o esdevenir allò de què es parla (A-M)
No passis pena si no has acabat la feina, encara neixen dies
fer anys i panys SV, fer molt de temps (EC)
D'aquest projecte, me'n va parlar fa anys i panys; em pensava que ja ho havia deixat córrer / Fa anys i panys de l'accident aquell que va tenir (R-M, *)
▷trigar anys i panys (p.ext.), en altre temps (p.ext.), en aquell temps (p.ext.), temps enrere (p.ext.), els anys de Déu (p.ext.)
■ fer segles SV, fer molt de temps
Fa segles que no vaig al cinema. Ja no sé ni quina va ser l'última pel·lícula que vaig anar a veure
haver de menester les herbes de sant Joan SV, necessitar molt de temps per a fer o obtenir una cosa / per a fer una cosa necessitar molt de temps (A-M)
Per tal d'acabar aquesta feina sembla que hagis de menester les herbes de sant Joan. No et pots afanyar una mica?
▷el sol colgat serà vespre (p.ext.)
[Mall., Men. (A-M)]
haver de mester les àncores SV, emprar molt de temps per fer una cosa que es podria fer aviat (A-M)
No sé per què triga tant. Sempre ha de mester les àncores per acabar la feina (També s'usa amb la forma necessitar les àncores)
haver-hi més dies que llonganisses SV, sobrar temps per a fer quelcom (R-M)
No pateixis, ja ho acabaràs; hi ha més dies que llonganisses / No t'apressis tant, home!, que hi ha més dies que llonganisses (R-M)
[Del refrany: «haver-hi més dies que llangonisses i més setmanes que botifarres» (Val., A-M)]
l'altre dia SD, fa dies (en nombre indeterminat, però generalment sens passar d'un mes) / fa alguns dies (A-M)
L'altre dia et vaig veure dalt d'una moto / L'altre dia em vaig trobar amb un amic de la infantesa (També s'usa amb la forma l'altra setmana)
▷fer segles (ant.), fer anys i panys (ant.), l'altre dia de pagès (p.ext.)
•s'altra diassa (Mall.)
l'altre dia de pagès SD, fa molts de dies, fa bastant de temps (A-M)
L'altre dia de pagès vaig veure ta mare / L'altre dia de pagès era una bastida vella (*, A-M)
mai per mai que SAdv, si algun dia (R-M)
Mai per mai que necessitis un bon traductor de rus, jo en conec un
mai que SAdv, si alguna vegada (R-M)
Mai que t'hi repensis, digues-m'ho, que en tornarem a parlar / Mai que et pregunti res, tu fes veure que no ho saps (R-M, EC)
→avui per demà que, mai per mai que, demà que, si és cas que
■ minuts de pagès SN, expressió usada per a referir-se a una unitat de temps superior a l'establerta en meteorologia
Fa un quart d'hora m'has dit que series aquí al cap de cinc minuts, però devien ser cinc minuts de pagès, oi? (Aquesta expressió va precedida d'un numeral. També s'usa amb la forma hora de pagès)
■ passar volant SV, expressió usada per a indicar que hom percep que una unitat de temps ha transcorregut ràpidament
Com que la feina m'agrada, les hores passen volant / Quan t'ho passes bé, els dies passen volant / Darrerament, els anys em passen volant
qui sap quan O, un temps llarg i imprecís (R-M)
Ha marxat a les deu i sempre arriba qui sap quan. No té mai pressa ni mira el rellotge / La Sagrada Família s'acabarà qui sap quan (R-M)
tard o d'hora SCoord, es diu per a indicar que una cosa esdevé sens fallar, sia dins breu temps, sia dins un temps més llarg (A-M)
No sé on he posat la clau, però ja en tinc una altra; tard o d'hora, ja la trobaré en algun racó / Vindran, més tard o més d'hora, però seran aquí per Nadal (També s'usa amb la forma més tard o més d'hora) (R-M, *)
→a la curta o a la llarga, prest o tard, a llarg tret, un dia o altre, amb el temps, a la llarga
temps difícils SN, temps en què es viu malament / temps de grans dificultats per a guanyar-se la vida o per a portar avant alguna empresa (DIEC1, A-M)
Després d'una guerra sempre corren temps difícils, perquè s'ha de reconstruir tot allò que s'ha destruït
▷temps difícil (v.f.), temps de vaques grasses (ant.)
tenir temps SV, disposar de temps per a fer quelcom, no estant subjecte a altres ocupacions (EC)
Tinc temps per estar amb tu una estoneta / No t'he escrit més prest perquè no he tingut temps (*, A-M)
▷haver-hi més dies que llonganisses (p.ext.), encara neixen dies (p.ext.)
■ tot el temps del món SQ, molt de temps
Que et penses que tinc tot el temps del món o què? / Es va prendre tot el temps del món per a acabar aquella feina / Tu, tranquil. Disposem de tot el temps del món
▷prendre's (algun temps) de temps (p.ext.), haver de mester les àncores (p.ext.)
un dia o altre SCoord, indefectiblement / expressió que indica que una cosa s'esdevé sense fallar, sia immediatament, sia en un temps més llunyà (R-M, *)
Un dia o altre hauria de ploure perquè convé molt per als conreus
mal temps SN, temps molest, sia per fred, sia per pluja, per vent o altre fenomen pertorbador de la calma atmosfèrica (A-M)
Avui farà mal temps, el cel està ben tapat / Portem uns dies de mal temps
▷dia triat (ant.), dia de reis (ant.), dia de cristians (ant.), dia noble (ant.), bon temps (ant.), estar si plou no plou (p.ext.), temps de llops (p.ext.), desfet de temps (p.ext.), cordonada de sant Francesc (p.ext.), temps infernal (p.ext.), disbarat de temps (p.ext.)
temps dolç SN, temps molt bo / temps serè, benigne, sense excessos de calor ni de fred (A-M)
Fa un temps dolç, dona gust sortir a fer una volta
→bon temps, dia triat, dia de reis, dia de cristians, dia noble