aires de suficiència SN, expressió usada per a referir-se a l’excessiva confiança que algú mostra en si mateix

Els seus aires de suficiència sempre m’han posat nerviós / És molt jove, però ja té uns aires de suficiència que déu n’hi do

▷ què m’has de dir (p.ext.), creure’s el Déu de la terra (p.ext.), semblar el Déu de la terra (p.ext.), do de pit (p.ext.)