anar de callada SV, ésser obvi / ésser suposat, no caldre dir alguna cosa (R-M, IEC)

Havent renyit amb el seu germà, va de callada que ja no deuran fer el negoci plegats (R-M)

→ caure pel seu propi pes, ésser de calaix, saltar a la vista, clar com l’aigua

▷ ho porta el plano (p.ext.)