fer-se comptes (d’alguna cosa) SV, figurar-se / suposar, calcular una cosa com a possible o probable (R-M, A-M)

No conec l’home que l’acompanya; faig comptes que deu ésser aquell parent que havia de venir a veure’l / Em faig comptes que els exàmens seran la setmana que ve (R-M)

→ fer-se a la idea (d’alguna cosa), fer la sensació (d’alguna cosa)

pots comptar (alguna cosa) O, fer-se càrrec, adonar-se (de com deu ésser una cosa) (A-M)

Ja pots comptar la cara que degué fer / Quin munt de bestieses va deixar anar a la reunió! Pot comptar! (Només s’usa en les segones i en les terceres persones del present d’indicatiu. Sovint s’usa precedida de l’adverbi ja. El complement es pot ometre) (EC,*)

→ pots pensar (alguna cosa)

▷ fer-se càrrec de (p.ext.)

■ pots pensar (alguna cosa) O, formar-se noció d’alguna cosa, suposar, pensar

Pots pensar la il·lusió que li farà rebre aquesta joguina tan desitjada / —Quina vergonya devia passar! —Ja pot pensar! (Només s’usa en les segones i en les terceres persones del present d’indicatiu. Sovint s’usa precedida de l’adverbi ja. El complement és opcional)

→ pots comptar (alguna cosa)

▷ fer-se càrrec de (p.ext.)