SUPOSAR
fer-se comptes (d'alguna cosa) SV, figurar-se / suposar, calcular una cosa com a possible o probable (R-M, A-M)
Em faig comptes que els exàmens seran la setmana que ve / No conec l'home que l'acompanya; faig comptes que deu ésser aquell parent que havia de venir a veure'l / En aquest tal loch feya compte lo enamorat e dolorós cavaller poder esbatre les enamorades angusties que'l turmentaven (R-M, R-M, A-M)
→fer-se a la idea (d'alguna cosa), fer la sensació (d'alguna cosa)
▷fer comptes (d'alguna cosa) (v.f.), fer compte (d'alguna cosa) (v.f.)
pots comptar (alguna cosa) O, fer-se càrrec, adonar-se (de com deu ésser una cosa) (A-M)
Ja pots comptar la cara que degué fer / Quin munt de bestieses va deixar anar a la reunió! Pot comptar! (Només s'usa en les segones i en les terceres persones del present d'indicatiu. Sovint s'usa precedida de l'adverbi ja. El complement es pot ometre) (EC, *)
■ pots pensar (alguna cosa) O, formar-se noció d'alguna cosa, suposar, pensar
Pots pensar la il·lusió que li farà rebre aquesta joguina tan desitjada / —Quina vergonya devia passar! —Ja pot pensar! (Només s'usa en les segones i en les terceres persones del present d'indicatiu. Sovint s'usa precedida de l'adverbi ja. El complement és opcional)