SOMRIURE
esclarir-se-li la cara (a algú) O, palesar algú en el seu semblant que li ha tornat l'alegria, la tranquil·litat d'esperit, etc. / posar la cara més clara d'expressió, més alegre (EC, A-M)
Si li toca la grossa de Nadal se li esclarirà la cara de cop / Tirant, encara que aquell dia hagués haguda victòria, no s'alegrà d'aquella ni'l veren riure ni sclarir la sua cara (*, A-M)
▷eixamplar-se-li el cor (a algú) (p.ext.), esclarir-se-li el cor (a algú) (p.ext.)
fer la mitja rialla SV, somriure / riure lleument, sense soroll, amb un simple moviment de llavis (DIEC1, *)
En veure'ns va fer la mitja rialla
fer sa mitja castanyola SV, fer la mitja rialla, somriure (A-M)
Mentre jeia al llit esperant el darrer sospir feia sa mitja castanyola
[Alaró (A-M)]