presència d’esperit SN, qualitat de qui no es desconcerta en presència d’un perill, d’un succés advers, de quelcom imprevist (IEC)

La seva presència d’esperit el va salvar, perquè una petita vacil·lació en aquell moment hauria estat fatal / Sort en vam tenir de la presència d’esperit de tots plegats! Tothom guardà silenci, conscients del perill (R-M)

→ sang freda

sang freda SN, possessió de si mateix davant allò que ens pot irritar, exaltar, fer perdre la serenitat, esglaiar, etc. / serenitat i domini de si mateix davant del perill o la passió (IEC, EC)

Va disposar tot el que calia amb molta sang freda; ningú no hauria endevinat que s’hi jugava la vida / No perdre la sang freda / És millor mantenir la sang freda i no deixar-se portar per les emocions (R-M, EC, *)

→ presència d’esperit

▷ tenir les sangs calentes (ant.), tenir la pell dura (p.ext.)