edat de discreció SN, edat en què l’home és capaç de distingir el bé del mal moral (A-M)

I que com cadascú d’aquells serà d’edat de discreció, que per vosaltres siguin induïts i aconsellats a fermar matrimoni (A-M)

▷ posar seny (p.ext.), ús de raó (p.ext.), sentit comú (p.ext.)

sentit comú SN, facultat atribuïda a la generalitat de les persones de discernir raonablement les coses / facultat reguladora que permet a l’home de fonamentar tot judici sense caure ni en l’escepticisme ni en el dogmatisme (IEC, EC)

No para de fer ximpleries, sembla que hagi perdut el sentit comú

▷ posar seny (p.ext.), recobrar el seny (p.ext.), edat de discreció (p.ext.)

ús de raó SN, raciocini / capacitat per a discórrer / edat en què la persona pot ja raonar talment que es considera com a responsable dels seus actes (R-M, A-M, EC)

D’ençà que té ús de raó que ha volgut estudiar matemàtiques / L’ús de raó s’adquireix amb els anys / Arribar a l’ús de raó (R-M, R-M, EC)

▷ edat de discreció (p.ext.)