SALUTACIÓ
alabat sia Déu O, exclamació que s'usa com a salutació que es fan a la pagesia de Mallorca en trobar-se per un camí o terra persones desconegudes, i també en entrar a les cases de fora vila; i a Menorca s'usa encara en entrar a una casa, però no en trobar-se per fora (A-M)
Més avall trobá un bergantell que feya el seu mateix camí..., y armá aquesta conversa ab ell:—Alabat sia Deu.—Pera sempre (A-M)
[Mall., Men. (A-M)]
anar fent SV, seguir un ritme normal / subsistir sense perdre, però sense progressar o progressant molt poc (R-M, *)
—Com va tot des que no ens veiem? —Doncs, res, anar fent / —Com esteu? —Bé, anant fent
▷tot és vell i mal de coure (p.ext.), què feu (p.ext.)
•anant fent (Reus)
anar tirant SV, seguir la vida normal / subsistir sense perdre, però sense progressar o progressant molt poc; seguir un ritme normal de vida (R-M, EC)
—Com estàs? —Mira, vaig tirant / —Ei, hola, què feu? —Anem tirant
→anar fent, passar la vida, anar passant
•anant tirant (Reus)
Ave Maria SN, salutació d'entrada amb què es crida l'atenció de la gent de la casa / (salutació) per la qual un parroquià o visitant anuncia la seva presència quan entra en una casa o botiga i no hi veu ningú (R-M, SP)
Ave Maria! On sou? Que no hi ha ningú? / Ave Maria! Sóc el carter / Ave Maria! Com esteu? Ja he arribat a casa! (Se sol pronunciar ['ama'ria] i ['awma'ria]) (R-M, R-M, *)
[ave Maria: llatinisme]
Ave Maria Puríssima SN, aquestes paraules s'usen generalment a Catalunya per a saludar en entrar a una casa (A-M)
Ave Maria Puríssima! Ja he tornat. Que no hi ha ningú? / Un pobre del cap d'avall de l'escala fent una cantarella diu: Au Maria Puríssima! (Se sol pronunciar ['ama'riapu'risima] i ['awma'riapu'risima]) (*, A-M)
[ave Maria puríssima: llatinisme]
bon dia SN, fórmula de salutació usada durant tot el dia, especialment al matí / fórmula usual per a saludar durant les hores del matí (EC, A-M)
Bon dia a tothom! / Van donar el bon dia i de seguida es van posar a treballar
bon dia i bona hora SCoord, fórmula de salutació usada durant tot el dia, especialment al matí (EC)
Bon dia i bona hora! Ja ens teniu aquí i sense gens de son / Bon dia i bona hora. Avui hem matinat tots plegats! (R-M)
▷bona nit i bona hora (ant.), bona nit (ant.), Déu vos guard (p.ext.)
bon vespre SN, fórmula de salutació que s'empra quan es fa fosc i s'acaba quan hom pren comiat d'algú, o quan se'n va a dormir
Déu vos do bon vespre (A-M)
[Bal.]
bona guaita, bona SN, crit amb què antigament es comunicaven entre ells els vigilants per a indicar que no hi havia novetat (EC)
Bona guaita, bona! Cridaven els vigilants del bosc quan es trobaven
bona i santa nit SN, expressió emprada per a saludar a la nit
Bona i santa nit! Com esteu? Vinc a sopar, si ja és a punt
bona nit SN, fórmula de salutació (usada durant la nit) (DIEC1)
Bona nit. Què hi ha per sopar?
→bona nit i bona hora, bona i santa nit, bona nit i bon vent, a pixar i a jeure
▷bon dia (ant.), bon dia i bona hora (ant.), bona tarda (p.ext.), bona vesprada (p.ext.)
bona nit i bon vent SCoord, salutació entre gent de mar (R-M)
És tard i demà hem de sortir molt de matí cap a Terranova. Bona nit i bon vent!
bona nit i bona hora SCoord, fórmula de salutació (usada durant la nit) (DIEC1)
Bona nit i bona hora. He vingut a veure com esteu
bona tarda SN, salutació per a la tarda / fórmula de salutació (R-M, DIEC1)
Bona tarda! És aquí l'oficina del sindicat? / Quan va entrar només em va dir la bona tarda i es va asseure a l'altre costat de la taula / Quan s'entra en un lloc, és de bona educació donar la bona tarda (R-M, *, *)
▷Déu vos guard (p.ext.), bon dia (p.ext.), bona nit (p.ext.)
•bona vesprada (Val.), bon vespre (Bal.)
bona vesprada SN, usat a València en lloc de bona tarda / salutació emprada per al temps que transcorre entre el migdia i la posta del sol (Fr, *)
Els desitgem una bona vesprada
▷bon vespre (p.ext.), bona nit (p.ext.)
[Val.]
com anem O, expressió emprada per a saludar algú
Quants dies sense veure't! Com anem?
→com va això, com va l'orgue, què hi ha de nou, com va tot, què tal, què feu, alabat sia Déu
com va això O, expressió usada per a saludar algú
Ep, com va això? Com estàs? / Què feu? Com va? (També s'usa amb la forma com va)
com va l'orgue O, es diu per a preguntar a algú com està, com li van les coses (A-M)
Ostres! Quant de temps sense veure'ns! Com va l'orgue?
[Alacant (A-M)]
■ com va tot O, expressió emprada per a saludar algú
Ei, com va tot? A veure si quedem un dia i la fem petar! / Estàs bé? I què, com va? (També s'usa amb la forma com va)
Déu ens do bon dia O, salutació a la qual es correspon dient: «Bon dia que Déu nos do» (A-M)
—Déu ens do bon dia. —Bon dia que Déu nos do
Déu vos guard O, fórmula de salutació d'arribada / fórmula usual de salutació, principalment en trobar-se dues persones, abans d'iniciar la conversa (R-M, A-M)
Déu vos guard! Ja m'esperàveu, oi? / Déu te guard (També s'usa amb les formes Déu te guard i Déu lo guard) (R-M, *)
encaixada de mans SN, gest per mitjà del qual s'estreny la mà d'un altre amb la pròpia, en senyal de salutació
Es van acomiadar amb una encaixada de mans
▷encaixar les mans (p.ext.), estrènyer la mà (a algú) (p.ext.), allargar la mà (a algú) (p.ext.), donar la mà (a algú) (p.ext.)
estreta de mans SN, salutació / gest per mitjà del qual s'estreny la mà d'un altre amb la pròpia, en senyal de salutació (Fr, *)
De seguida que el van veure li van fer una estreta de mans
▷encaixar les mans (p.ext.), estrènyer la mà (a algú) (p.ext.), allargar la mà (a algú) (p.ext.), donar la mà (a algú) (p.ext.)
presentar els seus respectes SV, manifestar a algú, en el moment de saludar-lo, la consideració que se li té
Li va presentar els seus respectes i li va fer una reverència (També s'usa amb les altres formes del possessiu)
■ què feu O, expressió emprada per a saludar algú
—Ei, hola Andreu, què feu? —Doncs, anem tirant
■ què hi ha O, expressió usada per a saludar algú
—Què hi ha? Com van les coses?
■ què hi ha de nou O, expressió usada per a saludar algú
Quant temps sense veure'ns! Què hi ha de nou?
■ què tal SQ, expressió emprada per a saludar algú
Hola, què tal? Esteu tots bé?
tant de gust SQ, expressió emprada per a saludar algú quan ens l'acaben de presentar
—Encantat de conèixer-lo. —Tant de gust / —És en Miquel. —Molt de gust (També s'usa amb la forma molt de gust)
tot és vell i mal de coure O, es diu contestant a un qui pregunta què hi ha de nou (A-M)
—Què? Com va tot? —Doncs, mira, tot és vell i mal de coure
▷anar fent (p.ext.), què hi ha (p.ext.)
[Mall., Men. (A-M)]