SA
ben dispost SA, en bona salut (A-M)
Si lur marit mana a elles alguna cosa honesta, diran que no són bé dispostes (A-M)
→sa com un gra d'all, trempat com un orgue, trempat com un pèsol, més trempat que un gínjol
cara de bon any SN, cara d'aspecte sa (DIEC1)
Jo no sé si és feliç, però sempre fa cara de bon any / Després de la llarga convalescència, ara ja fa cara de bon any (R-M, *)
▷cara d'ou nial (ant.), cara groga (ant.), cara de merda d'oca (ant.), cara de mico (ant.), cara de maig (p.ext.)
cara de rosa SN, bonica i d'aspecte jovenívol i sa / cara bonica i d'aspecte jovenívol i sanitós (Fr, A-M)
Ningú no diria que ha estat malalt tants mesos. Té cara de rosa
→cara de bon any, cara de maig, fresc com una rosa
▷cara groga (ant.), cara de merda d'oca (ant.), cara de mico (ant.)
dret i igual SCoord, sense malformació / es diu de les criatures sanes i ben formades, sense pretensió de dir que siguin belles / es diu d'un infant per significar que és sa i condret (R-M, A-M, A-M)
Volies un noi i t'ha nascut una noia. No et queixis, ha nascut dreta i igual, i això sol és ja motiu de satisfacció (R-M)
en forma SP, amb totes les facultats / [estar] en disposició òptima per a la pràctica esportiva o per a qualsevol altra activitat / tenir la forma física òptima (R-M, EC, DIEC1)
Me'n vaig a dormir d'hora perquè demà tinc molta feina i vull estar en forma; no vull sentir-me cansat / S'havia fet mal al peu, però ara ja torna a estar en forma i podrà jugar el partit de demà / L'hem trobat en bona forma (S'usa normalment amb els verbs estar, sentir, trobar, etc. i també amb el modificador bon en posició prenominal) (R-M, R-M, *)
en plenes facultats SP, en bon estat general de salut (R-M)
Quan s'està en plenes facultats no es pensa en les malalties que la imprudència pot produir / Em trobo en plenes facultats per a iniciar la feina (S'usa normalment amb els verbs estar, sentir, trobar, etc.) (R-M)
ésser de bona casta SV, ésser sa o molt menjador, bon aprofitador de l'aliment que pren (A-M)
Aquest soldat és de bona casta. Malgrat les penúries que ha passat, es referà de seguida
→ésser de bona fusta (algú), en forma
[Mall., Men. (A-M)]
ésser de bona fusta (algú) SV, ésser de constitució sana / ésser de complexió sana (DIEC1, A-M)
És un xicot de bona fusta; no està mai malalt / Sembla de bona fusta, és estrany que estigui malalt (També s'usa amb el verb semblar i amb el quantificador molt en posició preadjectival) (R-M, *)
→fort com un roure, ésser de bona teia (algú), ésser de bona soca (algú), ésser de bona casta
ésser de bona teia (algú) SV, ésser de complexió sana (Fr)
Encara que estigui prima és de bona teia, no es posa mai malalta (També s'usa amb el verb semblar i amb el quantificador molt en posició preadjectival)
ésser mitja vida SV, (una cosa) ésser molt sana o convenient (EC)
La netedat és mitja vida / Poder passejar tranquil·lament pel mig del bosc i sentir l'olor de la molsa humida és mitja vida (A-M, *)
estar bo SV, sa / estar sa, gaudir de bona salut (Fr, *)
Estava bo, però semblava malalt / Ja t'ha passat la grip? Ja estàs bo? (Fr, *)
▷no estar de filis (ant.), no estar catòlic (ant.), salut de cavall (p.ext.)
estar de gana SV, (estar) en bona disposició de salut i d'humor (A-M)
He estat allitat uns quants dies però ara ja estic de gana / Jo no estic de gana, jo estic un poc indipost, jo no tinc perfecta salut (*, A-M)
estar fort SV, estar en bona salut (A-M)
Ha passat uns dies enfebrat, però ara ja està fort / Darrerament ja no es posa malalt tan sovint, va més fort (També s'usa amb el verb anar)
fort com un bronze SA, molt sa i ple de vigor (A-M)
A les anàlisis de sang que li han fet ha sortit que està fort com un bronze
fresc com un espàrrec SA, que està sa / molt fresc, gens marcit, molt ben conservat (*, A-M)
Tot i tenir vuitanta anys està fresc com un espàrrec: es conserva molt bé
fresc com una cama-roja SA, que està sa / molt fresc, gens marcit, molt ben conservat (*, A-M)
Té molta resistència física. Fixa't, està fresc com una cama-roja
fresc com una rosa SA, que està sa / molt fresc, gens marcit, molt ben conservat / comparança que s'aplica a una cosa molt fresca, a una persona molt sana, eixerida, plena de bon humor (*, A-M, A-M)
Vaig trobar-lo fresc com una rosa. Ningú no hauria dit que havia estat malalt tants de dies / Ha estat una setmana al llit, però ara ja està fresc com una rosa / El vaig veure fresc com una rosa, tot i que ja és gran (També s'usa ometent l'adjectiu) (R-M, *, *)
gastar salut SV, tenir salut, estar bé del cos (A-M)
Aquest xicot és molt jove i gasta salut (També s'usa amb els quantificadors força, molt, etc. en posició prenominal)
→estar fort, tenir bons colors, portar-se bé de salut, en plenes facultats
més sa que un gra d'all SA, es diu d'una persona molt sana, que té molt bona salut / estar molt sa, tenir aspecte de molta sanitat (A-M)
Mai no ha estat malalt, sempre ha estat més sa que un gra d'all
[Mall. (A-M)]
posar-se com un cabell de nina SV, posar-se molt bé / tenir bona aparença (A-M, *)
Baldament haver estat tan malalt, en Llorenç s'ha posat com un cabell de nina
[Mall. (A-M)]
sa com un gra d'all SA, es diu d'una persona molt sana, que té molt bona salut (A-M)
Des que ha tornat de vacances se'l veu sa com un gra d'all; li ha anat bé descansar / Es nins estan alegres i sans com un gra d'all / Està totalment recuperat de la grip: està sa com un all (També s'usa amb la forma sa com un all) (*, A-M, *)
tenir bons colors SV, aparentar bona salut (R-M)
D'ençà que viu en aquest poble de muntanya, té bons colors; abans, semblava malalt / Encara que té bons colors, no es troba gaire fi / Té un bon color, es nota que ha fet vacances (També s'usa amb la forma tenir un bon color) (R-M, R-M, *)
tenir un color sa SV, tenir la cara de color rosat, no pàl·lid (EC)
Ningú no diria que té una malaltia greu, perquè té un color sa
trempat com un orgue SA, bé de salut (Fr)
L'estrès li ha desaparegut fent vacances i, des que ha tornat, està trempat com un orgue