SA

cara de bon any SN, cara d’aspecte sa (IEC)

Jo no sé si és feliç, però sempre fa cara de bon any / Després de la llarga convalescència, ara ja fa cara de bon any (R-M, *)

cara de rosa

cara d’ou nial (ant.), cara de maig (p.ext.)

cara de rosa SN, bonica i d’aspecte jovenívol i sa (Fr)

Ningú no diria que ha estat malalt tants mesos. Fa cara de rosa

cara de bon any, cara de maig, fresc com una rosa

dret i igual SCoord, sense malformació (R-M)

Volies un noi i t’ha nascut una noia. No et queixis, ha nascut dreta i igual, i això sol és ja motiu de satisfacció (R-M)

sa i condret (p.ext.)

en forma SP, amb totes les facultats / [estar] en disposició òptima per a la pràctica esportiva o per a qualsevol altra activitat / tenir la forma física òptima (R-M, EC, IEC)

Me’n vaig a dormir d’hora perquè demà tinc molta feina i vull estar en forma; no vull sentir-me cansat / S’havia fet mal al peu, però ara ja torna a estar en forma i podrà jugar el partit de demà / L’hem trobat en bona forma (S’usa normalment amb els verbs estar, sentir, trobar, etc. i també amb el modificador bon en posició prenominal) (R-M, R-M, *)

en plenes facultats, estar fort

fer salut (p.ext.)

en plenes facultats SP, en bon estat general de salut (R-M)

Quan s’està en plenes facultats no es pensa en les malalties que la imprudència pot produir / Em trobo en plenes facultats per a iniciar la feina (S’usa normalment amb els verbs estar, sentir, trobar, etc.) (R-M)

en forma, estar fort, gastar salut

ésser de bona fusta (algú) SV, ésser de constitució sana / ésser de complexió sana (IEC, A-M)

És un xicot de bona fusta; no està mai malalt / Sembla de bona fusta, és estrany que estigui malalt (També s’usa amb el verb semblar i amb el quantificador molt en posició preadjectival) (R-M, *)

fort com un roure, ésser de bona teia (algú), ésser de bona soca (algú)

salut de cavall (p.ext.)

ésser de bona teia (algú) SV, ésser de complexió sana (Fr)

Encara que estigui prima és de bona teia, no es posa mai malalta (També s’usa amb el verb semblar i amb el quantificador molt en posició preadjectival)

ésser de bona fusta (algú), ésser de bona soca (algú)

ésser mitja vida SV, (una cosa) ésser molt sana o convenient (EC)

La netedat és mitja vida / Poder passejar tranquil·lament pel mig del bosc i sentir l’olor de la molsa humida és mitja vida (A-M, *)

estar bo SV, sa / estar sa, gaudir de bona salut (Fr, *)

Estava bo, però semblava malalt / Ja t’ha passat la grip? Ja estàs bo? (Fr, *)

no estar de filis (ant.), no estar catòlic (ant.), salut de cavall (p.ext.)

estar de gana SV, (estar) en bona disposició de salut i d’humor (A-M)

He estat allitat uns quants dies però ara ja estic de gana / Jo no estic de gana, jo estic un poc indipost, jo no tinc perfecta salut (*, A-M)

trempat com un pèsol

no estar catòlic (ant.), no estar de filis (ant.)

estar fort SV, estar en bona salut (A-M)

Ha passat uns dies enfebrat, però ara ja està fort / Darrerament ja no es posa malalt tan sovint, va més fort (També s’usa amb el verb anar)

en forma, en plenes facultats, gastar salut

no estar de filis (ant.), no estar catòlic (ant.)

fort com un bronze SA, molt sa i ple de vigor (A-M)

A les anàlisis de sang que li han fet ha sortit que està fort com un bronze

fort com un roure

salut de cavall (p.ext.)

fresc com un espàrrec SA, que està sa / molt fresc, gens marcit, molt ben conservat (*, A-M)

Tot i tenir vuitanta anys està fresc com un espàrrec: es conserva molt bé

fresc com una rosa, fresc com una cama-roja

salut de cavall (p.ext.), eixerit com un pèsol (p.ext.)

fresc com una cama-roja SA, que està sa / molt fresc, gens marcit, molt ben conservat (*, A-M)

Té molta resistència física. Fixa’t, està fresc com una cama-roja

fresc com una rosa, fresc com un espàrrec

fresc com una rosa SA, que està sa / molt fresc, gens marcit, molt ben conservat (*, A-M)

Vaig trobar-lo fresc com una rosa. Ningú no hauria dit que havia estat malalt tants de dies / Ha estat una setmana al llit, però ara ja està fresc com una rosa / El vaig veure fresc com una rosa, tot i que ja és gran (També s’usa ometent l’adjectiu) (R-M, *, *)

fresc com un espàrrec, sa com un gra d’all, cara de rosa

conservar-se com una rosa en remull (p.ext.)

gastar salut SV, tenir salut, estar bé del cos (A-M)

Aquest xicot és molt jove i gasta salut (També s’usa amb els quantificadors força, molt, etc. en posició prenominal)

estar fort, tenir bons colors, portar-se bé de salut, en plenes facultats

haver-hi pesta de salut (p.ext.)

més sa que un gra d’all SA, es diu d’una persona molt sana, que té molt bona salut (A-M)

Mai no ha estat malalt, sempre ha estat més sa que un gra d’all

sa com un gra d’all

posar-se com un cabell de nina SV, posar-se molt bé / tenir bona aparença (A-M, *)

Baldament haver estat tan malalt, en Llorenç s’ha posat com un cabell de nina

[Mall. (A-M)]

sa com un gra d’all SA, es diu d’una persona molt sana, que té molt bona salut (A-M)

Des que ha tornat de vacances se’l veu sa com un gra d’all; li ha anat bé descansar / Es nins estan alegres i sans com un gra d’all / Està totalment recuperat de la grip: està sa com un all (També s’usa amb la forma sa com un all) (*, A-M, *)

més sa que un gra d’all, fresc com una rosa

tenir bons colors SV, aparentar bona salut (R-M)

D’ençà que viu en aquest poble de muntanya, té bons colors; abans, semblava malalt / Encara que té bons colors, no es troba gaire fi / Té un bon color, es nota que ha fet vacances (També s’usa amb la forma tenir un bon color) (R-M, R-M, *)

tenir un color sa, gastar salut

tenir un color sa SV, tenir la cara de color rosat, no pàl·lid (EC)

Ningú no diria que té una malaltia greu, perquè té un color sa

tenir bons colors

trempat com un orgue SA, bé de salut (Fr)

L’estrès li ha desaparegut fent vacances i, des que ha tornat, està trempat com un orgue

trempat com un pèsol, trempat com un all