roca viva SN, part dura d’una roca (per oposició a la terra, a la sorra, etc., que la cobreixen) / roca o pedra d’una gran duresa (per oposició a la terra, la sorra, etc., que la cobreixen) (IEC, EC)

Tota la roca estava coberta de sorra menys un tros. El nen va anar a caure a sobre de la roca viva / Quan va caure, va picar de cap contra la roca viva i es va morir (També s’usa amb el nom pedra)