anar calent d’armilla SV, ésser ric (R-M)

Fa una temporada que es veu que va calent d’armilla perquè gasta els diners sense mida / Ara va calent d’armilla perquè ha heretat una fortuna d’un oncle seu (R-M)

→ anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, tenir diners llargs, tenir on posar la mà, tenir molts pinyons, ballar-la grassa, tenir el ronyó cobert, no mancar més que ronya per gratar (a algú)

▷ anar fluix d’armilla (ant.), tenir l’armilla malalta (ant.), ballar-la magra (ant.), tocar diners (p.ext.), tenir per perdre (p.ext.), tenir per respondre (p.ext.)

anar cosit d’or SV, ric / tenir molts diners (Fr, *)

En Joaquim va cosit d’or, així que ja pots deixar que et convidi

→ anar cosit de bitllets, anar folrat d’armilla, anar gros

▷ fer-se d’or (p.ext.), cobrir-se d’or (p.ext.)

anar cosit de bitllets SV, ric / tenir molts diners (Fr, *)

Tots dos van cosits de bitllets i no necessiten que ningú els deixi diners / El seu oncle està cosit de bitllets! (També s’usa amb el verb estar)

→ anar folrat d’armilla, anar cosit d’or, tenir quartos

▷ atrotinat de fortuna (ant.)

anar fort d’armilla SV, tenir o portar força diners (IEC)

D’ençà que ha heretat, va fort d’armilla; ha comprat dos camps (R-M)

→ anar calent d’armilla, anar granat, ballar-la grassa

▷ anar fluix d’armilla (ant.), anar blau (ant.), tenir l’armilla malalta (ant.)

anar granat SV, ésser ric, anar en gran, granejar (EC)

Des que va tocar la loteria al seu pare, que va granat

→ anar gros, anar fort d’armilla, lluir-li el pèl (a algú)

▷ estrènyer-se el cinturó (ant.)

anar gros SV, ésser ric, donar mostres d’abundància (A-M)

Aquest home va gros, no ha tingut mai problemes de diners

→ anar granat, anar cosit d’or, nedar en l’abundància

ballar-la grassa SV, passar-ho bé, tenir molts diners (IEC)

Ara treballa en una gran empresa i la balla grassa; el paguen molt bé (R-M)

→ anar calent d’armilla, anar fort d’armilla, nedar en l’abundància, abillar-la

▷ anar fluix d’armilla (ant.), ballar-la magra (ant.), ballar-la prima (ant.), ballar de capoll (ant.), anar a coca caliu (ant.), passar-la magra (ant.), treure faves d’olla (p.ext.), pondre-li totes (a algú) (p.ext.)

d’upa SP, d’importància, d’alta categoria social (EC)

Avui vaig a sopar amb gent d’upa. Ja cal que prepari la bossa, perquè anirem a un restaurant de luxe

→ de posició, de casa bona, de bona família

de casa bona SP, de família rica (A-M)

És fill de casa bona / El seu pretendent és un home de casa bona

→ d’upa, home de recapte, de posició

▷ de bona casa (v.f.), de mitja capa (ant.), bon partit (p.ext.)

de posició SP, ric / expressió usada per a referir-se a algú de família rica, benestant (Fr, *)

Si et fas amb gent de posició hauràs de seguir el seu nivell de vida i no t’ho pots permetre / És un home de posició

→ d’upa, home de recapte, de casa bona, de bona família, d’alt rang

ésser un poll reviscolat SV, es diu d’un nou-ric presumptuós / (ésser una) persona que de pobra s’ha fet rica i ha criat molt d’orgull o presumpció (Fr, A-M)

És un poll reviscolat, per això és tan cregut i presumptuós

→ ésser un poll ressuscitat

▷ Del refrany: «Déu ens guardi de poll reviscolat»

home de recapte SN, [ésser] de bona posició econòmica (R-M)

Els pares volen casar la filla amb un home que és de recapte / És persona de recapte i pot ajudar-te molt en aquestes dificultats que estàs passant (També s’usa amb els noms dona, gent i persona, i amb els modificadors bon o gran en posició prenominal) (R-M)

→ de posició, de casa bona, de bona família

▷ home de mal recapte (ant.), home de poc recapte (ant.)

lluir-li el pèl (a algú) O, palesar-se en el vestir, en el tren de vida, etc., el benestar, la prosperitat, d’algú / ésser patent una millora substancial, especialment en la seva fortuna (IEC, EC)

A aquest noi li lluu el pèl, es nota amb els seus posats i la roba que porta

→ nedar en la prosperitat, anar granat

▷ anar blau (ant.)

nedar en la prosperitat SV, ric / estar dins una gran abundància d’alguna cosa, especialment de riqueses (Fr, *)

No t’estranyis si et fa un bon regal En aquests moments neda en la prosperitat i s’ho pot permetre

→ nedar en l’abundància, viure en l’abundància, no mancar més que ronya per gratar (a algú), lluir-li el pèl (a algú)

▷ viure en l’estretor (ant.)

no mancar més que ronya per gratar (a algú) O, no mancar res a algú, estar en molt bona posició, posseir tot allò que desitja (A-M)

Aquests tenen de tot, no els manca més que ronya per gratar! / En Joanet i sa mare estaven com uns sí senyors i només els mancava ronya per gratar (També s’usa amb la forma només mancar més que ronya per gratar (a algú)) (*, A-M)

→ nedar en la prosperitat, anar calent d’armilla, passar-ho amb una cama damunt l’altra

passar-ho amb una cama damunt l’altra SV, ric / tenir molts diners (Fr, *)

No t’amoïnis per la seva qüestió econòmica, que ho passa amb una cama damunt l’altra

→ no mancar més que ronya per gratar (a algú), tenir molts pinyons

portar un roc a la faixa SV, tenir diners estalviats, tenir riqueses guardades per a quan facin falta (EC)

Sempre va bé portar un roc a la faixa, perquè mai no se sap quan necessitaràs els diners

→ tenir un roc a la faixa, tenir on posar la mà, tenir a on agafar

tenir a on agafar SV, tenir recursos pecuniaris a bastament per subvenir a les necessitats (A-M)

No pateixis per mi, que tinc a on agafar: ho podré pagar sense problemes

→ tenir on posar la mà, tenir un roc a la faixa, portar un roc a la faixa, tenir per perdre, tenir per respondre

tenir bon ronyó SV, ésser ric; posseir abundància de mitjans econòmics (A-M)

Que no es queixi tant, que té bon ronyó; cobra bastant en la seva nova feina

→ tenir el ronyó cobert, anar folrat d’armilla, tenir el ronyó clos

▷ fer-se un ronyó d’or (p.ext.)

tenir coure SV, disposar de mitjans econòmics, tenir diners (EC)

L’any que tinguem coure anirem de viatge als Estats Units

→ tenir on posar la mà, abillar-la, tenir quartos

tenir el ronyó clos SV, ésser ric, posseir abundància de mitjans econòmics (A-M)

Ha fet molts diners amb aquell negoci, ara per ara té el ronyó clos

→ tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, tenir on posar la mà

▷ fer-se un ronyó d’or (p.ext.)

tenir el ronyó cobert SV, ésser ric (IEC)

No pateixis per ella, que té el ronyó cobert: la seva família és de les més riques del poble

→ tenir bon ronyó, anar folrat d’armilla, tenir diners llargs, anar calent d’armilla, tenir el ronyó clos

▷ fer-se un ronyó d’or (p.ext.)

tenir molts pinyons SV, ésser ric (R-M)

Es queixa de la crisi! Ell rai, que té molts pinyons; fos un trist jornaler, ja veuria! (R-M)

→ anar calent d’armilla, passar-ho amb una cama damunt l’altra, tenir un bon bossot

tenir un bon bossot SV, posseir força riqueses (IEC)

S’ha casat amb un xicot que té un bon bossot

→ tenir un bon racó, tenir una bona moma, tenir molts pinyons

tenir un roc a la faixa SV, tenir diners estalviats, tenir riqueses guardades per a quan siguin necessàries (IEC)

No tinguis por: l’avi té un roc a la faixa i no haurà d’anar a manlleu (Fr)

→ portar un roc a la faixa, tenir on posar la mà, tenir un bon racó, tenir a on agafar