abaixar el cap SV, resignar-se al parer o voler d’altri / cedir al parer d’altri, resignar-se a una falsedat (R-M, EC)

Tot i la falsedat de les acusacions va haver d’abaixar el cap / Jo sabia que el que en Pau deia era mentida, però vaig haver d’acotar el cap (També s’usa amb el verb acotar) (R-M, *)

→ haver-se’n d’estrènyer el cap

▷ alçar la cresta (ant.), portar la seva creu (p.ext.), tòrcer el coll (p.ext.)

arronsar les espatlles SV, endurar quelcom amb resignació sense fer res per evitar-ho / adoptar, prendre, una actitud d’indiferència, de resignació (IEC, EC)

Després de rebre la mala notícia va arronsar les espatlles i se’n va anar amb la cua entre cames / Va posar cara de pomes agres i va encongir les espatlles (També s’usa amb el verb encongir)

→ abaixar el cap, haver-se’n d’estrènyer el cap, doblegar-hi el coll

▷ portar la seva creu (p.ext.), tòrcer el coll (p.ext.), anar-se’n amb la cua entre cames (p.ext.)

doblegar-hi el coll SV, resignar-se a alguna cosa, prendre-la amb conformitat (EC)

En Màrius, davant l’enuig del seu pare, va haver de doblegar-hi el coll

→ tòrcer el coll, arronsar les espatlles

ésser al ball i haver de ballar SCoord, expressió que hom diu per a indicar que s’han d’afrontar les situacions difícils mentre no n’arriba la solució / haver-se de blegar a les circumstàncies (EC, R-M)

Ja que no hem pogut evitar-ho, no cal cercar altra solució: som al ball i hem de ballar; paciència (R-M)

▷ ésser al ball (p.ext.)

fer-se batre SV, sofrir resignadament alguna cosa, no oposar-hi resistència, suportar una contrarietat, una experiència desagradable, aclaparadora, dolenta, etc.

Si li corre tanta pressa, que hi vagi ell i, si no, que es faci batre

→ fer-se fotre, fer-se repicar

fer-se fotre SV, fotre’s / suportar una contrarietat, una experiència desagradable, aclaparadora, dolenta, etc. (IEC, EC)

Si no hi estàs d’acord, t’hauràs de fer fotre / No em va voler escoltar; ara que es faci fotre! / Hi ha molta feina, si està cansat i vol anar-se’n, que es faci fúmer, no ho podem deixar córrer (També s’usa amb el verb fúmer) (IEC, EC, *)

→ fer-se batre, fer-se repicar

fer-se repicar SV, suportar una contrarietat, una conseqüència desagradable (EC)

No m’has volgut escoltar; ara, fes-te repicar! (EC)

→ fer-se batre, fer-se fotre, posar-s’hi fulles, posar-s’hi la mà

haver-se’n d’estrènyer el cap SV, haver-se de resignar a alguna cosa (IEC)

És una desgràcia que no s’ha pogut evitar; no hi ha més remei; ha d’estrènyer-se’n el cap / Davant de tanta malastrugança ha d’estrènyer-se’n el cap (R-M)

→ arronsar les espatlles, abaixar el cap, parar l’esquena, haver d’espinyar-se-les

parar l’esquena SV, rebre les contrarietats amb enteresa / resignar-se a rebre una reprensió, retrets, etc. / sofrir resignadament alguna cosa, no oposar-hi resistència (R-M, IEC, EC)

Tota la vida ha estat malaurat i li ha tocat parar l’esquena / Per més que l’insulti, ell no fa sinó parar l’esquena (R-M, EC)

→ haver-se’n d’estrènyer el cap, parar el cop, parar la galta, aguantar el cop, aguantar el xàfec

▷ portar la seva creu (p.ext.)

passar per l’adreçador SV, ésser obligat a comportar-se segons unes determinades normes / ésser obligat a fer una cosa / haver de fer quelcom vulgues no vulgues (R-M, IEC, EC)

En aquella empresa tothom passa per l’adreçador

→ passar per la pedra, passar per les baquetes, passar per l’aplanador, posar el peu a rotlle, passar per ací o per la porta, passar per la mola

▷ fer passar per un cós d’agulla (a algú) (inv.), fer-li fer la missa plana (a algú) (inv.), fer jurar bandera (a algú) (inv.), abaixar el cap (p.ext.), fer la farina blana (p.ext.), passar per les forques caudines (p.ext.)

posar-s’hi fulles SV, sortir perjudicat / suportar una contrarietat, una conseqüència desagradable (R-M, *)

Si no hi està d’acord, s’hi haurà de posar fulles perquè jo no penso canviar el que ja està fet

→ fer-se repicar, posar-s’hi la mà

▷ que el bombin (p.ext.), que el pengin (p.ext.), ja s’ho farà (p.ext.)