REMUGAR
dir (alguna cosa) amb mitja boca SV, dir baix, per a si, remugant, rondinant (EC)
Es va enfadar i deia les coses amb mitja boca / No vaig entendre què deia perquè rondinava i parlava amb mitja boca (També s'usa amb el verb parlar)
grunyir més que una premsa de lliura SV, remugar molt, queixar-se contínuament (A-M)
Deixeu de queixar-vos. Grunyiu més que una premsa de lliura
→parlar entre dents, tenir sempre un sis o un as
[Camp de Tarr. (A-M)]
parlar entre dents SV, articular confusament les paraules / parlar de manera que no s'entengui el que hom diu / parlar obrint molt poc la boca, de manera poc intel·ligible, generalment per estar irritat, disgustat, molt preocupat, etc. (R-M, DIEC1, A-M)
Sempre va parlant entre dents, però mai no diu la causa del seu mal humor / Què dius entre dents? Vinga, no remuguis, home! / Botzinant entre dents amb l'obsessió de témer que trobaríem el parany ocupat (També s'usa amb els verbs botzinar, dir, etc.) (R-M, *, A-M)
→dir (alguna cosa) amb mitja boca, grunyir més que una premsa de lliura