fer paga (d’alguna cosa) SV, comptar amb alguna cosa, refiar-se’n (A-M)

Tractant-se d’ell, sé que puc fer paga de tot el que ens ha promès / No faig paga de res del que m’ha dit; estic segur que no ho complirà / Em faig paga que avui la Meritxell arribarà puntual. Així que no patiu (R-M, R-M, *)

→ fer basa (d’alguna cosa), fer compte (d’algú), fer estat (d’alguna cosa), prendre-li la paraula (a algú)

penjar-se al coll (d’algú) SV, refiar-se algú que un altre solucioni els problemes o dugui les preocupacions pròpies (R-M)

És molt tranquil; no crec que faci un pas; sempre es penja al coll del seu germà i espera que ell el tregui del compromís / No s’amoïna per res; es penja al coll del seu pare i en treu el que pot (R-M)

→ penjar-se a l’esquena (d’algú)

■ prendre-li la paraula (a algú) SV, comptar amb el que algú ens ha promès

Dius que vindràs a ajudar-me? D’acord, et prenc la paraula; després no et facis enrere

→ fer paga (d’alguna cosa)

▷ tenir la paraula (d’algú) (p.ext.), agafar (algú) pel mot (p.ext.), prendre (algú) al mot (p.ext.)