anar en vençó SV, triomfar, reeixir (R-M)

Aquest fracàs li ve de nou; ell estava acostumat que tot li anava en vençó i de tot sortia / Si segueixes els seus consells, aniràs en vençó (R-M, *)

→ anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar amb totes les veles al vent, anar en popa, anar vent en popa

▷ anar aigua avall (ant.), desfer-se des trumfos (p.ext.)

arrencar aigua SV, obtenir un resultat difícil (A-M)

Veurem si entre tots arrenquem aigua (A-M)

→ sortir airós (d’alguna cosa), sortir bé, sortir del pas

[Cat. (A-M)]

arribar a port SV, acabar bé. Reeixir / assolir un estat de seguretat (R-M, EC)

Hem tingut molts contratemps i disgustos, però per fi hem arribat a port; ja tenim el contracte firmat / Si continuem treballant així, el projecte arribarà a bon port (També s’usa amb el modificador bon en posició prenominal) (R-M, *)

→ arribar a bona fi, tornar les aigües a mare, treure-la llarga, portar la nau a port

▷ acabar com el rosari de l’aurora (ant.), dur (alguna cosa) a bon port (inv.), prendre carn (p.ext.), desfer-se des trumfos (p.ext.)

desfer-se des trumfos SV, desempallegar-se de les dificultats, superar-les (A-M)

Trobant aquella feina, en Joan s’ha desfet des trumfos

→ sortir del pas

▷ arribar a port (p.ext.), anar en vençó (p.ext.)

[Mall. (A-M)]

fer blanc SV, reeixir / encertar, triar l’opció més bona, més adient, etc. (Fr, *)

Acceptant aquesta feina ha fet blanc: és segura i està molt ben pagada

→ fer fortuna, fer diana

▷ fer asos (ant.), fer carrera (p.ext.)

fer el cop SV, obrar una acció molt important i decisiva (que fa adquirir riquesa, que fa dominar un conflicte, etc.) (A-M)

Muntant aquesta empresa de telèfons mòbils, la família Riera ha fet el cop

→ fer un bon paper

fer forrolla SV, fer bon negoci, guanyar molt en poc temps / sortir bé una cosa (A-M, *)

Amb el canvi d’orientació en el negoci han fet forrolla

→ fer fortuna, fer soroll

▷ fer negoci (p.ext.), fer forat (p.ext.), fer oli amb dues bigues (p.ext.), fer furor (p.ext.), fer sensació (p.ext.), fer carrera (p.ext.)

fer fortuna SV, tenir èxit (Ec)

Casant-se amb en Joan va fer fortuna perquè era molt bon home i molt treballador

→ fer forrolla, fer sensació, fer furor, fer blanc, fer un pa com unes hòsties

▷ fer carrera (p.ext.), fer calaix (p.ext.)

fer furor SV, suscitar un gran entusiasme, tenir molt d’èxit (EC)

La nova moda fa furor / Va fer furor amb la cançó que ahir va estrenar per televisió (EC, *)

→ fer fortuna, fer sensació, fer soroll

▷ fer forrolla (p.ext.), fer època (p.ext.)

fer sensació SV, reeixir / suscitar un gran entusiasme, tenir molt d’èxit (Fr, *)

Va fer sensació amb aquell discurs tan brillant (També s’usa amb el verb causar)

→ fer fortuna, fer furor, fer ratlla, deixar ratlles fetes, fer soroll

▷ fer forrolla (p.ext.), fer època (p.ext.), cobrir-se de glòria (p.ext.)

fer soroll SV, reeixir / suscitar un gran entusiasme, tenir molt d’èxit (Fr, *)

Ha fet soroll amb l’exposició sobre el modernisme que va fer la setmana passada

→ fer forrolla, fer crit, fer furor, fer sensació, aixecar polseguera

▷ cobrir-se de glòria (p.ext.)

fer tec SV, realitzar el seu propòsit / tenir èxit, aconseguir allò que hom es proposava (R-M, IEC)

Li ha costat molt d’obtenir la plaça, però finalment ha fet tec; ara ja està satisfet (R-M)

→ sortir-se amb la seva, treure-la llarga

▷ fer asos (ant.), fer cala buida (ant.)

fer un bon paper SV, sortir airós, reeixir / distingir-se, lluir-se, tenir molta importància davant la gent (R-M, A-M)

El conferenciant va fer un bon paper; tothom el va felicitar (També s’usa amb la forma fer bon paper)

→ quedar bé, sortir airós (d’alguna cosa), fer un paperàs, fer el cop

▷ fer un mal paper (ant.), eixir amb rosa (d’alguna cosa) (p.ext.)

fer un pa com unes hòsties SV, reeixir, fer una cosa a completa satisfacció (A-M)

Es pensava que no podria vendre la casa, però al final va fer un pa com unes hòsties: la va vendre per més diners que no esperava

→ fer fortuna

[Tarr. (A-M)]

fer un paperàs SV, quedar molt bé en alguna actuació (R-M)

Li van encarregar que fes la presentació de l’acte i va fer un paperàs; tothom el felicitava (R-M)

→ quedar bé, fer un bon paper, sortir airós (d’alguna cosa), sortir amb bon nom (d’alguna cosa)

quedar bé SV, sortir airós d’un afer o d’una situació / reeixir amb lluïment, honor, en un afer (R-M, *)

Està molt encaparrat preparant la seva conferència perquè té molt d’interès a quedar bé / Amb aquest present quedarem força bé (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial) (R-M, *)

→ fer un bon paper, fer un paperàs, sortir airós (d’alguna cosa)

▷ quedar malament (ant.)

sortir airós (d’alguna cosa) SV, reeixir amb lluïment, honor, en un afer (IEC)

Va sortir airós de l’examen: va aprovar amb un notable

→ sortir amb bon nom (d’alguna cosa), sortir bé, quedar bé, fer un bon paper, fer un paperàs, ventar el cop, eixir amb rosa (d’alguna cosa), sortir del pas, arrencar aigua

sortir amb bon nom (d’alguna cosa) SV, no haver merescut cap retret, reeixir (R-M)

Es va proposar una feina ben ingrata, però pot estar content d’haver-ne sortit amb bon nom / Malgrat el risc que hi havia, ha sortit amb bon nom (R-M)

→ sortir airós (d’alguna cosa), fer un paperàs, eixir amb rosa (d’alguna cosa)

sortir bé SV, reeixir amb lluïment, honor, en un afer

El sopar va sortir bé / Aquell dia, la maniobra li va sortir bé / Li va sortir bé l’examen i va treure un excel·lent (*, EC, *)

→ sortir airós (d’alguna cosa), arrencar aigua

▷ sortir malament (ant.), sortir-li el tret per la culata (a algú) (ant.)

sortir del pas SV, superar una dificultat (R-M)

Li van encarregar massa feina per a fer-la en tan poc temps, però veig que ha sortit del pas (R-M)

→ desfer-se des trumfos, sortir airós (d’alguna cosa), ventar el cop, sortir-se’n, arrencar aigua

▷ eixir amb rosa (d’alguna cosa) (p.ext.)

tallar el nus gordià SV, obrar resoltament saltant per damunt una dificultat que no es pot resoldre de manera normal (A-M)

Gràcies a la seva tenacitat ha pogut tallar el nus gordià i deseixir-se d’aquella situació tan empipadora i complicada / Gràcies al seu ajut, va tallar el nus gordià i va resoldre el problema que l’angoixava (R-M)

tenir les de guanyar SV, tenir probabilitats d’èxit en un afer (R-M)

La raó és tota seva; jo crec que té les de guanyar i que se’n sortirà bé (També s’usa amb la forma tenir totes les de guanyar) (R-M)

→ dur les de guanyar, tenir tots els trumfos

▷ tenir les de perdre (ant.), tenir la paella pel mànec (p.ext.), donar endreça (a alguna cosa) (p.ext.), tenir (alguna cosa) a la butxaca (p.ext.), amb els trumfos a la mà (p.ext.)

treure-la llarga SV, aconseguir un propòsit (R-M)

Feia temps que volia poder comprar un terreny prop del mar; la família s’hi oposava, però, ell, finalment, l’ha treta llarga i ja el té (R-M)

→ sortir-se amb la seva, arribar a port, fer tec