REEIXIR
anar en vençó SV, triomfar, reeixir (R-M)
Aquest fracàs li ve de nou; ell estava acostumat que tot li anava en vençó i de tot sortia / Si segueixes els seus consells, aniràs en vençó (R-M, *)
→anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar amb totes les veles al vent, anar en popa, anar vent en popa
arrencar aigua SV, obtenir un resultat difícil (A-M)
Veurem si entre tots arrenquem aigua (A-M)
→sortir airós (d'alguna cosa), sortir bé, sortir del pas
[Cat. (A-M)]
arribar a port SV, acabar bé. Reeixir / assolir un estat de seguretat (R-M, EC)
Hem tingut molts contratemps i disgustos, però per fi hem arribat a port; ja tenim el contracte firmat / Si continuem treballant així, el projecte arribarà a bon port (També s'usa amb el modificador bon en posició prenominal) (R-M, *)
→arribar a bona fi, tornar les aigües a mare, treure-la llarga, portar la nau a port, treure la barca a terra
▷no aplegar (alguna cosa) a l'altar (ant.), acabar com el rosari de l'aurora (ant.), dur (alguna cosa) a bon port (inv.), prendre carn (p.ext.), desfer-se des trumfos (p.ext.)
beure força i anar dret SCoord, treballar en coses difícils i saber sortir bé de les dificultats (A-M)
Aquest aprenent és molt treballador. Ja ho veuràs. És dels que beu força i va dret
[Llofriu (A-M)]
desfer-se des trumfos SV, desempallegar-se de les dificultats, superar-les (A-M)
Trobant aquella feina, en Joan s'ha desfet des trumfos
▷arribar a port (p.ext.), anar en vençó (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
encertar el bot SV, tenir bon èxit en una cosa perillosa o que era de resultat dubtós (A-M)
La mort es certa i incerta, vuy di, ès segur que vendrà... Lo que importa és està alerta si es bot volem acertar (A-M)
fer blanc SV, reeixir / encertar, triar l'opció més bona, més adient, etc. (Fr, *)
Acceptant aquesta feina ha fet blanc: és segura i està molt ben pagada
fer el cop SV, obrar una acció molt important i decisiva (que fa adquirir riquesa, que fa dominar un conflicte, etc.) (A-M)
Muntant aquesta empresa de telèfons mòbils, la família Riera ha fet el cop
fer forrolla SV, fer bon negoci, guanyar molt en poc temps / sortir bé una cosa (A-M, *)
Amb el canvi d'orientació en el negoci han fet forrolla / Bé feu forrolla ab las tòfonas / No li sortien bé els comptes..., ell no feya farrolla (*, A-M, A-M)
▷fer negoci (p.ext.), fer forat (p.ext.), fer oli amb dues bigues (p.ext.), fer furor (p.ext.), fer sensació (p.ext.), fer carrera (p.ext.)
[Vall d'Àneu, Ll., Plana de Vic, Solsona, Cardona, Camp de Tarr. (A-M)]
fer fortuna SV, tenir èxit / prosperar; adquirir grans honors o riqueses (EC, A-M)
Casant-se amb en Joan va fer fortuna perquè era molt bon home i molt treballador / Ell està en passa de fer gran fortuna (També s'usa amb l'adjectiu gran en posició prenominal) (*, A-M)
→fer forrolla, fer sensació, fer furor, fer blanc, fer un pa com unes hòsties
fer furor SV, suscitar un gran entusiasme, tenir molt d'èxit / causar gran entusiasme, tenir èxit sorollós (EC, A-M)
La nova moda fa furor / Va fer furor amb la cançó que ahir va estrenar per televisió (EC, *)
fer sensació SV, reeixir / suscitar un gran entusiasme, tenir molt d'èxit (Fr, *)
Va fer sensació amb aquell discurs tan brillant (També s'usa amb el verb causar)
→fer fortuna, fer furor, fer ratlla, deixar ratlles fetes, fer soroll
▷fer forrolla (p.ext.), fer època (p.ext.), cobrir-se de glòria (p.ext.)
fer soroll SV, reeixir / suscitar un gran entusiasme, tenir molt d'èxit (Fr, *)
Ha fet soroll amb l'exposició sobre el modernisme que va fer la setmana passada
→fer forrolla, fer crit, fer furor, fer sensació, aixecar polseguera
fer tec SV, realitzar el seu propòsit / tenir èxit, aconseguir allò que hom es proposava / fer blanc, fer topar una bola amb una altra i guanyar un punt en el joc; fig., tenir èxit, aconseguir allò que un es proposava (R-M, DIEC1, A-M)
Li ha costat molt d'obtenir la plaça, però finalment ha fet tec; ara ja està satisfet / A sa meva amor vaig dir:—Deixa'm tocar es collaret. Me va dir:—No faràs tec, no espers tal cosa de mi (cançó pop. Mall.) (R-M, A-M)
→sortir-se amb la seva, eixir amb la seva pretensió, treure-la llarga, complir lo seu cor
▷fer asos (ant.), fer cala buida (ant.), curar-se sa nafra (p.ext.)
fer un bon paper SV, sortir airós, reeixir / distingir-se, lluir-se, tenir molta importància davant la gent (R-M, A-M)
El conferenciant va fer un bon paper; tothom el va felicitar (També s'usa amb la forma fer bon paper)
→quedar bé, sortir airós (d'alguna cosa), fer un paperàs, fer el cop, beure força i anar dret
▷fer un mal paper (ant.), eixir amb rosa (d'alguna cosa) (p.ext.)
fer un pa com unes hòsties SV, reeixir, fer una cosa a completa satisfacció (A-M)
Es pensava que no podria vendre la casa, però al final va fer un pa com unes hòsties: la va vendre per més diners que no esperava
[Tarr. (A-M)]
fer un paperàs SV, quedar molt bé en alguna actuació (R-M)
Li van encarregar que fes la presentació de l'acte i va fer un paperàs; tothom el felicitava (R-M)
→quedar bé, fer un bon paper, sortir airós (d'alguna cosa), sortir amb bon nom (d'alguna cosa)
quedar bé SV, sortir airós d'un afer o d'una situació / reeixir amb lluïment, honor, en un afer (R-M, *)
Està molt encaparrat preparant la seva conferència perquè té molt d'interès a quedar bé / Amb aquest present quedarem força bé (També s'usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial) (R-M, *)
→fer un bon paper, fer un paperàs, sortir airós (d'alguna cosa), beure força i anar dret
sortir airós (d'alguna cosa) SV, reeixir amb lluïment, honor, en un afer (DIEC1)
Va sortir airós de l'examen: va aprovar amb un notable
→sortir amb bon nom (d'alguna cosa), sortir bé, quedar bé, fer un bon paper, fer un paperàs, ventar el cop, eixir amb rosa (d'alguna cosa), sortir del pas, arrencar aigua, sortir lluït (d'alguna cosa), treure-la lluïda
sortir amb bon nom (d'alguna cosa) SV, no haver merescut cap retret, reeixir (R-M)
Es va proposar una feina ben ingrata, però pot estar content d'haver-ne sortit amb bon nom / Malgrat el risc que hi havia, ha sortit amb bon nom (R-M)
→sortir airós (d'alguna cosa), fer un paperàs, eixir amb rosa (d'alguna cosa)
sortir bé SV, reeixir amb lluïment, honor, en un afer
El sopar va sortir bé / Aquell dia, la maniobra li va sortir bé / Li va sortir bé l'examen i va treure un excel·lent (*, EC, *)
→sortir airós (d'alguna cosa), arrencar aigua, treure la barca a terra
▷sortir malament (ant.), sortir-li el tret per la culata (a algú) (ant.)
sortir del pas SV, superar una dificultat (R-M)
Li van encarregar massa feina per a fer-la en tan poc temps, però veig que ha sortit del pas (R-M)
→desfer-se des trumfos, sortir airós (d'alguna cosa), ventar el cop, sortir-se'n, arrencar aigua, encertar el bot
▷eixir amb rosa (d'alguna cosa) (p.ext.), fer surar sa barca (p.ext.)
sortir lluït (d'alguna cosa) SV, tenir bon èxit, lluir-se en allò que es tractava d'obtenir (A-M)
D'altres trebays més dificultosos n'han sortit lluïts (A-M)
tallar el nus gordià SV, obrar resoltament saltant per damunt una dificultat que no es pot resoldre de manera normal (A-M)
Gràcies a la seva tenacitat ha pogut tallar el nus gordià i deseixir-se d'aquella situació tan empipadora i complicada / Gràcies al seu ajut, va tallar el nus gordià i va resoldre el problema que l'angoixava (R-M)
tenir les de guanyar SV, tenir probabilitats d'èxit en un afer (R-M)
La raó és tota seva; jo crec que té les de guanyar i que se'n sortirà bé (També s'usa amb la forma tenir totes les de guanyar) (R-M)
→dur les de guanyar, tenir tots els trumfos
▷tenir les de perdre (ant.), tenir la paella pel mànec (p.ext.), donar endreça (a alguna cosa) (p.ext.), tenir (alguna cosa) a la butxaca (p.ext.), amb els trumfos a la mà (p.ext.)
treure es carro SV, vèncer grans dificultats, arribar a sortir d'una situació difícil (A-M)
Després de molt de temps d'intentar-ho, ha aconseguit treure es carro i superar s'addicció a ses drogues
→sortir-se'n, sortir del pas, encertar el bot, arribar a bona fi
▷eixir amb rosa (d'alguna cosa) (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
treure la barca a terra SV, obtenir bon resultat d'una empresa difícil (A-M)
Malgrat tots els entrebancs posats pels partits a l'oposició, ha aconseguit treure la barca a terra
treure-la llarga SV, aconseguir un propòsit (R-M)
Feia temps que volia poder comprar un terreny prop del mar; la família s'hi oposava, però, ell, finalment, l'ha treta llarga i ja el té (R-M)
→sortir-se amb la seva, eixir amb la seva pretensió, arribar a port, fer tec, treure la barca a terra
treure-la lluïda SV, tenir bon èxit, lluir-se en allò que es tractava d'obtenir (A-M)
L'oposició sempre s'aprofita de les misèries del partit al govern i procura treure-la lluïda