ara que hi penso O, introdueix quelcom que es recorda de sobte / expressió que s’usa quan hom recorda de sobte algun fet, esdeveniment, etc. (R-M, *)

Ja podem plegar; però, ara que hi penso, ja has fet aquella carta tan urgent? / Ara que hi penso, has de telefonar a la Laura perquè t’ha trucat abans i no hi eres (R-M, *)

→ és veritat, ara que ho dius, tens raó

ara que ho dius O, expressió que s’usa quan es recorda de sobte algun fet, esdeveniment, etc.

Ara que ho dius, he d’anar a buscar la Laia a les sis

→ tens raó, ara que hi penso

de memòria SP, per mitjà del record / del seu record (R-M, EC)

De memòria meva, no havia fet mai un hivern tan fred com aquest (IEC)

▷ fer memòria (d’alguna cosa) (p.ext.)

■ és veritat O, expressió que introdueix quelcom que es recorda de sobte

—Són les vuit del vespre. —Oh!, però si és veritat! Haig d’anar a comprar menjar per a sopar ara mateix

→ tens raó, ara que hi penso

tens raó O, expressió que introdueix quelcom que es recorda de sobte (R-M)

Tens raó! Cal que avui mateix enviï la instància; és el darrer dia; no hi pensava gens (R-M)

→ ara que ho dius, és veritat, ara que hi penso