RAÓ
sentit comú SN, facultat atribuïda a la generalitat de les persones de discernir raonablement les coses / facultat reguladora que permet a l'home de fonamentar tot judici sense caure ni en l'escepticisme ni en el dogmatisme (DIEC1, EC)
Si fas servir el sentit comú, te'n sortiràs; ja ho veuràs
▷posar seny (p.ext.), recobrar el seny (p.ext.), edat de discreció (p.ext.)
tenir dret SV, algú, ésser fonamentat en allò que diu o fa, tenir arguments vàlids, justos, per a dir o fer quelcom, estar en la cosa certa
Tan prest condemnen el qui té dret com el qui té tort (A-M)
tenir més raons que un duler SV, parlar amb gràcia i abundància de raons (A-M)
L'ànima de la festa... era una beneïda dona, digna de tota lloança, casi cega, per los anys corvada, de paraula persuasiva, en més raons que un duler (A-M)
[Cast. (A-M)]
tenir raó SV, pensar acordadament amb la veritat o amb la justícia / ésser algú fonamentat en allò que diu o fa, tenir arguments vàlids, justos, per a dir o fer quelcom, estar en la cosa certa (A-M, EC)
Tinc raó de queixar-me (EC)