sentit comú SN, facultat atribuïda a la generalitat de les persones de discernir raonablement les coses / facultat reguladora que permet a l’home de fonamentar tot judici sense caure ni en l’escepticisme ni en el dogmatisme (IEC, EC)

Si fas servir el sentit comú, te’n sortiràs; ja ho veuràs

▷ posar seny (p.ext.), recobrar el seny (p.ext.), edat de discreció (p.ext.)

■ tenir dret SV, algú, ésser fonamentat en allò que diu o fa, tenir arguments vàlids, justos, per a dir o fer quelcom, estar en la cosa certa

Tan prest condemnen el qui té dret com el qui té tort (A-M)

→ tenir raó

▷ tenir tort (ant.), a tort i a dret (p.ext.)

tenir raó SV, pensar acordadament amb la veritat o amb la justícia / ésser algú fonamentat en allò que diu o fa, tenir arguments vàlids, justos, per a dir o fer quelcom, estar en la cosa certa (A-M, EC)

Tinc raó de queixar-me (EC)

→ tenir dret

▷ tenir tort (ant.), poder parlar fort (p.ext.)