aixecar polseguera SV, provocar un escàndol

Quan van anar a viure junts sense casar-se van aixecar polseguera perquè aleshores això no es feia / El fet que es casés amb un home quinze anys més jove que ella va aixecar una gran polseguera (També s’usa amb la forma aixecar una gran polseguera)

→ fer parlar, portar cua, fer soroll, encendre el vesper, encendre foc

▷ donar ansa (a alguna cosa) (p.ext.)

armar bregues SV, causar discòrdia, enrenou, escàndol, esvalot, etc.

Van avisar la policia perquè posés ordre entre un grup de joves que havia armat bregues amb els veïns

→ moure raons, cercar bregues, moure brega, armar escàndol, buscar soroll, armar-la, moure xivarri, moure bronquina, moure baralles

armar bronquina SV, provocar / causar renyina, disputa violenta (Fr, *)

Tem que amb la seva reacció pugui armar bronquina als seus companys

→ moure bronquina, cercar bronquina, cercar bregues, buscar raons, buscar soroll, moure baralles, moure un sagramental, moure xivarri, moure raons, armar escàndol, armar bregues, armar-la, posar mal, posar la zitzània, sembrar la zitzània

▷ haver-hi altar fumat i missa de tres (p.ext.)

armar gresca SV, manifestar alegria amb cridòria i brogit

És provocatiu, li agrada armar gresca / Per allà on passa, sempre s’arma gatzara (També s’usa amb els noms gatzara i tabola)

▷ moure borina (p.ext.), moure xivarri (p.ext.), armar un sagramental (p.ext.)

■ armar-la SV, causar discòrdia, enrenou, escàndol, esvalot, etc.

Amb aquells comentaris tan ofensius, va armar-la del tot

→ armar bregues, armar bronquina, armar un sidral, armar-la grossa

▷ afegir llenya al foc (p.ext.)

■ armar-la grossa SV, causar discòrdia, enrenou, escàndol, esvalot, etc.

Ho ha fet sense voler, no volia que mitja empresa es quedés sense llum. L’ha armada grossa / Hi va haver un malentès i la va armar ben grossa (També s’usa amb el modificador ben en posició preadjectival)

→ armar-la, armar un sidral, armar un sagramental

armar un sidral SV, causar un gran desordre, confusió, renou, desgavell

Aquesta nit, al bar de sota de casa han armat un sidral en què ha hagut d’intervenir la policia / Els estudiants van armar un bon sidral quan van saber que s’incrementaria el preu de les matrícules (També s’usa amb els modificadors bon, gran, etc. en posició prenominal)

→ armar-la, armar un enrenou, armar un sagramental, armar-la grossa

buscar la perduda SV, exposar-se a rebre un escarment (R-M)

Amb la seva impertinència sembla que busqui la perduda; un dia l’escarmentaran / De tant buscar la perduda, aconseguirà que un dia el facin saltar (R-M)

→ buscar-se-la

▷ buscar-li el cos (a algú) (p.ext.)

buscar les pessigolles (a algú) SV, importunar / provocar algú (R-M, IEC)

Si busques les pessigolles a la Maria, com que està de mal humor, et clavarà un moc / Si tant li busquen les pessigolles acabarà per perdre la paciència i ho hauran de lamentar (*, R-M)

→ buscar-li el cos (a algú), buscar les puces (a algú), tocar el voraviu (a algú)

▷ tirar llenya al foc (p.ext.), fer nyic-nyic (p.ext.)

buscar les puces (a algú) SV, importunar / molestar algú, impacientar-lo (R-M, A-M)

Quan era petit, sempre buscava les puces al seu germà gran / És molt impertinent, però, a mi, que no em busqui les puces perquè se’n penedirà / Li cercava les puces perquè el divertia fer-lo enfadar / Sempre se cerquen ses puces (També s’usa amb el verb cercar) (*, R-M, *, *)

→ buscar-li el cos (a algú), buscar les pessigolles (a algú), tocar allò que no sona (a algú), tocar el botet (a algú)

buscar-li el cos (a algú) SV, importunar / provocar (algú) (R-M, A-M)

El gos és molt pacífic, però si li busques el cos potser s’enrabiarà / Prou ja de buscar-li el cos! Deixa’l llegir tranquil! (R-M)

→ buscar les pessigolles (a algú), buscar les puces (a algú)

▷ buscar la perduda (p.ext.), buscar raons (p.ext.)

■ buscar merder SV, provocar enrenou, escàndol, esvalot, etc.

Sempre va buscant merder i un dia tindrà greus problemes

→ fer merder, buscar soroll, moure baralles

buscar raons SV, provocar discussions o baralles (A-M)

Ja que tots estan tranquils, no els aneu a buscar raons / En aquell local, quan el veuen ja tremolen. Sempre cerca raons (També s’usa amb el verb cercar) (R-M, *)

→ posar mal, posar la zitzània, sembrar la zitzània, armar escàndol, moure un sagramental, moure xivarri, armar bronquina, moure brega, cercar bregues, moure raons, moure baralles

▷ no ficar-se en raons (ant.), buscar-li el cos (a algú) (p.ext.)

buscar ronya al cove SV, cercar pretextos per a barallar-se (R-M)

Allà on va, hi ha mal ambient, perquè sempre busca ronya al cove / No està content si no busca ronya al cove; tot ho complica / Li han prohibit l’entrada al bar perquè hi ha cercat ronya al cove més d’una vegada (També s’usa amb el verb cercar) (*, R-M, *)

▷ trobar pèls (en alguna cosa) (p.ext.), cercar cinc peus al gat (p.ext.), fer nyic-nyic (p.ext.)

■ buscar-se-la SV, exposar-se a rebre un escarment

Amb aquest comportament se l’està buscant: al final li caurà una bona bufetada

→ buscar la perduda

▷ córrer el risc de (p.ext.), caure-li un bon paquet (a algú) (p.ext.)

■ buscar soroll SV, posar desavinences

Sempre busques soroll, algun dia t’obriran el cap!

→ fer soroll, moure brega, moure xivarri, fer merder, armar bregues, armar bronquina, cercar bronquina, moure baralles, moure raons, buscar merder

▷ posar llenya al foc (p.ext.)

cercar bregues SV, provocar / causar discòrdia (Fr, *)

No vull ser amic seu perquè sempre cerca bregues allà on va / Vaig haver d’endur-me’l perquè ja cercava baralles (També s’usa amb el verb buscar i amb els noms baralla i borboll)

→ buscar raons, moure baralles, moure un sagramental, moure xivarri, moure brega, moure raons, armar bregues, armar un sagramental, armar bronquina, armar escàndol, posar mal, posar la zitzània, sembrar la zitzània, cercar bronquina

▷ cercar brega (v.f.)

cercar bronquina SV, cercar, moure, armar, etc., raons, disputes, baralles (IEC)

No els facis cas que cerquen bronquina

→ moure bronquina, cercar bregues, buscar soroll, moure baralles, moure un sagramental, moure brega, moure raons, armar bronquina, armar escàndol

encendre el vesper SV, provocar baralles o conflictes (EC)

Sempre es dedica a encendre el vesper amb les seves paraules metzinoses

→ punyir el vesper, enverinar el vesper, encendre foc, aixecar polseguera

encendre foc SV, provocar o causar discòrdies, desavinences, rancor, etc. (EC)

Sempre ha d’encendre foc allà on hi ha pau i harmonia! (EC)

→ posar foc, posar mal, posar la zitzània, sembrar la zitzània, encendre el vesper, aixecar polseguera

▷ atiar el foc (p.ext.)

■ fer soroll SV, posar desavinences

Feia soroll perquè la filla i el gendre no s’acabessin d’entendre

→ buscar soroll, moure xivarri, fer merder

moure brega SV, posar desavinences (R-M)

L’han canviat de secció perquè sempre movia brega amb un motiu o altre; l’han posat sol a la secció d’embalatge / Li agradava moure brega perquè sí (R-M)

→ cercar bregues, buscar raons, moure guerra, buscar soroll, armar escàndol, armar un sagramental, cercar bronquina, moure baralles

▷ voler guerra (p.ext.)

moure bronquina SV, cercar, moure, armar, etc., raons, disputes, baralles (IEC)

Quan han sortit del bar, com que anaven una mica beguts, movien bronquina entre els que s’estaven a la porta

→ moure raons, armar bronquina, cercar bronquina, armar bregues

moure guerra SV, posar desavinences

Li encanta moure guerra: és un provocador nat

→ moure brega, posar mal, posar la zitzània, sembrar la zitzània

▷ voler guerra (p.ext.)

posar foc SV, provocar o causar discòrdies, desavinences, rancors, etc. (A-M)

És una persona a qui agrada posar foc, perquè li encanta discutir

→ encendre foc, posar mal, posar la zitzània, sembrar la zitzània

posar-li el dit a la boca (a algú), a veure si mossega SV, provocar algú astutament a parlar, a dir allò que no voldria dir / provocar algú que no és tan inofensiu o toix com aparenta (A-M, *)

Ui, si que està callat en Manel, mirarem de posar-li el dit a la boca, a veure si mossega! / Sembla molt calmadet, però posa-li el dit a la boca, a veure si mossega! (Normalment s’usa en imperatiu. També es fa servir amb la forma posar-li el dit a la boca (a algú) i amb el verb ficar)

→ tocar el botet (a algú), ficar-li els dits a la boca (a algú)

punyir el vesper SV, provocar, baralles o conflictes (EC)

Aquell tema va punyir el vesper de mala manera i tothom va acabar barallant-se

→ encendre el vesper, posar mal, posar la zitzània, sembrar la zitzània, enverinar el vesper

■ voler guerra SV, posar desavinences

Avui no pares de criticar tot el que faig. Què passa? Que vols guerra? / Si volen guerra, la tindran

▷ moure brega (p.ext.), moure guerra (p.ext.), tenir-se-les (p.ext.)