tenir cara i ulls (alguna cosa) SV, estar molt bé, ésser bo de veure (alguna cosa) (IEC)

Aquest regal sí que té cara i ulls, no com l’altre que ha arribat amb el paper estripat i amb la joguina trencada / S’ha arrugat el vestit nou de tal manera, que ara no té cara ni ulls; sembla un vestit vell (També s’usa amb la forma amb cara i ulls) (*, R-M)

▷ no tenir cap ni peus (alguna cosa) (ant.), no haver-hi per on agafar (alguna cosa) (ant.)