buidar-se el cap SV, preocupar-se / posar-se consirós, preocupar-se greument per alguna cosa (R-M, *)

Tenia el mal costum de buidar-se el cap cada vegada que les seves filles arribaven més tard del que era habitual / No cal buidar-se el cap per saber qui ho ha fet; ja ens ho diran demà (*, R-M)

→ trencar-se el cap, fer-se mala sang, posar-se pedres al fetge, menjar-se el coco

trencar-se el cap SV, preocupar-se / posar-se consirós, preocupar-se greument per alguna cosa (R-M, *)

No t’hi trenquis el cap, no hi ha res a fer (També s’usa amb el verb rompre)

→ buidar-se el cap, escalfar-se el cap, donar voltes (a alguna cosa), trencar-se les banyes, menjar-se el coco