POBRE

a cavall de l'euga blanca SP, en dificultats econòmiques / no tenir gens de diners (R-M, A-M)

S'ha venut el negoci i fa temps que va a cavall de l'euga blanca; té prou feina a mantenir-se / Des de la mort del seu pare es troba a cavall de l'euga blanca (S'usa normalment amb el verb anar) (R-M)

→anar blau, anar curt de calés, no tenir un cèntim, pobre com una rata, menjar-se els colzes, sense un creuetí, sense haca ni barraca, amb so cagalló en es cul

▷marxar en un cavall blanc (p.ext.), estar amb l'aigua fins al coll (p.ext.), deixar sa clau en es pany (p.ext.)

[Emp. (A-M)]

al·lot des carrer SN, infant de casa pobra o abandonat (A-M)

No te'n fiïs. Que no veus que és un al·lot des carrer i et pot deixar pelat? (També s'usa amb la forma infant des carrer)

→estar a la barra

[Palma (A-M)]

anar curt de calés SV, tenir pocs diners (DIEC1)

No et puc convidar, vaig curt de calés / Va dir que no s'ho podia comprar perquè aquesta temporada va curt i ha de fer estalvis / Si heu d'anar curt, ja em pagareu un altre dia (També s'usa amb la forma anar curt i amb els noms diner i pistrinc) (*, R-M, Fr)

→anar fluix d'armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, anar blau, a cavall de l'euga blanca, atrotinat de fortuna, tenir vint-i-quatre hores de renda tots els dies, colcar enrere, colcar damunt sa coa, tenir poca llum

▷ésser un tal i un qual (p.ext.), ésser un tal per qual (p.ext.), anar escanyat (d'alguna cosa) (p.ext.)

anar fluix d'armilla SV, no tenir gaires diners (R-M)

Quan va fluix d'armilla no cal que li demanis que et compri res; serà inútil / Ho sento, no et puc deixar diners, vaig fluix d'armilla (R-M)

→anar prim de butxaca, anar blau, tenir l'armilla malalta, no tenir un cèntim, no arribar-li els cordons (a algú), anar prim de calés, anar curt de calés, ballar-la magra, passar-la magra, colcar enrere, colcar damunt sa coa, viure estret

▷anar fort d'armilla (ant.); anar folrat d'armilla (ant.); anar calent d'armilla (ant.); ballar-la grassa (ant.); anar escanyat (d'alguna cosa) (p.ext.); que en portaràs pocs, de capellans a l'enterro (p.ext.)

badar la boca al vent SV, no tenir res per a menjar / no tenir res que menjar: estar mancat de recursos / quedar desposseït del que es tenia o que s'esperava tenir (R-M, A-M, A-M)

Els desplaçats a causa de la guerra baden la boca al vent. Per aquest motiu s'ha demanat ajuda internacional / No tenen res per a menjar, baden sa boca en es vent

→mossegar-se els punys, fer badalls i creuetes, brandar el cèrcol, menjar-se ses ungles, no guanyar l'aigua que beu, agafar bons garrots, fer jaç a la fam

▷mort de gana (p.ext.)

•badar sa boca en es vent (Mall. [A-M])

ballar-la magra SV, passar privacions / viure amb estretor / passar misèria, necessitat (R-M, DIEC1, EC)

Està sense feina i la balla magra / En Fort la ballava bastant magra, anava fent la viu-viu (També s'usa amb els quantificadors bastant, molt, etc. en posició preadjectival) (R-M, A-M)

→passar-la magra, passar-la prima, anar coca a caliu, anar fluix d'armilla, ballar-la prima, viure en l'estretor, tenir vint-i-quatre hores de renda tots els dies, no tenir un dobler, agafar bons garrots, viure estret, fer jaç a la fam

▷anar calent d'armilla (ant.), ballar-la grassa (ant.), volar baixos els tords (p.ext.)

cantar els goigs de sant Prim SV, passar-ho molt prim, tenir molt pocs recursos per a viure / passar estretor, viure amb escassesa de recursos (A-M)

Aquella família ho està passant molt malament. Ja fa dos mesos que tots canten els goigs de sant Prim i per això els porto menjar (També s'usa amb el verb ballar)

→ballar els goigs de sant Prim, passar-la prima, ballar-la prima, no tenir un amor de Déu, no tenir un dobler, tenir s'escopeta curta, fer jaç a la fam

▷tenir la panxa a l'esquena (p.ext.), mort de gana (p.ext.)

•cantar completes de sant Prim (Ribera d'Ebre [A-M])

[Or. (A-M)]

estar a la guimba SV, estar en buit, sense diners (A-M)

Uns francesos van comprar el 51% de l'empresa i estan a la guimba

→estar a s'estora

[Pobla de L. (A-M)]

[guimba: mot no registrat al DIEC1]

més pobre que un drap d'església SA, [ésser] extremadament pobre (A-M)

No puc venir a sopar perquè soc més pobre que un drap d'església

→més pelat que una rata, pelat com un picaportes, més pelat que Carracuca, més pelat que sant Marc, més pobre que una rata, pobre com Job, pobre com un rupit, pobre com una rata, pobre com una rata d'església, pobre com la criada de santa Anna, quedar amb ses llàgrimes de Campos, quedar amb ses llànties de Campos

▷curt de diners (p.ext.)

[Tarr. (A-M)]

no tenir casa ni fogar SV, no tenir casa pròpia, ésser molt pobre, no poder-se soplujar o refugiar (A-M)

Crec que viuen en aquella barraca d'allà, perquè no tenen casa ni fogar (També s'usa amb la forma sense casa ni fogar)

→no tenir casa ni alberg

•no tindre casa ni fogassa (Benassal)

[Mall., Men. (A-M)]

no tenir corbam SV, no tenir diners, no posseir res (A-M)

Aquest al·lot ha quedat orfe i no té corbam, entre tots els veïnats li hem de donar almanco un plat de menjar cada dia / Temps fa que a Mallorca ningú té corbam (*, A-M)

→no poder tirar pilota a l'olla, no tenir de què fer estelles, no tenir de què fer mànigues, no tenir més que els cinc dits de la mà per a treballar, no tenir res per espadar, ésser de faldó gros, ésser de faldó afegit

▷cantar el cucut en la pastera (p.ext.)

[corbam: mot no registrat al DIEC1]

no tenir de què fer estelles SV, no tenir res / patir misèria (R-M, DIEC1)

Es fa un tip de treballar, però són tants de família, que no té de què fer estelles (També s'usa amb la forma no tenir d'on fer estelles) (R-M)

→no tenir de què fer mànigues, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir un pa a la post, passar la mà per la paret, no tenir més que els set pams de terra en el fossar, no tenir corbam, no tenir més que els cinc dits de la mà per a treballar, anar amb la closca en el cul, es frare no canta, no tenir res per espadar, ésser de faldó gros, ésser de faldó afegit, no tenir pala ni forca ni lloc on ventar, no saber de quin llenyam fer la creu

▷tenir d'on fer estelles (ant.)

no tenir de què fer mànigues SV, no tenir de què disposar en cas de necessitat (DIEC1)

Quan va tornar del casino no tenia de què fer mànigues. Va haver de demanar un préstec per tal de pagar el lloguer del pis

→no tenir de què fer estelles, no tenir més que els set pams de terra en el fossar, no tenir més que la capa al muscle, no tenir ni gra ni palla, no tenir ni un rosegó per a distreure la gana, no tenir on caure mort, no tenir sinó la creu del front, no tenir corbam, no tenir més que els cinc dits de la mà per a treballar, ésser de faldó gros, ésser de faldó afegit, no saber de quin llenyam fer la creu

no tenir més que els cinc dits de la mà per a treballar SV, ésser molt pobre, no tenir altres béns que l'habilitat per al treball (A-M)

Si volies que el teu conco et tragués de pobra, t'has equivocat. No et podrà ajudar perquè no té més que els cinc dits de la mà per a treballar

→no tenir corbam, no poder tirar pilota a l'olla, no tenir de què fer estelles, no tenir de què fer mànigues, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir un pa a la post, no tenir més que els set pams de terra en el fossar, ésser de faldó gros, ésser de faldó afegit, no tenir pala ni forca ni lloc on ventar

no tenir més que els set pams de terra en el fossar SV, no tenir cap riquesa ni propietat, ésser molt pobre (A-M)

Li agrada fer-se passar per ric, però no té més que els set pams de terra en el fossar (També s'usa amb el numeral nou i amb la forma no tenir més que els set pams de terra)

→no tenir de què fer estelles, no tenir més que el sol que pega a la cara, no tenir de què fer mànigues, no tenir més que la capa al muscle, no tenir ni gra ni palla, no tenir ni un rosegó per a distreure la gana, no tenir un pa a la post, no tenir més que els cinc dits de la mà per a treballar

no tenir ni un rosegó per a distreure la gana SV, ésser molt pobre

Aquella família tan apoderada s'ha arruïnat, ara no té ni un rosegó per a distreure la gana / Passaven els dies i continuaven sense un rosegó per a distreure la gana (També s'usa amb la forma sense un rosegó per a distreure la gana)

→no tenir un pa a la post, no tenir de què fer mànigues, no tenir ni gra ni palla, no tenir trast que parar, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir més que la capa al muscle, poder tancar el pa sota una xicra, no tenir un bocí de pa, es frare no canta, no tenir pala ni forca ni lloc on ventar

no tenir ni una malla SV, no tenir res / ésser molt pobre (R-M, DIEC1)

Quan va associar-se amb l'altre, no tenia ni una malla, però ara té molt més que ell / Esta-ven sense una malla, però ningú no ho sabia (També s'usa amb la forma sense una malla) (R-M, *)

→no tenir de què fer estelles, no tenir un clau, no tenir un cèntim, estar a la barra, no tenir blanca, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir-ne ni cinc, restar sense una creu, no tenir un bocí de pa, no tenir més que els cinc dits de la mà per a treballar, estar a s'estora

no tenir on caure mort SV, no tenir res / ésser molt pobre, no posseir res / ésser molt pobre, estar completament mancat de béns de fortuna (R-M, A-M, A-M)

Presumeix molt de fer negocis, però el cert és que no té on caure mort (R-M)

→no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir de què fer mànigues, no tenir més que els set pams de terra en el fossar, no tenir trast que parar, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir més que els cinc dits de la mà per a treballar

▷tenir on posar la mà (ant.), estar arreglat (algú) (ant.), tenir la cuca (ant.)

no tenir res per espadar SV, no tenir recursos monetaris o d'altre ordre, estar desproveït de tot (A-M)

Hem decidit regalar-li una motxilla nova, perquè la pobra nena no té res per espadar i a casa seva no s'ho poden permetre

→no poder menjar faves torrades, no poder alçar xella, no poder tirar pilota a l'olla, no tenir corbam, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, ésser de faldó gros, ésser de faldó afegit

▷tenir d'on fer estelles (ant.)

[Llofriu (A-M)]

no tenir trast que parar SV, no tenir cap bé material / ésser molt pobre, no tenir recursos per a viure còmodament (R-M, A-M)

És un pobre rodamón que no té trast que parar; tant li fa viure en un lloc com en un altre, mentre pugui menjar (R-M)

→no tenir de què fer estelles, no tenir de què fer mànigues, no tenir ni gra ni palla, no tenir sinó la creu del front, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir on caure mort, no tenir un pa a la post, no tenir més que la capa al muscle

▷tenir on posar la mà (ant.)

[Mall. (A-M)]

no tenir un cèntim SV, no tenir gens de diners, ésser molt pobre (A-M)

Van venir de França que no tenien un cèntim i feien qualsevol cosa per a guanyar-se la vida / No té ni un cèntim i es vol comprar un cotxe car. No l'entenc pas (També s'usa amb els noms duro, pesseta, quarto, ral, xavo i creuetí, i amb la forma sense un cèntim)

→no tenir de què fer estelles, no tenir un clau, no tenir blanca, anar fluix d'armilla, no tenir ni una malla, no tenir-ne ni cinc, estar a la barra, no tenir una creu, restar sense una creu, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, estar a s'estora

▷anar folrat d'armilla (ant.), deixar (algú) sense un cèntim (inv.)

no tenir un clau SV, no tenir res, ni diners ni mitjans (DIEC1)

Ell va llençant els diners; arribarà un moment que no tindrà un clau i no sé com s'ho farà / No té ni un clau i no es pot comprar el cotxe / Com que estava sense un clau, no va comprar regals de Nadal per a ningú (També s'usa amb la forma sense un clau) (R-M, *, *)

→no tenir de què fer estelles, no tenir un cèntim, no tenir blanca, més pobre que un Déu te'n do, estar a la barra, no tenir una creu, no tenir-ne ni cinc, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, restar sense una creu, no tenir ni una malla, estar a s'estora

▷anar folrat d'armilla (ant.)

no tenir un dobler SV, ésser molt pobre, no tenir gens de béns de fortuna (A-M)

Si et cases amb algú que no tengui un dobler, estaràs pitjor que ara

→ballar-la magra, ballar-la prima, viure en l'estretor, cantar els goigs de sant Prim, penjar les barres al sostre, colcar damunt sa coa, colcar enrere, estar a la barra, tenir vint-i-quatre hores de renda tots els dies, no tenir un amor de Déu, estar a s'estora, no tenir pala ni forca ni lloc on ventar

▷anar calent d'armilla (ant.), ballar-la grassa (ant.), volar baixos els tords (p.ext.)

no tenir un pa a la post SV, algú, ésser molt pobre (DIEC1)

La gent que no té un pa a la post no vacil·la a emigrar en cerca de treball / Vivien, sense pa a la post, als afores del poble (També s'usa amb la forma sense pa a la post) (R-M, *)

→no tenir de què fer estelles, no tenir ni un rosegó per a distreure la gana, no tenir més que el sol que pega a la cara, tenir el dia i la nit, no tenir ni gra ni palla, poder tancar el pa sota una xicra, no tenir més que els cinc dits de la mà per a treballar

no tenir una creu per a tapar-se un ull SV, no tenir res / no tenir cap diner (R-M, DIEC1)

Està completament arruïnat; no té una creu per a tapar-se un ull, tan ric que era! (R-M)

→no tenir de què fer estelles, no tenir més que el sol que pega a la cara, tenir el dia i la nit, no tenir sinó la creu del front, no tenir trast que parar, no tenir ni gra ni palla, no tenir més que els set pams de terra en el fossar, no tenir més que els cinc dits de la mà per a treballar

▷anar folrat d'armilla (ant.)

pelat com un picaportes SA, pobre / sense diners (Fr, *)

Pobre i pelat com un picaportes / Ho sento, no et puc deixar diners, perquè vaig pelat com un picaportes. No en tinc ni per a pagar el lloguer del pis (A-M, *)

→pelat com una roca, més pelat que Carracuca, més pelat que sant Marc, més pobre que un drap d'església, més pelat que una rata, més pobre que una rata, pobre com Job, pobre com un rupit, pobre com una rata, pobre com una rata d'església, pobre com la criada de santa Anna, quedar amb ses llàgrimes de Campos, quedar amb ses llànties de Campos

▷curt de diners (p.ext.)

pobre com Job SA, [ésser] pobre / que no té el necessari per a viure (DIEC1, *)

No té diners, és pobre com Job

→pobre com una rata, pobre com un rupit, més pobre que un drap d'església, més pelat que Carracuca, més pelat que sant Marc, més pelat que una rata, més pobre que una rata, pelat com un picaportes, pelat com una roca, pobre com una rata d'església, pobre com la criada de santa Anna, quedar amb ses llàgrimes de Campos, quedar amb ses llànties de Campos

▷curt de diners (p.ext.)

pobre com un rupit SA, extremadament pobre (A-M)

És pobre com un rupit. No en té ni per a agafar el metro (També s'usa ometent l'adjectiu)

→pobre com una rata de sagristia, pobre com Job, pobre com una rata d'església, pobre com una rata, pobre com la criada de santa Anna, més pelat que Carracuca, més pobre que un drap d'església, més pelat que sant Marc, més pelat que una rata, més pobre que una rata, pelat com una roca, quedar amb ses llàgrimes de Campos, quedar amb ses llànties de Campos

pobre de solemnitat SA, el qui no posseeix absolutament res (A-M)

Són pobres de solemnitat: estan completament arruïnats

ric com el grill SA, [ésser] aparentment ric, però realment pobre / [ésser] pobre, encara que tingui aparença o pretensions de ric. Es diu al·ludint al soroll característic que fan els grills, que imita el so de ric, ric (A-M)

Vigila que les aparences enganyen. Aquest noi és ric com el grill / Per la manera com vesteix sembla que tingui molts diners, però és ric com el grill

▷hereu del Mas-cremat i de la Torre-baixinera (p.ext.)

sense haca ni barraca SP, sense casa ni fogar, sense béns, en extrema pobresa / es diu fent referència a qui no té el necessari per a viure (A-M, *)

La Toneta llavors, quan moriren els seus pares..., veient-la sense haca ni barraca, la vaig emparar (A-M)

→sense un creuetí, a cavall de l'euga blanca

[Cat. (A-M)]