prendre’s la llibertat (de fer alguna cosa) SV, fer quelcom sense prèvia autorització / dit d’un mateix per modèstia, d’altri per blasme (R-M, IEC)

No l’havien sentit trucar i ell es va prendre la llibertat d’entrar fins al menjador / Li ha agradat que em prengués la llibertat de tutejar-lo / S’ha agafat la llibertat de venir més tard de l’hora fixada (També s’usa amb el verb agafar) (R-M, R-M, *)

→ permetre’s la llibertat (de fer alguna cosa), permetre’s el luxe (de fer alguna cosa)

▷ donar la llibertat (de fer alguna cosa, a algú) (inv.), prendre’s llibertats (p.ext.)