amb l’ai al cor SP, amb una emoció extrema, expectant, esp. per la temença d’allò que es pugui esdevenir / [estar] molt intranquil, ple de temença, d’un perill que es considera pròxim / témer per una cosa considerada imminent, però que no se sap quan ha de produir-se (IEC, A-M, EC)

Ja era tard i estàvem amb l’ai al cor tement que els havia succeït alguna cosa / Per què heu tornat tan tard? M’heu fet estar amb l’ai al cor (S’usa normalment amb els verbs anar, estar, restar, viure, etc.) (R-M)

→ amb un peu enlaire, en joli, en suspens

▷ estar en capella (p.ext.)

[Emp., Barc. (A-M)]

amb un peu enlaire SP, amb una emoció extrema, expectant, especialment per la temença d’allò que es pugui esdevenir / sobresaltar-se, neguitejar-se (*, R-M)

Quan va en moto és molt atrevit i els de casa seva sempre estan amb un peu enlaire; no s’assosseguen fins que torna (S’usa normalment amb els verbs anar, estar, restar, viure, etc.) (R-M)

→ amb l’ai al cor

d’infern SP, propi de l’infern, ple de sofriments, neguits, etc. (EC)

Passar una vida d’infern (EC)

▷ ésser un infern (p.ext.)