d’oïda SP, expressió usada per a indicar que algú canta, o toca un instrument, sense tenir la partitura al davant, només pel fet d’haver-la sentida una vegada o més

Aquest guitarrista no sap nota; sona d’oïda / En Joan sempre canta d’oïda / És impressionant, en Marc sent una melodia i ja la pot tocar d’oïda al piano / Aquest és dels que aparca d’oïda, sempre dóna cops als altres cotxes (A-M, *, *, *)

▷ tenir orella (p.ext.), per intuïció (p.ext.), de memòria (p.ext.)