en pugna amb SP, [estar] (dues coses) en completa oposició (EC)

Aquest exèrcit estava en pugna amb la guerrilla / Hi ha dos corrents d’opinió en pugna (El complement es pot ometre) (*, R-M)

→ en oposició amb, en contradicció amb

ésser els dos pols SV, ésser diametralment oposats (Fr)

Aquests germans són els dos pols / En Joan i en Pep són els dos pols: un és tot seriós, l’altre és un eixelebrat / Són pare i fill, però no s’assemblen en res, són els dos pols / Semblen els dos pols, però tenen coses en comú (També s’usa amb el verb semblar) (EC, A-M, *, *)

→ estar als antípodes

▷ com de la nit al dia (p.ext.), el revers de la medalla (p.ext.), d’un pol a l’altre (p.ext.), els extrems es toquen (p.ext.)