contra corrent SP, contra l’opinió o els costums predominants (EC)

Li agradava d’anar contra corrent sols per fer-se remarcar i semblar original / Es vesteix contra corrent per provocar els altres (Sovint s’usa amb el verb anar) (R-M, *)

▷ a contra corrent (v.f.), deixar-se dur pel corrent (ant.), en contra de (p.ext.), voler entrar al cel a despit dels sants (p.ext.), portar la contrària (a algú) (p.ext.)

en oposició amb SP, oposant-se a (EC)

Els seus gustos estan en oposició amb els meus / Les seves idees estan en oposició. (El complement és opcional)(EC, *)

→ en contraposició amb, en contradicció amb, en pugna amb

▷ en contra de (p.ext.), enfront de (p.ext.)