dur (algú) en vençó SV, tenir mania a algú (R-M)

Duu el seu veí en vençó perquè cada nit fa soroll fins a les tantes / Si et parla del seu germà t’adonaràs que el duu en vençó; li troba tots els defectes (*, R-M)

→ tenir (algú o alguna cosa) entravessat, prendre-la (amb algú), tenir-li el dit ficat a l’ull (a algú)

[Mall. (A-M)]

menjar-se el fetge (d’algú) SV, tenir un odi mortal a algú / prendre-li o voler-li prendre els béns, o tenir-ne molta enveja (Fr, A-M)

En Pere, a son germà, se li menjava el fetge, de tant com l’envejava

→ no poder sofrir, beure’s el fetge (d’algú)

▷ menjar-se els fetges (d’algú) (v.f.)

no poder sofrir SV, veure algú (o alguna cosa) amb molt de disgust, no poder-hi conviure (A-M)

És un home antipàtic: no el puc sofrir / No la puc sofrir, aquesta xerraire / No puc sofrir que m’estiguis fent bromes contínuament (EC, Fr, *)

→ menjar-se el fetge (d’algú), no poder veure (algú), no poder veure (algú o alguna cosa) ni en pintura, no entrar-li (a algú)

tenir-li el dit ficat a l’ull (a algú) SV, tenir animadversió a algú (IEC)

Ens té el dit ficat a l’ull des que vam faltar / Des que em va fer allò li tinc el dit a l’ull (També s’usa amb les formes tenir-li el dit a l’ull (a algú) i tenir-li el dit posat a l’ull (a algú))

→ dur (algú) en vençó, tenir més ràbia (a algú o a alguna cosa) que el dimoni a la creu

▷ posar el dit a l’ull (a algú) (p.ext.)

tenir més ràbia (a algú o a alguna cosa) que el dimoni a la creu SV, tenir molta ràbia a algú o a alguna cosa, no poder-ho sofrir (A-M)

L’Eulàlia té més ràbia a l’Esteve que el dimoni a la creu / Des de l’accident ferroviari, té més ràbia als trens que el dimoni a la creu

→ tenir-li el dit ficat a l’ull (a algú)

[Barc. (A-M)]