objector de consciència SN, persona que es nega a obeir una llei, esp. la de complir el servei militar, a causa de les seves conviccions (IEC)

En Jaume va ser objector de consciència i va fer el servei social substitutori (Sovint s’omet el complement preposicional)

▷ objecció de consciència (p.ext.), servei militar (p.ext.), servei social substitutori (p.ext.), prestació social substitutòria (p.ext.)