MÀXIM

ésser el súmmum (d'alguna cosa) SV, ésser el grau més alt, el màxim, d'alguna cosa

La seva dona és el súmmum de l'arrogància / Els plats que serveixen en aquest restaurant són els súmmum de l'exquisidesa (Només s'usa amb noms abstractes com a complement de la preposició)

[súmmum: llatinisme]

i encara SConj, tot al més (DIEC1)

De la revista en faran tres-cents exemplars, i encara! / D'aquest llibre n'han fet un tiratge de mil exemplars, i encara! (DIEC1EC)

pel cap alt, com a màxim