anar a llengües de la gent SV, ésser objecte de comentaris, murmuracions, generals (EC)

Anava a llengües de la gent que en Lluís i la dona de l’alcalde tenien un embolic (També s’usa amb les formes anar a llengües de tothom i anar a llengües de tot el poble)

→ anar en boca de tothom, passar per les baquetes

▷ prendre (algú) de tema (inv.), el dir de la gent (p.ext.), el què diran (p.ext.), bum-bum (p.ext.), rum-rum (p.ext.), llegenda urbana (p.ext.), xiular-li les orelles (a algú) (p.ext.), brou de llengua (p.ext.)