MORIR
acabar els alens SV, morir-se (A-M)
Si no voleu acabar ets alens, no hi aneu (A-M)
→fer es darrer alè, fer es tres alens, fer es dos de basto
▷bullir-li les cols (a algú) (p.ext.)
[Maestrat, Bal. (A-M)]
aclucar els ulls SV, morir / cessar de viure (R-M, *)
Que quan ens vingui l'hora d'aclucar els ulls puguem fer-ho en pau i sense cap recança d'haver viscut injustament / A tots ens ha d'arribar indefectiblement l'hora d'aclucar els ulls / Va tancar els ulls acompanyat de la seva família (També s'usa amb el verb tancar) (R-M, R-M, *)
→fer la clucaina, donar l'ànima a Déu, fer el darrer badall, fer es bategot, tòrcer el coll, tornar a la terra la carn, fer coll de figa, plegar gàbies, batre l'ala
▷basca de la mort (p.ext.), cremar en el verd (p.ext.), el son etern (p.ext.), colar-se-li la vida (a algú) (p.ext.), anar-se'n a l'altre món (p.ext.), anar-se'n al calaix (p.ext.), pujar-se'n al cel (p.ext.), anar-se'n al canyet (p.ext.)
allargar es potons SV, morir-se (A-M)
Pobre Geladet..., ja deu haver allargats es potons / Malalts tal volta curables que pronte estirarien es potons (També s'usa amb els verbs eixamplar i estirar)
→anar al sot, estirar els peus, fer es dos de basto
[Mall. (A-M)]
anar a l'aspre SV, anar al cementiri, morir-se (A-M)
Des que pren els nous medicaments jo diria que va a l'aspre
[Torroella de M. (A-M)]
anar a sopar amb Déu SV, morir-se (en llenguatge familiar i humorístic) (A-M)
Deien que estava tan malalt que aviat aniria a sopar amb Déu
anar a sopar amb sant Pere SV, morir-se (en llenguatge familiar i humorístic) (A-M)
De ben jove la Marina va anar a sopar amb sant Pere
→anar a sopar amb Déu, anar al sot
▷colar-se-li la vida (a algú) (p.ext.), sense dir Jesús (p.ext.)
anar al clot SV, morir / cessar de viure (DIEC1, *)
En vuit dies va anar al clot (DIEC1)
→anar al sot, dinyar-la, no quedar per llavor (algú), anar a l'aspre
▷tenir un peu a la tomba (p.ext.), anar-se'n a Xauxa (p.ext.)
anar al sot SV, morir / cessar de viure (DIEC1, *)
Deia que abans d'anar al sot volia donar-se la gran vida (R-M)
→anar al clot, fer nyec, tornar a la terra la carn, allargar es potons
▷colar-se-li la vida (a algú) (p.ext.), anar-se'n al canyet (p.ext.), anar-se'n al calaix (p.ext.), sense dir Jesús (p.ext.)
arribar-li l'hora (a algú) O, arribar l'hora de morir-se, l'hora de la mort (DIEC1)
Pateix molt, pobre home, però es veu que encara no li ha arribat l'hora; sofrirà molt, abans de morir / Gaudeix de la vida, que en qualsevol moment et pot arribar l'hora / Ha arribat la seva hora (També s'usa amb el possessiu en comptes del pronom clític) (R-M, *, EC)
→ésser la seva hora, fer son dret camí
▷l'hora suprema (p.ext.), l'hora de la mort (p.ext.), tenir les hores comptades (p.ext.), acabar-se la candela (p.ext.)
batre els peus SV, morir-se / cessar de viure (DIEC1, *)
Està molt malalt, aviat batrà els peus / És a punt de batre les pernes (També s'usa amb la forma batre les pernes)
→batre l'ala, estirar els peus, estirar la pota, fer es bategot, batre les cames
batre l'ala SV, morir-se (A-M)
Tot i que van trucar una ambulància, quan van arribar a l'hospital ja havia batut l'ala
→batre els peus, aclucar els ulls, batre les cames, batre les pernes
▷bullir-li les cols (a algú) (p.ext.)
[Tortosa (A-M)]
batre les cames SV, morir-se (A-M)
Aquests pobres ànecs s'han empastifat de petroli i baten les cames
→batre els peus, batre l'ala, batre les pernes
•batre cames (Ll. [A-M])
[Tarr. (A-M)]
batre les pernes SV, morir-se una bèstia, i per ext., una persona (A-M)
Dispararen el porc senglar i baté les pernes (També s'usa amb el verb estirar)
•batre ses pernes (Llofriu [A-M])
caure com a mosques SV, morir en gran nombre, especialment en un combat (EC)
Els soldats queien com a mosques (EC)
▷caure com mosques (v.f.), com a mosques (p.ext.)
deixar-hi el cuiro SV, morir-se / cessar de viure (A-M, *)
Avui capvespre tenc un funeral perquè el meu repadrí ja hi ha deixat el cuiro
▷fer-se'n el cuiro (p.ext.), acabar-se la candela (p.ext.), anar-se'n a l'altre barri (p.ext.), anar-se'n a l'altre món (p.ext.)
[Cat., Bal. (A-M)]
deixar-hi els ossos SV, morir en una empresa, acció, etc. (R-M)
Molts del qui han provat d'escalar aquest cim hi han deixat els ossos (R-M)
→deixar-hi la pell, pagar (alguna cosa) amb la pell, perdre-hi la pell, deixar-hi la carcanada
deixar-hi la carcanada SV, morir / cessar de viure (A-M, *)
En aquesta cursa infernal hi deixarà la carcanada
→deixar-hi els ossos, deixar-hi la pell
[Or. (A-M)]
deixar-hi la pell SV, morir en una empresa (EC)
Aquest clima no li convé; si no canvia de residència hi deixarà la pell, aquí / Per poch que't descuydes hey dexas sa pell (R-M, A-M)
→deixar-hi els ossos, pagar (alguna cosa) amb la pell, perdre-hi la pell, fer-hi sa pell, deixar-hi la carcanada
dinyar-la SV, morir / cessar de viure (DIEC1, *)
Això és un atracament, doneu-nos les peles si no voleu dinyar-la tots!
→palmar-la, fer l'ànec, anar al clot, anar a l'aspre
▷colar-se-li la vida (a algú) (p.ext.), anar-se'n al canyet (p.ext.), fer-se'n la còrpora (p.ext.)
donar a rebre SV, morir-se / cessar de viure (A-M, *)
Després d'una llarga malaltia, va donar a rebre
→donar l'ànima a Déu, tancar els ulls a la llum
[Mall. (A-M)]
donar l'ànima a Déu SV, morir / cessar de viure (DIEC1, *)
Va donar l'ànima a Déu a l'edat de setanta anys / Després de grans sofriments va retre l'ànima a Déu (També s'usa amb els verbs lliurar, retre i entregar) (R-M)
donar la sang per SV, morir per un ideal, per una persona, etc. (Fr)
Donaria la sang per la salvació de la pàtria / Va donar la sang per la seva terra / Va dir que donaria la sang per la llibertat del seu país (EC, Fr, *)
donar la vida per SV, morir per un ideal, per una persona, etc. / consentir a morir per salvar una persona o cosa (Fr, A-M)
Molts membres de la família han donat la vida per la pàtria / Donaria mitja vida per tal de salvar la del seu amic! (També s'usa amb la forma donar mitja vida per) (R-M, EC)
estirar els peus SV, morir / cessar de viure (Fr, *)
La meva veïna feia dies que estava malalta i avui ha estirat els peus (També s'usa amb la forma estirar les pernes)
estirar la pota SV, morir / cessar de viure (EC, *)
Va estirar la pota l'any 1945
exhalar l'esperit SV, morir / cessar de viure (DIEC1, *)
Va exhalar l'esperit tan santament com havia viscut / Va exhalar l'ànima acompanyat de la seva família (També s'usa amb la forma exhalar l'ànima) (R-M, *)
fer coll de figa SV, morir-se / cessar de viure (A-M, *)
El meu avi va fer coll de figa fa molts anys, després d'un accident de circulació
→aclucar els ulls, tòrcer el coll
[Val. (A-M)]
fer cuiro SV, morir-se / cessar de viure (A-M, *)
Bé plorà aquella al·lota..., en tirà malaltia, i per poc més fa cuiro (A-M)
→deixar-hi el cuiro, fer es cuec
▷fer-se'n el cuiro (p.ext.), acabar-se la candela (p.ext.), anar-se'n a l'altre barri (p.ext.), anar-se'n a l'altre món (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
fer el darrer badall SV, morir / cessar de viure (DIEC1, *)
Aquest no pararà d'enredar la gent fins que farà el darrer badall / De por y esgarrifansa fent lo derrer badall / De matinada ha fet els tres badalls (També s'usa amb la forma fer els tres badalls) (R-M, A-M, *)
→aclucar els ulls, exhalar el darrer sospir, fer es bategot, fer l'ou, fer es dos de basto, fer son dret camí
▷fer els darrers badalls (v.f.), fer-se'n la còrpora (p.ext.)
fer els ous en terra SV, morir-se / cessar de viure (A-M, *)
D'aquí a cent anys tots haurem fet els ous en terra
[Men. (A-M), Mall.]
fer es bategot SV, morir / agonitzar / cessar de viure (R-M, R, *)
Ha fet es bategot / Aquell infeliç que han trobat sota un pont, ja feia el bategot; no han pogut reanimar-lo (*, R-M)
→aclucar els ulls, batre els peus, fer el darrer badall, fer es dos de basto
[Mall.]
[bategot: mot no registrat al DIEC1]
fer es cuec SV, fer les darreres, morir-se (A-M)
Quan arribà es metge, es malalt ja havia fet es cuec / Y per poch no va fer es cuech / Una mala fi de ciutadans ja havien resolt anar-se'n a fer es cuech a terra esterna (A-M)
→fer cuiro, deixar-hi el cuiro
▷fer els cuecs (v.f.), anar-se'n a l'altre món (p.ext.), anar-se'n al calaix (p.ext.), fer-se'n la còrpora (p.ext.), pujar-se'n al cel (p.ext.), acabar-se la candela (p.ext.), fer-se'n el cuiro (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
[cuec: mot no registrat al DIEC1]
fer es darrer alè SV, morir-se (A-M)
Na Catalina ha mort. Acaba de fer es darrer alè
→acabar els alens, fer es tres alens
[Mall. (A-M)]
fer es dos de basto SV, morir-se / cessar de viure (A-M, *)
Si no afluixes, faràs es dos de basto. Això és insostenible
→acabar els alens, fer el darrer badall, fer es bategot, tòrcer el coll, allargar es potons
[Mall. (A-M)]
[basto: mot no registrat al DIEC1 (vg. bastos)]
fer es tres alens SV, morir-se / cessar de viure (A-M, *)
Si mengeu aquests bolets, fareu es tres alens
→acabar els alens, anar al sot, aclucar els ulls
▷quedar-s'hi (p.ext.), anar-se'n a l'altre barri (p.ext.), anar-se'n a l'altre món (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
fer es tres culs SV, morir-se / cessar de viure (A-M, *)
Aquest ja fa es tres culs. Me sembla que prest (a)nirem a enterrament
→fer la fi d'en cagaelàstics, fer els ous en terra
▷fer els tres culs (v.f.)
[Men. (A-M)]
fer l'ànec SV, morir / cessar de viure (DIEC1, *)
Amb tantes medecines que vols prendre, a veure si acabaràs fent l'ànec (R-M)
fer l'ou SV, morir-se, en llenguatge familiar (A-M)
Feia dies que no engolia el menjar i al final ha fet l'ou
→fer nyec, fer el darrer badall
[Empordà (A-M)]
fer la clucaina SV, tancar els ulls en morir-se (DIEC1)
Aquest pobre colom aviat farà la clucaina; ja no es mou (R-M)
fer la fi d'en cagaelàstics SV, acabar malament algú / acabar malament en la salut (R-M)
Està ja molt malalt; aviat farà la fi d'en cagaelàstics / Està a punt de fer la fi d'en cagaelàstics
[cagaelàstics: mot no registrat al DIEC1]
fer la ganyota SV, morir a la forca o a garrot (A-M)
Era un assassí despietat i va acabar fent la ganyota: el van penjar a la plaça del poble / A filar com el Llarg fa la ganyota (*, A-M)
fer nyec SV, morir-se / cessar de viure (A-M, *)
No val la pena d'amoïnar-se per coses insignificants; qualsevol dia farem nyec i només haurem tret disgustos de la vida (R-M)
fer son dret camí SV, morir / cessar de viure (A-M, *)
No li puch trobar gens de pols: yo crech que ella deu hauer fet son dret camí (A-M)
fer un pet com una bufa SV, morir-se sobtadament (A-M)
Estava perfectament de salut i, de cop, va fer un pet com una bufa
[Emp. (A-M)]
■ fer-hi sa pell SV, morir en una empresa
Hi faràs sa pell amb tanta feina!
•fer-se'n la pell (Gir., Emp., Garrotxa)
[Mall.]
finir els seus dies SV, morir de vell (Fr)
Aquell pintor tan famós va finir els seus dies la setmana passada / Va acabar els seus dies a França, en l'exili / E axí finí sos dies al servey de Déus / Aquells deuen esser plorats qui moren mal, no pas aquells qui bé fenexen lurs dies (També s'usa amb el verb acabar) (*, Fr, A-M, A-M)
▷finir sos dies (v.f.), morir al llit (p.ext.), mort natural (p.ext.), posar fi als seus dies (p.ext.)
morir al llit SV, morir de mort natural (DIEC1)
Ha mort al llit, ja era molt gran
▷finir els seus dies (p.ext.), tenir una bona mort (p.ext.), mort natural (p.ext.)
morir amb tots els seus sentits SV, morir sense perdre el coneixement, lúcidament (EC)
Ell va ser conscient de la seva malaltia fins al final. De fet, va morir amb tots els seus sentits (El possessiu es pot ometre)
morir bé SV, morir en gràcia de Déu (A-M)
Després de rebre els sacraments, ha mort bé
morir com un gos SV, morir malament, sense sagraments o sense companyia de ningú / morir oblidat de tothom, sense ningú / morir abandonat, sense assistència o sense auxilis espirituals (A-M, EC, A-M)
Aquell pobre home va morir com un gos: abandonat al mig del carrer (També s'usa amb la forma morir-se com un ca)
▷morir bé (ant.), morir com un sant (ant.), la mort del porc (p.ext.)
morir com un poll SV, morir quietament, sense convulsions ni estertor / morir sense convulsions ni gemecs (A-M)
Va morir com un poll: va deixar de parlar i va tancar els ulls (També s'usa amb el diminutiu pollet)
morir com un sant SV, morir com una persona virtuosa
Ha mort com un sant, lluitant pel que creia
morir de mala quera SV, morir de disgustos, de mals tractes (A-M)
Aquella pobra dona va morir de mala quera, dels disgustos que li donava el seu fill
no morir de llet d'ametlles SV, morir violentament; fer mala fi (A-M)
Li van clavar una pallissa infernal. No morí de llet d'ametlles
no quedar per llavor (algú) SV, es diu referint-se a algú, volent indicar que morirà com els altres, que no sobreviurà (A-M)
Amb aquesta epidèmia ningú no quedarà per llavor. Hi haurà una gran mortaldat
pagar (alguna cosa) amb la pell SV, morir a conseqüència d'una acció deliberada (R-M)
Va voler anar a explorar aquell terreny pantanós i ho va pagar amb la pell (R-M)
pagar el deute a la natura SV, morir-se / cessar de viure (A-M, *)
Ahir la meva veïna va pagar el deute a la natura / Ha... fama que sots mort.—La fama, dix ell, és vera, que yo he pagat lo deute a natura (*, A-M)
→retre el deute a la natura, pagar tribut a la mort, passar a millor vida
▷pagar lo deute a natura (v.f.)
pagar tribut a la mort SV, morir / cessar de viure (DIEC1, *)
Tres persones van pagar tribut a la mort en aquell accident
→retre el deute a la natura, pagar el deute a la natura, passar d'aquesta vida
■ palmar-la SV, cessar de viure
Va palmar-la l'any passat, a l'edat de trenta-sis anys
[palmar: mot no registrat al DIEC1]
passar a millor vida SV, cessar de viure / a l'altra vida (*, DIEC1)
Fa dos mesos que va passar a millor vida, després d'una malaltia molt dolorosa (També s'usa amb el verb anar) (R-M)
→passar d'aquesta vida, exhalar la vida, pagar el deute a la natura, no ésser d'aquest món
▷anar-se'n a l'altre món (p.ext.), anar-se'n al cel (p.ext.)
passar d'aquesta vida SV, morir / cessar de viure (A-M, *)
Va esdevenir que aquell confrare va passar d'aquesta vida (A-M)
→passar a millor vida, pagar tribut a la mort, plegar gàbies
perdre la vida SV, morir de mort violenta, inesperada (DIEC1)
Aquest estiu uns amics van perdre la vida fent barranquisme / En aquella batalla molts homes hi van perdre la vida / En l'accident han perdut la vida quatre persones (*, R-M, *)
→quedar al seti, palmar-la, perdre-hi la pell, exhalar la vida
perdre-hi la pell SV, morir en una empresa
A l'expedició que havia d'ascendir fins al cim de l'Everest, hi va perdre la pell
→deixar-hi la pell, deixar-hi els ossos, perdre la vida, palmar-la
plegar gàbies SV, morir / cessar de viure (R-M, *)
Quan ens arriba l'hora de plegar gàbies, no hi ha cap més solució, que la mort no té espera (R-M)
preparar l'alforja SV, preparar-se a morir / dit dels malalts preveient llur mort (R-M, DIEC1)
En Quimet prepara l'alforja, s'ho veu a venir i ha fet avisar tots els fills per acomiadar-se
▷tenir un peu a la tomba (p.ext.), tenir una cama al fossar (p.ext.)
quedar al seti SV, morir sobtadament o de mort violenta (Fr)
Avui el meu veí ha quedat al seti (També s'usa amb la forma quedar al siti)
quedar al tros SV, morir en lluita (A-M)
Després d'una lluita aferrissada, tots dos oponents van quedar al tros
retre el deute a la natura SV, morir-se / cessar de viure (A-M, *)
Els pescadors van retre el deute a la natura: la mar els va engolir
→pagar el deute a la natura, pagar tribut a la mort
▷retre lo deute a natura (v.f.)
sortir amb els peus per davant SV, ésser dut a enterrar (R-M)
No cal tenir enveja els uns dels altres; a la fi tots sortirem amb els peus per davant (R-M)
▷portar (algú) de panxa enlaire (inv.), fer la fesolada (d'algú) (inv.), donar menjar als cucs (p.ext.)
tancar els ulls a la llum SV, morir / cessar de viure (DIEC1, *)
Qui li havia de dir que tancaria els ulls a la llum tan lluny d'on havia nascut! Ha mort enyorant la seva terra / El marit va cloure els ulls a la llum d'aquest món fa tres anys i ella mai més no ha tornat a ésser la mateixa (També s'usa amb el verb cloure) (R-M, *)
tenir una bona mort SV, (tenir una) mort ocorreguda d'una manera plàcida i, especialment, estant en gràcia de Déu (EC)
Va tenir una bona mort, no va patir gens
tòrcer el coll SV, morir / cessar de viure / perdre els sentits, desmaiar-se; morir-se (DIEC1, *, A-M)
Aquest ocell està molt pioc; qualsevol dia torcerà el coll; l'altre també va morir així, sense saber per què (R-M)
→aclucar els ulls, anar al sot, dinyar-la, fer es dos de basto
tornar a la terra la carn O, morir / cessar de viure (DIEC1, *)
Quan la carn torna a la terra, ja s'ha acabat tota supèrbia; en la mort tots som iguals (R-M)
→aclucar els ulls, anar al sot
▷tornar la carn a la terra (v.f.), tornar-se pols (p.ext.), morir-se de finor (p.ext.)
vendre cara la vida SV, morir matant o ferint els propis enemics / defensar-se acarnissadament, fins a morir però perjudicant greument els enemics (DIEC1, A-M)
Quan li van disparar encara va ser a temps de ferir el seu assassí, va vendre cara la vida
vessar la sang fins a l'última gota SV, morir, generalment per un ideal, sacrificar-se fins a morir (EC)
En aquella època els cavallers vessaven la sang fins a l'última gota per les seves donzelles / Va defensar tant les seves idees que va arribar a vessar la sang fins a l'última gota
volar al cel SV, un infant, morir (DIEC1)
La Lourdes volà al cel quan només tenia dos anys
quedar per llavor d'espareguera (algú) SV, no morir-se mai (A-M)
Els metges fa anys que diuen que la mare té els dies comptats, però jo crec que quedarà per llavor d'espareguera
▷no quedar per llavor (algú) (ant.), viure més que un cul de morter (p.ext.), viure més que mànecs de cullera (p.ext.)
[Mall. (A-M)]