aclucar els ulls SV, morir / cessar de viure (R-M, *)

Que quan ens vingui l’hora d’aclucar els ulls puguem fer-ho en pau i sense cap recança d’haver viscut injustament / A tots ens ha d’arribar indefectiblement l’hora d’aclucar els ulls / Va tancar els ulls acompanyat de la seva família (També s’usa amb el verb tancar) (R-M, R-M, *)

→ fer la clucaina, anar-se’n a l’altre món, anar-se’n al calaix, donar l’ànima a Déu, fer el darrer badall, fer es bategot, pujar-se’n al cel, tòrcer el coll, tornar a la terra la carn, fer coll de figa, anar-se’n al canyet, plegar gàbies

▷ basca de la mort (p.ext.), cremar en el verd (p.ext.), el son etern (p.ext.)

anar al clot SV, morir / cessar de viure (IEC, *)

En vuit dies va anar al clot (IEC)

→ anar al sot, dinyar-la, no quedar per llavor (algú), anar-se’n a Xauxa

▷ tenir un peu a la tomba (p.ext.)

anar al sot SV, morir / cessar de viure (IEC, *)

Deia que abans d’anar al sot volia donar-se la gran vida (R-M)

→ anar al clot, anar-se’n al canyet, fer nyec, tornar a la terra la carn

batre els peus SV, morir-se / cessar de viure (IEC, *)

Està molt malalt, aviat batrà els peus / És a punt de batre les pernes (També s’usa amb la forma batre les pernes)

→ estirar els peus, estirar la pota, fer es bategot

caure com a mosques SV, morir en gran nombre, especialment en un combat (EC)

Els soldats queien com a mosques (EC)

→ morir com a mosques

▷ caure com mosques (v.f.), com a mosques (p.ext.)

deixar-hi els ossos SV, morir en una empresa, acció, etc. (R-M)

Molts del qui han provat d’escalar aquest cim hi han deixat els ossos (R-M)

→ deixar-hi la pell, pagar (alguna cosa) amb la pell, perdre-hi la pell

deixar-hi la pell SV, morir en una empresa (EC)

Aquest clima no li convé; si no canvia de residència hi deixarà la pell, aquí (R-M)

→ deixar-hi els ossos, pagar (alguna cosa) amb la pell, perdre-hi la pell, fer-hi sa pell

dinyar-la SV, morir / cessar de viure (IEC, *)

Això és un atracament, doneu-nos les peles si no voleu dinyar-la tots!

→ palmar-la, fer l’ànec, anar-se’n al canyet, anar al clot

donar a rebre SV, morir-se / cessar de viure (A-M, *)

Després d’una llarga malaltia, va donar a rebre

→ donar l’ànima a Déu, tancar els ulls a la llum

[Mall. (A-M)]

donar l’ànima a Déu SV, morir / cessar de viure (IEC, *)

Va donar l’ànima a Déu a l’edat de setanta anys / Després de grans sofriments va retre l’ànima a Déu (També s’usa amb els verbs lliurar i retre) (R-M)

→ aclucar els ulls, donar a rebre, tancar els ulls a la llum

▷ auxilis espirituals (p.ext.)

donar la sang per SV, morir per un ideal, per una persona, etc. (Fr)

Donaria la sang per la salvació de la pàtria / Va donar la sang per la seva terra / Va dir que donaria la sang per la llibertat del seu país (EC, Fr, *)

→ donar la vida per, vessar la sang fins a l’última gota

donar la vida per SV, morir per un ideal, per una persona, etc. / consentir a morir per salvar una persona o cosa (Fr, A-M)

Molts membres de la família han donat la vida per la pàtria / Donaria mitja vida per tal de salvar la del seu amic! (També s’usa amb la forma donar mitja vida per) (R-M, EC)

→ donar la sang per, vessar la sang fins a l’última gota

estar en capella SV, esperar ésser executat (R-M)

El reu està en capella, però encara espera l’indult (R-M)

▷ estar en remull (p.ext.), tenir un peu a la tomba (p.ext.)

estirar els peus SV, morir / cessar de viure (Fr, *)

La meva veïna feia dies que estava malalta i avui ha estirat els peus (També s’usa amb la forma estirar les pernes)

→ estirar la pota, batre els peus

estirar la pota SV, morir / cessar de viure (EC, *)

Va estirar la pota l’any 1945

→ estirar els peus, batre els peus

exhalar l’esperit SV, morir / cessar de viure (IEC, *)

Va exhalar l’esperit tan santament com havia viscut / Va exhalar l’ànima acompanyat de la seva família (També s’usa amb la forma exhalar l’ànima) (R-M, *)

→ exhalar la vida, exhalar el darrer sospir

fer coll de figa SV, morir-se / cessar de viure (A-M, *)

El meu avi va fer coll de figa fa molts anys, després d’un accident de circulació

→ aclucar els ulls

[Val. (A-M)]

fer el darrer badall SV, morir / cessar de viure (IEC, *)

Aquest no pararà d’enredar la gent fins que farà el darrer badall (R-M)

→ aclucar els ulls, exhalar el darrer sospir, fer es bategot

fer els ous en terra SV, morir-se / cessar de viure (A-M, *)

D’aquí a cent anys tots haurem fet els ous en terra

→ fer es tres culs

[Men. (A-M), Mall.]

fer es bategot SV, morir / agonitzar / cessar de viure (R-M, R, *)

Ha fet es bategot / Aquell infeliç que han trobat sota un pont, ja feia el bategot; no han pogut reanimar-lo (*, R-M)

→ aclucar els ulls, batre els peus, fer el darrer badall

[Mall., bategot: mot no registrat a l’IEC]

fer es tres culs SV, morir-se / cessar de viure (A-M, *)

Aquest ja fa es tres culs. Me sembla que prest (a)nirem a enterrament

→ fer la fi d’en cagaelàstics, fer els ous en terra

[Men. (A-M)]

■ fer-hi sa pell SV, morir en una empresa

Hi faràs sa pell amb tanta feina!

→ deixar-hi la pell

• fer-se’n la pell (Gir., Emp., Garrotxa)

[Mall.]

fer l’ànec SV, morir / cessar de viure (IEC, *)

Amb tantes medecines que vols prendre, a veure si acabaràs fent l’ànec (R-M)

→ dinyar-la, fer nyec, no quedar per llavor (algú)

fer la clucaina SV, tancar els ulls en morir-se (IEC)

Aquest pobre colom aviat farà la clucaina; ja no es mou (R-M)

→ aclucar els ulls

fer la fi d’en cagaelàstics SV, acabar malament algú / acabar malament en la salut (R-M)

Està ja molt malalt; aviat farà la fi d’en cagaelàstics / Està a punt de fer la fi d’en cagaelàstics

→ fer es tres culs

[cagaelàstics: mot no registrat a l’IEC]

fer la ganyota SV, morir a la forca o a garrot (A-M)

Era un assassí despietat i va acabar fent la ganyota: el van penjar a la plaça del poble

▷ donar garrot (a algú) (inv.)

fer nyec SV, morir-se / cessar de viure (A-M, *)

No val la pena d’amoïnar-se per coses insignificants; qualsevol dia farem nyec i només haurem tret disgustos de la vida (R-M)

→ anar al sot, fer l’ànec

fer-se’n la pell SV, pagar amb la vida / morir-se (IEC, A-M)

En aquell viatge va fer-se’n la pell; l’accident va ser mortal

• fer-hi sa pell (Mall.)

[Gir., Emp., Garrotxa (A-M)]

finir els seus dies SV, morir de vell (Fr)

Aquell pintor tan famós va finir els seus dies la setmana passada / Va acabar els seus dies a França, en l’exili (També s’usa amb el verb acabar) (*, Fr)

▷ morir al llit (p.ext.), mort natural (p.ext.), posar fi als seus dies (p.ext.)

morir al llit SV, morir de mort natural (IEC)

Ha mort al llit, ja era molt gran

▷ finir els seus dies (p.ext.), tenir una bona mort (p.ext.), mort natural (p.ext.)

morir amb tots els seus sentits SV, morir sense perdre el coneixement, lúcidament (EC)

Ell va ser conscient de la seva malaltia fins al final. De fet, va morir amb tots els seus sentits (El possessiu es pot ometre)

morir com un gos SV, morir malament, sense sagraments o sense companyia de ningú / morir oblidat de tothom, sense ningú (A-M, EC)

Aquell pobre home va morir com un gos: abandonat al mig del carrer

▷ la mort del porc (p.ext.)

morir com un poll SV, morir quietament, sense convulsions ni estertor / morir sense convulsions ni gemecs (A-M)

Va morir com un poll: va deixar de parlar i va tancar els ulls (També s’usa amb el diminutiu pollet)

morir com un sant SV, morir com una persona virtuosa

Ha mort com un sant, lluitant pel que creia

morir de mala quera SV, morir de disgustos, de mals tractes (A-M)

Aquella pobra dona va morir de mala quera, dels disgustos que li donava el seu fill

no quedar per llavor (algú) SV, es diu referint-se a algú, volent indicar que morirà com els altres, que no sobreviurà (A-M)

Amb aquesta epidèmia ningú no quedarà per llavor. Hi haurà una gran mortaldat

→ anar al clot, fer l’ànec

pagar (alguna cosa) amb la pell SV, morir a conseqüència d’una acció deliberada (R-M)

Va voler anar a explorar aquell terreny pantanós i ho va pagar amb la pell (R-M)

→ deixar-hi la pell, deixar-hi els ossos

pagar el deute a la natura SV, morir-se / cessar de viure (A-M, *)

Ahir la meva veïna va pagar el deute a la natura

→ retre el deute a la natura, pagar tribut a la mort, passar a millor vida

pagar tribut a la mort SV, morir / cessar de viure (IEC, *)

Tres persones van pagar tribut a la mort en aquell accident

→ retre el deute a la natura, pagar el deute a la natura, passar d’aquesta vida

■ palmar-la SV, cessar de viure

Va palmar-la l’any passat, a l’edat de trenta-sis anys

→ dinyar-la, anar-se’n al calaix, perdre la vida

[palmar: mot no registrat a l’IEC]

passar a millor vida SV, cessar de viure / a l’altra vida (*, IEC)

Fa dos mesos que va passar a millor vida, després d’una malaltia molt dolorosa (També s’usa amb el verb anar) (R-M)

→ anar-se’n a l’altre món, passar d’aquesta vida, exhalar la vida, anar-se’n al cel, pagar el deute a la natura, no ésser d’aquest món

passar d’aquesta vida SV, morir / cessar de viure (A-M, *)

Va esdevenir que aquell confrare va passar d’aquesta vida (A-M)

→ passar a millor vida, pagar tribut a la mort, plegar gàbies

perdre-hi la pell SV, morir en una empresa

A l’expedició que havia d’ascendir fins al cim de l’Everest, hi va perdre la pell

→ deixar-hi la pell, deixar-hi els ossos, perdre la vida, quedar-s’hi

perdre la vida SV, morir de mort violenta, inesperada (IEC)

Aquest estiu uns amics van perdre la vida fent barranquisme / En aquella batalla molts homes hi van perdre la vida / En l’accident han perdut la vida quatre persones (*, R-M, *)

→ quedar al seti, palmar-la, perdre-hi la pell, quedar-s’hi

▷ llevar la vida (a algú) (inv.), exhalar la vida (p.ext.)

plegar gàbies SV, morir / cessar de viure (R-M, *)

Quan ens arriba l’hora de plegar gàbies, no hi ha cap més solució, que la mort no té espera (R-M)

→ aclucar els ulls, passar d’aquesta vida

preparar l’alforja SV, preparar-se a morir / dit dels malalts preveient llur mort (R-M, IEC)

En Quimet prepara l’alforja, s’ho veu a venir i ha fet avisar tots els fills per acomiadar-se

▷ tenir un peu a la tomba (p.ext.), tenir una cama al fossar (p.ext.)

quedar al seti SV, morir sobtadament o de mort violenta (Fr)

Avui el meu veí ha quedat al seti (També s’usa amb la forma quedar al siti)

→ perdre la vida, fer un pet com una bufa

▷ deixar (algú) al seti (inv.)

quedar al tros SV, morir en lluita (A-M)

Després d’una lluita aferrissada, tots dos oponents van quedar al tros

retre el deute a la natura SV, morir-se / cessar de viure (A-M, *)

Els pescadors van retre el deute a la natura: la mar els va engolir

→ pagar el deute a la natura, pagar tribut a la mort

sortir amb els peus per davant SV, ésser dut a enterrar (R-M)

No cal tenir enveja els uns dels altres; a la fi tots sortirem amb els peus per davant (R-M)

▷ portar (algú) de panxa enlaire (inv.), donar menjar als cucs (p.ext.)

tancar els ulls a la llum SV, morir / cessar de viure (IEC, *)

Qui li havia de dir que tancaria els ulls a la llum tan lluny d’on havia nascut! Ha mort enyorant la seva terra / El marit va cloure els ulls a la llum d’aquest món fa tres anys i ella mai més no ha tornat a ésser la mateixa (També s’usa amb el verb cloure) (R-M, *)

→ donar a rebre, donar l’ànima a Déu

▷ obrir els ulls a la llum (ant.)

tenir una bona mort SV, (tenir una) mort ocorreguda d’una manera plàcida i, especialment, estant en gràcia de Déu (EC)

Va tenir una bona mort, no va patir gens

▷ morir al llit (p.ext.)

tòrcer el coll SV, morir / cessar de viure (IEC, *)

Aquest ocell està molt pioc; qualsevol dia torcerà el coll; l’altre també va morir així, sense saber per què (R-M)

→ aclucar els ulls

tornar a la terra la carn O, morir / cessar de viure (IEC, *)

Quan la carn torna a la terra, ja s’ha acabat tota supèrbia; en la mort tots som iguals (R-M)

→ aclucar els ulls, anar al sot, tornar-se pols

▷ tornar la carn a la terra (v.f.)

vendre cara la vida SV, morir matant o ferint els propis enemics / defensar-se acarnissadament, fins a morir però perjudicant greument els enemics (IEC, A-M)

Quan li van disparar encara va ser a temps de ferir el seu assassí, va vendre cara la vida

vessar la sang fins a l’última gota SV, morir, generalment per un ideal, sacrificar-se fins a morir (EC)

En aquella època els cavallers vessaven la sang fins a l’última gota per les seves donzelles / Va defensar tant les seves idees que va arribar a vessar la sang fins a l’última gota

→ donar la sang per, donar la vida per

volar al cel SV, un infant, morir (IEC)

L’Albert va volar al cel quan tenia cinc anys

→ anar-se’n al cel, pujar-se’n al cel