clavar un moc (a algú) SV, donar una resposta desagradable / donar un miquel, un rebuf a algú (R-M, IEC)

No estava de bon humor i va clavar un moc al primer que li va dir res / No l’amoïnis quan treballa; t’exposes que et clavi un moc; no pot sofrir que el destorbin / No li facis bromes, que et clavarà un moc / És un mal educat, sempre respon fotent mocs (També s’usa amb el verb fotre) (*, R-M, EC, *)

→ dir-ne una de fresca (a algú), donar pota (a algú), tirar-li figues (a algú), clavar un miquel (a algú), donar mico (a algú), donar un miquel (a algú), donar una bufetada (a algú), deixar mocat (algú), donar un moc (a algú)

▷ rebre un moc (inv.)

deixar mocat (algú) SV, contestar amb un rebuf que no admet rèplica / donar un moc / donar una resposta desagradable (R-M, EC, *)

Dient-li que no l’ajudaries, l’has deixat mocat / És cert que li va dir una impertinència, però l’altre el va deixar ben mocat; no tindrà ganes de repetir-ho (També s’usa amb el modificador ben en posició preadjectival) (*, R-M)

→ clavar un moc (a algú), donar un moc (a algú)

▷ quedar mocat (inv.)

donar l’esquena (a algú) SV, negar a algú el favor, l’ajut, etc., abandonar-lo en moments difícils (EC)

Em va donar l’esquena quan més el necessitava

→ girar l’esquena (a algú), girar el cul (a algú)

▷ donar carbassa (a algú) (p.ext.)

■ donar un moc (a algú) SV, donar una resposta desagradable a algú, donar-li un miquel, un rebuf

Va donar un moc a la seva mare, que va quedar molt decebuda / Com a resposta a la seva insolència, li va donar un moc

→ clavar un moc (a algú), deixar mocat (algú), donar una bufetada (a algú)

▷ rebre un moc (inv.)

donar una bufetada (a algú) SV, fer un gran menyspreu a algú (IEC)

Amb aquella resposta va donar una bufetada a tots els que s’havien rigut d’ella

→ tirar-li figues (a algú), clavar un moc (a algú), donar un moc (a algú)

escopir-li a la cara (a algú) SV, manifestar a algú el seu més gran menyspreu (IEC)

Per com es va comportar sols resta escopir-li a la cara i apartar-te’n per sempre (R-M)

▷ clavar-li (alguna cosa) per la cara (a algú) (p.ext.), clavar barres avall (p.ext.), clavar les dents (a algú) (p.ext.)

fer escarafalls (d’alguna cosa) SV, manifestar ostensiblement desaprovació o refús (R-M)

No li encertaràs mai el gust, sempre fa escarafalls; res no li sembla bé (R-M)

→ fer rosegons (d’alguna cosa)

▷ arrufar el nas (p.ext.), arrufar les celles (p.ext.)

fer rosegons (d’alguna cosa) SV, desdenyar / manifestar ostensiblement desaprovació o refús (R-M, *)

Hem procurat comprar-li el millor, però encara en fa rosegons; res no li sembla prou bo (R-M)

→ fer escarafalls (d’alguna cosa)

▷ de quin pa fa rosegons (p.ext.)

ficar-s’ho al cul SV, es diu per a demostrar grosserament el menyspreu per una cosa que un altre ofereix / expressió amb què hom manifesta menyspreu per una cosa que ofereix o té algú altre (A-M, EC)

Fica-t’ho al cul! / Fiqueu-vos-ho al cul! / Que s’ho fiqui al cul! / Que s’ho fiquin al cul! / Però què s’ha pensat? Que treballaré amb aquestes condicions? Foti’s la feina al cul! (Només s’usa en contextos imperatius. També s’usa amb el verb fotre i amb altres expressions nominals en comptes del pronom neutre)

girar el cul (a algú) SV, girar-se d’esquena a algú per menyspreu, per desatenció, etc. (A-M)

Sempre gira el cul a la gent quan li demanen ajuda

→ girar l’esquena (a algú), girar l’espatlla (a algú), donar l’esquena (a algú)

girar l’esquena (a algú) SV, menysprear, abandonar, desentendre’s d’algú o d’alguna cosa / negar a algú el favor, l’ajut, etc., abandonar-lo en moments difícils (A-M, EC)

Quan jo l’anava a saludar em va girar l’esquena; és un mal educat / Ara que em van mal dades em gira l’esquena (R-M, EC)

→ donar l’esquena (a algú), girar l’espatlla (a algú), tombar-se d’esquena a, girar el cul (a algú)

mirar (algú) de dalt a baix SV, mirar amb supèrbia, amb menyspreu (IEC)

Va passar sense saludar-lo i mirant-lo de dalt a baix / No sé què es pensa; m’ha mirat de dalt a baix (R-M)

▷ no mirar cap ni cara (p.ext.)

■ no donar-ne dos duros de SV, no donar valor a una persona o cosa

No en donaria dos duros, d’aquest cotxe: està en molt mal estat

→ no donar-ne ni cinc de, no donar-ne ni un xavo de, no donar-ne ni una pellofa de, no donar un diner de

▷ no donar dos duros de (v.f.)

no donar-ne ni cinc de SV, no donar valor a una persona o cosa

D’aquest noi, no en donaria ni cinc / No en volia donar ni cinc per aquest cotxe

→ no donar-ne ni un xavo de, no donar-ne ni una pellofa de, no donar-ne dos duros de

▷ no donar ni cinc de (v.f.)

no donar-ne ni un xavo de SV, no donar valor a una cosa o a una persona

No en donaria ni un xavo d’aquella noia / Aquella casa no la vendran mai perquè està en molt mal estat; ningú no en donarà ni un xavo / Al final, no en van donar un xavo per aquella taula de fusta de roure

→ no donar-ne ni cinc de, no donar-ne ni una pellofa de, no donar-ne dos duros de

▷ no donar ni un xavo de (v.f.)

no donar-ne ni una pellofa de SV, no donar valor a una cosa o a una persona

D’aquest ordinador no en donaria ni una pellofa

→ no donar-ne ni cinc de, no donar-ne ni un xavo de, no donar-ne dos duros de

▷ no donar ni una pellofa de (v.f.)

passar-se (algú o alguna cosa) pels collons SV, menysprear algú o alguna cosa (R-M)

Es passa tot el que li dic pels collons / L’única resposta seva fou que es passava pels collons tot aquest afer / És tan groller que li va dir que es passava pels collons el seu germà i qui fos (*, R-M, R-M)

poder-se confitar (alguna cosa) SV, es diu en cedir quelcom a algú amb menyspreu (R-M)

No m’ho has volgut deixar quan t’ho demanava; ara ja t’ho pots confitar; ja no ho necessito / Per què em volen deixar diners, ara que el negoci funciona més o menys bé? Ja se’ls poden confitar! / Us ho podeu ben confitar (Només s’usa en les segones i en les terceres persones del present d’indicatiu. El complement sol anar en forma pronominal. També es fa servir amb la forma poder-se ben confitar (alguna cosa)) (R-M, *, *)

→ poder-se embolicar (alguna cosa) amb una fulla de pi

poder-se embolicar (alguna cosa) amb una fulla de pi SV, es diu menyspreant quelcom que es cedeix a algú amb despit (R-M)

Sembla que li sàpiga greu ensenyar-nos els regals que li han fet; per mi, ja se’ls pot embolicar amb una fulla de pi; ni ganes, de veure’ls (R-M)

→ poder-se confitar (alguna cosa)

▷ poder-se embolicar (alguna cosa) en una fulla de pi (v.f.)

prear (alguna cosa) menys que una figa SV, estimar alguna cosa molt poc, no donar-li cap importància (A-M)

Preà tots els regals menys que una figa

→ tenir (algú o alguna cosa) en menys

tenir (algú o alguna cosa) en menys SV, menysprear, abandonar, desentendre’s d’algú o d’alguna cosa

Darrerament té els seus pares en menys / Té en menys els seus companys i fins que no els valori com es mereixen no s’hi sentirà còmode / Sempre té la seva opinió en menys

→ prear (alguna cosa) menys que una figa

▷ tenir (algú o alguna cosa) en estima (ant.), tenir (algú) en mal concepte (p.ext.)

tenir (algú o alguna cosa) en poc SV, menysprear, considerar de poca importància (A-M)

Sempre té en poc la meva opinió / Com que el tenien en poc se’n va anar de casa

tirar-li figues (a algú) SV, donar una carada / reprendre algú, adreçar-li paraules aspres (R-M, *)

No m’atreveixo pas a dir-ho: no tinc ganes que em tirin figues per indiscret (R-M)

→ clavar un moc (a algú), donar un miquel (a algú), donar una bufetada (a algú)