no passar el temps (per algú) O, no semblar que torni vell; tenir l’aspecte més jovenívol del que l’edat faria esperar (A-M)

Per aquesta actriu no passa el temps. Ahir va sortir a la televisió i està tan eixerida com sempre

→ no passar els anys (per algú), conservar-se com una rosa en remull, portar bé els anys

▷ sortir cabells blancs (ant.)

no passar els anys (per algú) O, no semblar que es torni vell, tenir l’aspecte més jovenívol del que l’edat faria esperar

Té vuitanta anys, però n’aparenta menys: els anys no passen per ell

→ no passar el temps (per algú), portar bé els anys, conservar-se com una rosa en remull

▷ sortir cabells blancs (ant.)

portar bé els anys SV, algú, no aparentar ésser tan vell com realment és (IEC)

El teu pare porta bé els anys; ningú no diria l’edat que té / És un home que porta molt bé els anys perquè fa molt exercici (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial) (R-M, *)

→ no passar els anys (per algú), no passar el temps (per algú), conservar-se com una rosa en remull

▷ anar de baixa (ant.), treure’s anys del damunt (p.ext.)

basquejar-se la vida SV, obtenir, guanyar, amb l’esforç propi (IEC)

Ja fa temps que sap basquejar-se la vida

→ guanyar-se la vida, afanyar-se la vida, campar-se-la

campar-se-la SV, guanyar-se la vida, subsistir amb els propis recursos (A-M)

Ja fa anys que se la campa tot sol

→ guanyar-se la vida, viure la vida, basquejar-se la vida, fer la viu-viu

▷ campar-se-les (v.f.)

guanyar-se la vida SV, treballar a sou, guanyar per a viure (IEC)

Es dedica a vendre per les fires i, per ara, es guanya la vida / Els qui ens hem de guanyar la vida no disposem de gaires hores lliures (També s’usa amb el modificador bé en posició postverbal) (R-M)

→ basquejar-se la vida, afanyar-se la vida, campar-se-la, anar tirant, procurar pel davallador, guanyar-se el pa, guanyar-se les garrofes, viure la vida, doblegar l’esquena, guanyar-se les mongetes, fer la viu-viu

▷ viure amb l’esquena dreta (ant.), viure de l’aire (ant.), tenir el pa assegurat (p.ext.), mitjans de vida (p.ext.), guanyar-se el pa amb la suor del seu front (p.ext.)

procurar pel davallador SV, cercar a poder mantenir-se / percaçar menjar (R-M, IEC)

No es pot viure sense treballar; cal procurar pel davallador (R-M)

→ guanyar-se la vida

■ viure la vida SV, obrar amb independència, segons la pròpia intenció i conveniència

Fins que no visquis la vida, no sabràs de què et parlo

→ campar-se-la, fer la seva, guanyar-se la vida, guanyar-se les garrofes, guanyar-se el pa