MALGASTADOR
arreplegador de segó i escampador de farina SCoord, persona que estalvia coses petites i malgasta les profitoses / ho diuen d'un que guarda gelosament coses inútils i deixa perdre aquelles que són de profit / recollir o conservar coses inútils i deixar perdre les que són útils (A-M)
És arreplegador de segó i escampador de farina, per això mai no tenim cap objecte de valor a les nostres mans
▷arreplegar la cendra i escampar la farina (p.ext.)
•arroplegador de fems i esbarriador de farina (Vallcorb [A-M]), arreplegador de fems i esbarriador de farina (Urgell, Segarra [A-M])
cagar gras SV, obrar sense mirament ni precaució, sobretot en les despeses (A-M)
La Sílvia caga gras, algun dia se'n penedirà i ja no hi haurà res a fer / No sap estalviar, caga molt gras (També s'usa amb el quantificador molt en posició preadjectival)
→tenir la mà foradada, no fundar cap missa d'onze
▷cagar prim (ant.), mirar prim (ant.), anar a coto (ant.), portar les coses ben a coto (ant.)
destruiria la duana O, ho diuen d'una persona molt malgastadora (A-M)
Na Fina no podrà comprar mai un pis perquè no sap estalviar. Si fos per ella, destruiria la duana!
→tenir la mà foradada, els doblers li tornen carbons, no fundar cap missa d'onze
▷es darrer badall, es darrer dobler (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
els doblers li tornen carbons O, es diu d'un que no sap guardar ni emprar bé els diners, que els malgasta, que no li donen profit (A-M)
En Pere no se sap administrar bé el sou i els doblers li tornen carbons
→ésser un afonacases, hereu escampa, tenir la butxaca foradada, ésser un mà foradada, tenir la mà foradada, eixugar el vent tant com en plou, tirar de veta, haver de mester set doblers per fer un sou, destruiria la duana
es darrer badall, es darrer dobler SCoord, ho diuen els afectats de gastar molt i no preocupar-se del que ha de venir (A-M)
–Tota la vida ha estirat més el braç que la màniga. –És així. I serà així fins que es mori. Es darrer badall, es darrer dobler
→hereu escampa, tenir la butxaca foradada
▷els doblers li tornen carbons (p.ext.), haver de mester set doblers per fer un sou (p.ext.), destruiria la duana (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
ésser un afonacases SV, malgastador / expressió usada per a referir-se a qui es dedica a despendre malament els diners propis, en coses inútils (Fr, *)
No li confiïs cap diner perquè és un afonacases
→ésser un mà foradada, tenir la butxaca foradada, hereu escampa, els doblers li tornen carbons, haver de mester set doblers per fer un sou
hereu escampa SN, un dilapidador / home pròdig, malgastador / home malgastador (R-M, EC, A-M)
No tindrà mai res; és un hereu escampa; tot ho deixa perdre o s'ho malgasta en qualsevol caprici / Si ets un hereu escampa no podràs estalviar mai ni un cèntim (R-M)
→ésser un mà foradada; ésser un afonacases; tenir la mà foradada; es darrer badall, es darrer dobler; haver de mester set doblers per fer un sou; els doblers li tornen carbons
no fundar cap missa d'onze SV, es diu del qui malgasta molt o no sap estalviar (A-M)
En Jaume és un home que no fundarà cap missa d'onze: no hi ha manera que estalviï
→ésser un mà foradada, cagar gras, tenir la butxaca foradada, haver de mester set doblers per fer un sou, destruiria la duana
■ no vore's la cera en l'orella SV, dit per a referir-se a qui no aconsegueix situar-se bé en la vida ja sigui perquè és mandrós o perquè gasta massa
Si sopes en llocs tan cars no et voràs cera en l'orella / Amb el camí que porta, sense estudiar ni treballar, l'Antoni no es vorà mai cera en l'orella
[Val.]
tenir la butxaca foradada SV, gastar molt (R-M)
No sap estar-se de cap caprici; té la butxaca foradada; tot s'ho gasta (R-M)
→tenir la mà foradada; ésser un mà foradada; ésser un afonacases; no fundar cap missa d'onze; haver de mester set doblers per fer un sou; es darrer badall, es darrer dobler; els doblers li tornen carbons
▷tenir les butxaques foradades (v.f.), mirar prim (ant.)
tenir la mà foradada SV, excedir-se en les despeses / ésser un dilapidador, malgastador; no saber conservar els béns que es posseeixen (R-M, A-M)
No és estrany que el sou no li arribi a cap de mes; té la mà foradada i gasta sense calcular (R-M)
→tenir la butxaca foradada, cagar gras, tirar de veta, eixugar el vent tant com en plou, ésser un mà foradada, hereu escampa, haver de mester set doblers per fer un sou, els doblers li tornen carbons, destruiria la duana
▷tenir les mans foradades (v.f.), mirar prim (ant.), anar a coto (ant.), portar les coses ben a coto (ant.)