així caiguessin frares caputxins de bronze O, maledicció / maledicció envers un esdeveniment, una situació, un fet, etc. (A-M, *)

M’han robat el cotxe! Així caiguessin frares caputxins de bronze!

→ mala negada

bon profit li faci O, expressió de menyspreu envers uns beneficis o avantatges que algú s’apropia en detriment d’algú altre (R-M)

Que s’ha quedat una part que em corresponia a mi? Bon profit li faci! / Ja té casa nova, bon profit li faci! / Ja m’has pres el càrrec que jo tant desitjava, bon profit et faci! (Només s’usa amb els pronoms de segona i de tercera persones) (R-M,*, *)

→ que li aprofiti

▷ no cal dir mal profit li faci (ant.)

llamp de Déu SN, exclamació d’ira / expressió exclamativa que enclou una maledicció, una imprecació, etc. (R-M, *)

M’ho han robat tot; llamp de Déu, si els agafo! / No trobo l’informe. Llamp de Déu! On el dec haver deixat? (R-M, *)

→ llamp del cel, mal llamp et mati, mal llamp

llamp del cel SN, expressió d’ira que enclou una maledicció (R-M)

Llamp del cel! M’han robat les ametlles i m’han esqueixat les branques dels ametllers! / —Llamp del cel! Si atrapo qui m’ha trencat les xarxes, ho passarà malament! —va cridar el pescador (R-M)

→ llamp de Déu, mal llamp

mal caigui mort O, fórmula de jurament o imprecació d’impaciència, d’asseveració (A-M)

Mal caigui mort! M’ha pres tots els diners

→ maleït siga

mal haja O, maleït sigui, maleïts siguin (IEC)

Mal haja aquest assassí! / Mal hagen els traïdors! (*, IEC)

mal llamp SN, exclamació d’ira que enclou una maledicció (R-M)

Mal llamp! Mira com fugen corrent! Ja no els agafaran / Mal llamp tregui la polseguera als gossos (R-M, A-M)

→ mal llamp et mati, mal llamp t’encengui, mal llamp t’esberli, llamp del cel, mala negada

mal llamp et mati O, expressió exclamativa que enclou una maledicció, una imprecació

Mal llamp et mati! S’ha punxat una roda del cotxe

→ llamp de Déu, mal llamp t’esberli, mal llamp t’encengui, mal llamp

▷ mal llamp te mati (v.f.)

mal llamp t’encengui O, expressió exclamativa que enclou una maledicció, una imprecació

Quines bestieses de dir, mal llamp t’encengui!

→ mal llamp t’esberli, mal llamp et mati, mal llamp

mal llamp t’esberli O, expressió exclamativa que enclou una maledicció, una imprecació

Sempre em fas enfadar, mal llamp t’esberli!

→ mal llamp t’encengui, mal llamp et mati, mal llamp

mala negada SN, exclamació d’ira / expressió de maledicció (R-M, EC)

Ara se m’han trencat els frens! Mala negada! / Mala negada facis! / S’han corcat, mala negada! (R-M, EC, EC)

→ així caiguessin frares caputxins de bronze, mal llamp

me cago en déna O, expressió usada per a maleir

Me cago en déna, ara l’ordinador no funciona i no puc fer el treball! / Me cago en Déu, qui m’ha pres el moneder? (També s’usa amb el nom Déu. De vegades es pronuncia amb la forma [’kazu])

→ me cago en l’olla, me cago en l’ou, me cago en la mar salada, cagar-se en la mare que va parir (algú)

[déna: mot no registrat a l’IEC]

me cago en l’ou O, exclamació de maledicció

Me cago en l’ou!, ja se m’ha tornat a espatllar la rentadora (De vegades es pronuncia amb la forma [’kazu])

→ me cago en déna, me cago en l’olla, me cago en la mar salada, cagar-se en la mare que va parir (algú)

■ me cago en la mar salada O, expressió que indica maledicció

Me cago en la mar salada, m’acabo d’enrampar remenant l’endoll (De vegades es pronuncia amb la forma [’kazu])

→ me cago en déna, me cago en l’ou, me cago en l’olla, cagar-se en la mare que va parir (algú)

■ que li aprofiti O, expressió de maledicció envers algú que ha actuat o s’ha expressat en contra dels interessos de qui la diu

Com que li vaig dir que jo volia aquella feina, ell s’hi va interessar i se la va quedar. Que li aprofiti! / Dius que prefereixes viure amb la teva tia abans que amb mi? Doncs, que t’aprofiti! (Només s’usa amb els pronoms de segona i de tercera persones)

→ bon profit li faci

▷ no cal dir mal profit li faci (ant.)