MALAMENT
a cap i barreja SP, [anar] malament, sense ordre (A-M)
Tot lo món va a cap i barreja (A-M)
[Vimbodí (A-M)]
a l'encarcassella SP, a la biorxa, de mala manera / malament; al revés del que voldríem (A-M, *)
Ja fa moltes vegades que intent fer aquesta recepta, i encara me surt a l'encarcassella / Porteu la barretina a l'encarcassella / Les coses van a l'encarcassella! (*, A-M, A-M)
→a la biorxa, de través, anar a l'orsa, a males dinades
▷a la xamberga (p.ext.), cap per avall (p.ext.), tornar-se aiguapoll (p.ext.), ficar-s'hi la bruixa (p.ext.), anar-li com a un bou en es càrritx (a algú) (p.ext.)
[Emp. (A-M)]
[encarcassella: mot no registrat al DIEC1]
a la biorxa SP, malament; al revés del que voldríem (R-M)
Tot estava previst, però ens va faltar temps i tot va a anar a la biorxa; va ser un fracàs / El programa va sortir a la biorxa; tot ens fou advers (R-M)
→de través, anar a l'orsa, a males dinades, a l'encarcassella, a cap i barreja, a la gardanxa, a la greu manera, a la guilindraina, a la guirba, a la fimflosca
▷a la xamberga (p.ext.), cap per avall (p.ext.), tornar-se aiguapoll (p.ext.), ficar-s'hi la bruixa (p.ext.), anar-li com a un bou en es càrritx (a algú) (p.ext.)
a la gardanxa SP, a la biorxa, a la torta (A-M)
Ses dones són el dianxa | en parlar-los de casar; sempre les veureu anar amb sos peus a la gardanxa (cançó pop. Mall.) (A-M)
[Mall. (A-M)]
[gardanxa: mot no registrat al DIEC1]
a la greu manera SP, malament, de qualsevol manera, sense mirar-s'hi (A-M)
Després del tsunami tot va acabar a la greu manera als pobles costaners
[Men., Val. (A-M)]
a la guirba SP, a la biorxa, de qualsevol manera (A-M)
Tot va a la guirba! (A-M)
▷anar-se'n a can Pistraus (p.ext.), anar-se'n a la merda (p.ext.)
[Ponts (A-M)]
[guirba: mot no registrat al DIEC1]
a mal so SP, de mala manera, enutjosament (A-M)
Podets pensar que a mal so los feren despertar (A-M)
a males dinades SP, acabar malament, de manera desagradable (A-M)
Jo vaig intentar fer les paus amb ell, però acabàrem a males dinades
→a la biorxa, a l'encarcassella, cap per avall, de través
▷anar-li com a un bou en es càrritx (a algú) (p.ext.)
[Val. (A-M)]
amb el peu esquerre SP, [fer alguna cosa] malament i amb mal resultat / amb mala sort o amb fins sinistres (A-M)
Avui t'has llevat amb el peu esquerre, estàs molt malhumorat / Han començat aquesta feina amb el peu esquerre / Ab peu esquerre has fetes totes les tues vils obres (S'usa normalment amb verbs que denoten l'inici d'una acció aixecar, començar, llevar, etc. i també amb el verb fer)
▷amb peu esquerre (v.f.), amb bon peu (ant.), tenir un mal dia (p.ext.), ni de conya (p.ext.), llevar-se amb l'altre peu (p.ext.), llevar-se per la mala espona (p.ext.), haver-se llevat a l'enrevés (p.ext.), haver-se llevat a l'esquerra (p.ext.)
amb els peus SP, no posant l'atenció deguda en alguna cosa / fer alguna cosa malament (*, R-M)
Aquesta decisió ha estat presa amb els peus; ells mateixos es perjudiquen / Aquest contracte està fet amb els peus, no hi ha cap clàusula que especifiqui els drets de l'un i de l'altre (R-M)
▷amb els cinc sentits (ant.), amb seny de bístia vella (ant.), pensar amb els peus (p.ext.), fer bunyols de pasta (p.ext.), fer bunyols sense forat (p.ext.), ni de conya (p.ext.)
anar-li com a un bou en es càrritx (a algú) SV, anar-li molt malament a algú (A-M)
—Com li va a sa teva filla per sa universitat? —Com a un bou en es càrritx. No s'hi acaba d'adaptar
▷de través (p.ext.), a la biorxa (p.ext.), a males dinades (p.ext.), a l'encarcassella (p.ext.)
[Men. (A-M)]
cap per avall SN, [anar] malament, al revés del que un voldria (DIEC1)
Té la casa cap per avall / Des que el restaurant ha canviat d'amo va cap per avall. Ha perdut tots els clients
→a males dinades, a cap i barreja, a la greu manera
▷de cap per avall (v.f.), anar a mal borràs (p.ext.), anar de baixa (p.ext.), anar de mal en pitjor (p.ext.), anar de cul per terra (p.ext.), a la biorxa (p.ext.), a l'encarcassella (p.ext.)
de través SP, malament, en el mal sentit (F)
Aquest home tot ho entén de través i després no el podem convèncer de la veritat / Tot els va de través (R-M, EC)
■ malament rai SAdv, locució intensificadora de l'adverbi «malament»
Si ja comença a sortir a les nits en època d'exàmens, malament rai