dida seca SN, dona que té cura d’un infant sense alletar-lo / [home o] dona que té esment a donar biberó o un altre aliment a un infant de mamella (IEC, A-M)

Va entrar de dida seca a casa del notari, que tenia dos fills petits; va servir-hi tres anys (R-M)

▷ mare de llet (p.ext.), mare de fusta (p.ext.), mare petita (p.ext.)