LLUNY
a distància SP, sense deixar que algú es prengui moltes familiaritats / no concedir familiaritat / no permetre a algú de familiaritzar-se (*, R-M, IEC)
És molt amable amb els subordinats, però sap tenir-los a distància i el respecten molt / Fa tres anys que viu al costat de casa, però es manté a distància de tots els veïns; a penes el coneixem (S’usa amb els verbs estar, mantenir, posar, tenir, etc.) (R-M)
→ guardar les distàncies
a l’altra part de món SP, molt lluny (EC)
Son germà no és mai a casa, sempre és a l’altra part de món
→ a l’altre cap de món, a la quinta forca, a la fi del món, allà on sant Pere va perdre l’espardenya, qui sap on
▷ a l’altra part del món (v.f.), en els confins de la terra (p.ext.), cul de món (p.ext.)
a l’altre cap de món SP, molt lluny (EC)
Un viu aquí i l’altre a Austràlia, a l’altre cap de món
→ a l’altra part de món, a la fi del món, a la quinta punyeta
▷ a l’altre cap del món (v.f.), en els confins de la terra (p.ext.), cul de món (p.ext.)
a l’entrellum SP, en la llunyania / de lluny estant (IEC, *)
Els va veure a l’entrellum i els va saludar
→ a l’entrelluu, a la llunyania
a l’entrelluu SP, a l’entrellum / a molta distància (IEC, *)
A l’entrelluu va dir que l’estimava, però no el va sentir
→ a l’entrellum, a la llunyania
a la fi del món SP, molt lluny (EC)
Té la xicota a la fi del món i es veuen poquíssim
→ a l’altra part de món, a l’altre cap de món, a la quinta forca, a la quinta punyeta, allà on sant Pere va perdre l’espardenya, a les quimbambes
a la llunyania SP, al lluny / de lluny estant (EC, *)
La va veure a la llunyania
→ al lluny, a l’entrellum, a l’entrelluu, al lluny del lluny
a la quinta forca SP, molt lluny (EC)
Han comprat un pis a la quinta forca; per anar a l’oficina perdran més d’una hora diària / S’estan a la quinta forca / Vénen de la quinta forca (R-M, EC, *)
→ a la quinta punyeta, a l’altra part de món, a la fi del món, allà on sant Pere va perdre l’espardenya, a les quimbambes
▷ a dos dits de (ant.), a dos pams de (ant.), a quatre passes de (ant.)
a la quinta punyeta SP, es diu per a referir-se a un lloc molt llunyà / molt lluny (R-M, IEC)
El van destinar a la quinta punyeta / Viu a la quinta punyeta / Arriben de la quinta punyeta (R-M, EC, *)
→ a la quinta forca, a la fi del món, a l’altre cap de món, a les quimbambes
▷ a dos dits de (ant.), a dos pams de (ant.)
a llarga distància SP, lluny / des d’una distància llunyana (Fr, *)
Quan es va quedar tancada al balcó, va veure una veïna a llarga distància i amb gestos va aconseguir dir-li-ho
→ al lluny, d’una hora lluny
al dellà (d’algun lloc) SP, a l’altra banda de, més enllà de (IEC)
Eren al dellà de la muntanya (El complement és opcional) (IEC)
→ enllà d’enllà (d’algun lloc)
al lluny SP, a molta distància (R-M)
Al lluny es veu una fumera que deu ser algun bosc que es crema / Al lluny vèiem la costa (R-M)
→ enllà d’enllà (d’algun lloc), a la llunyania, a llarga distància, al lluny del lluny
al lluny del lluny SP, ben al lluny, a la màxima distància apreciable (EC)
Teníem el cotxe aparcat al lluny del lluny
→ al lluny, a la llunyania
■ allà on Jesucrist va perdre l’espardenya SAdv, dit per a referir-se a un lloc molt llunyà
M’han donat una feina allà on Jesucrist va perdre l’espardenya: hauré de comprar-me un cotxe per arribar-hi (També s’usa amb la forma on Crist va perdre l’espardenya)
→ allà on sant Pere va perdre l’espardenya
▷ a les quimbambes (p.ext.)
■ allà on sant Pere va perdre l’espardenya SAdv, dit per a referir-se a un lloc molt llunyà
No crec que hi anem pas al seu casament, perquè el celebren allà on sant Pere va perdre l’espardenya i no ens podem gastar tants diners en el viatge
→ allà on Jesucrist va perdre l’espardenya, a la quinta forca, a la fi del món, a l’altra part de món
▷ en els confins de la terra (p.ext.), entre Tots Sants i Manresa (p.ext.)
allí enllà (d’algun lloc) SAdv, més apartat d’un lloc / més enllà d’aquell lloc (R-M, IEC)
Ens van dir que allí enllà de les roques hi havia una altra cala molt petita / Allí enllà de la font, hi trobareu unes taules i uns bancs per poder dinar còmodament / Són allí enllà (El complement és opcional) (R-M, R-M, *)
→ enllà d’enllà (d’algun lloc)
d’una hora lluny SP, de molt lluny (A-M)
N’he sentit la flaire d’una hora lluny / Fa tant de soroll que se’l sent d’una hora lluny (EC, *)
→ a llarga distància
▷ de lluny (p.ext.)
de lluny SP, a molta distància
De lluny fa un efecte òptic i no es veu bé
→ al lluny
▷ d’una hora lluny (p.ext.)
haver-n’hi un bon tros (d’algun lloc a un altre) SV, ésser gran la distància entre dos punts de l’espai
D’aquí a la platja, n’hi ha un bon tros
→ haver-hi gran carrera (d’algun lloc a un altre), haver-hi un tret (d’algun lloc a un altre)
més lluny que ses Cabrelles des Sol SAdv, a una distància enorme, incommensurable (A-M)
Viu més lluny que ses Cabrelles des Sol
→ qui sap on
▷ racó de món (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
més lluny que ses gavelles des Sol SAdv, a una gran distància
No el trobareu. Viu més lluny que ses gavelles des Sol
→ més lluny que ses Cabrelles des Sol
[Mall.]
qui sap on O, molt lluny (R-M)
La pilota va anar a parar qui sap on; no la vam trobar / Aquells diners vénen de qui sap on (R-M, EC)
→ a l’altra part de món, a la quinta forca, més lluny que ses Cabrelles des Sol