LLUNY
a distància SP, sense deixar que algú es prengui moltes familiaritats / no concedir familiaritat / no permetre a algú de familiaritzar-se / mantenir algú allunyat del tracte, de la familiaritat (*, R-M, DIEC1, A-M)
És molt amable amb els subordinats, però sap tenir-los a distància i el respecten molt / Fa tres anys que viu al costat de casa, però es manté a distància de tots els veïns; a penes el coneixem (S'usa amb els verbs estar, mantenir, posar, tenir, etc.) (R-M)
a l'altra part de món SP, molt lluny (EC)
Son germà no és mai a casa, sempre és a l'altra part de món
→a l'altre cap de món, a la quinta forca, a la fi del món, allà on sant Pere va perdre l'espardenya, qui sap on, més enfora que ses cabrelles des sol
▷a l'altra part del món (v.f.), en els confins de la terra (p.ext.), cul de món (p.ext.)
a l'altre cap de món SP, molt lluny (EC)
Un viu aquí i l'altre a Austràlia, a l'altre cap de món
→a l'altra part de món, a la fi del món, a la quinta punyeta, més enfora que ses cabrelles des sol
▷a l'altre cap del món (v.f.), en els confins de la terra (p.ext.), cul de món (p.ext.)
a l'entrellum SP, en la llunyania / de lluny estant (DIEC1, *)
Els va veure a l'entrellum i els va saludar
a l'entrelluu SP, a l'entrellum / a molta distància (DIEC1, *)
A l'entrelluu va dir que l'estimava, però no el va sentir
a la fi del món SP, molt lluny / l'extrem del món, el lloc més allunyat (EC, A-M)
Té la xicota a la fi del món i es veuen poquíssim / Me n'aniria a la fi del món per fugir de la guerra (*, A-M)
→a l'altra part de món, a l'altre cap de món, a la quinta forca, a la quinta punyeta, allà on sant Pere va perdre l'espardenya, a les quimbambes
a la llunyania SP, al lluny / de lluny estant (EC, *)
La va veure a la llunyania
a la quinta forca SP, molt lluny (EC)
Han comprat un pis a la quinta forca; per anar a l'oficina perdran més d'una hora diària / S'estan a la quinta forca / Venen de la quinta forca (R-M, EC, *)
→a la quinta punyeta, a la quinta guitza, a l'altra part de món, a la fi del món, allà on sant Pere va perdre l'espardenya, a les quimbambes, més enfora que ses cabrelles des sol
▷a dos dits de (ant.), a dos pams de (ant.), a quatre passes de (ant.)
a la quinta guitza SP, [estar] molt lluny, a les mars perdudes (A-M)
Gairebé no els veig. Han nedat molt enllà i estan a la quinta guitza / Van caminar i caminar, i van anar a parar a la quinta guitza
→a la quinta forca, a la quinta punyeta
[Xàtiva (A-M)]
a la quinta punyeta SP, es diu per a referir-se a un lloc molt llunyà / molt lluny (R-M, DIEC1)
El van destinar a la quinta punyeta / Viu a la quinta punyeta / Arriben de la quinta punyeta (R-M, EC, *)
→a la quinta forca, a la quinta guitza, a la fi del món, a l'altre cap de món, a les quimbambes, més enfora que ses cabrelles des sol
a llarga distància SP, lluny / des d'una distància llunyana (Fr, *)
Quan es va quedar tancada al balcó, va veure una veïna a llarga distància i amb gestos va aconseguir dir-li-ho
al dellà (d'algun lloc) SP, a l'altra banda de, més enllà de (DIEC1)
Eren al dellà de la muntanya (El complement és opcional) (DIEC1)
al lluny SP, a molta distància (R-M)
Al lluny es veu una fumera que deu ser algun bosc que es crema / Al lluny vèiem la costa / L'estany... confonent-se al lluny amb el mar (R-M, R-M, A-M)
→enllà d'enllà (d'algun lloc), a la llunyania, a llarga distància, al lluny del lluny, d'una hora lluny
al lluny del lluny SP, ben al lluny, a la màxima distància apreciable (EC)
Teníem el cotxe aparcat al lluny del lluny / Erem al davant d'una estació i d'una via de ferrocarril que es perdia al lluny del lluny (*, A-M)
■ allà on Jesucrist va perdre l'espardenya SAdv, dit per a referir-se a un lloc molt llunyà
M'han donat una feina allà on Jesucrist va perdre l'espardenya: hauré de comprar-me un cotxe per arribar-hi (També s'usa amb la forma on Crist va perdre l'espardenya)
■ allà on sant Pere va perdre l'espardenya SAdv, dit per a referir-se a un lloc molt llunyà
No crec que hi anem pas al seu casament, perquè el celebren allà on sant Pere va perdre l'espardenya i no ens podem gastar tants diners en el viatge
→allà on Jesucrist va perdre l'espardenya, a la quinta forca, a la fi del món, a l'altra part de món, més enfora que ses cabrelles des sol
▷en els confins de la terra (p.ext.), entre Tots Sants i Manresa (p.ext.)
allí enllà (d'algun lloc) SAdv, més apartat d'un lloc / més enllà d'aquell lloc (R-M, DIEC1)
Ens van dir que allí enllà de les roques hi havia una altra cala molt petita / Allí enllà de la font, hi trobareu unes taules i uns bancs per poder dinar còmodament / Són allí enllà (El complement és opcional) (R-M, R-M, *)
d'una hora lluny SP, de molt lluny (A-M)
N'he sentit la flaire d'una hora lluny / Fa tant de soroll que se'l sent d'una hora lluny (EC, *)
de lluny SP, a molta distància
De lluny fa un efecte òptic i no es veu bé
haver-n'hi un bon tros (d'algun lloc a un altre) SV, ésser gran la distància entre dos punts de l'espai
D'aquí a la platja, n'hi ha un bon tros
→haver-hi gran carrera (d'algun lloc a un altre), haver-hi un tret (d'algun lloc a un altre)
més enfora que ses cabrelles des sol SA, [estar o anar] molt lluny (A-M)
Estic trista perquè es meu fill se n'ha anat a viure més enfora que ses cabrelles des sol
→allà on sant Pere va perdre l'espardenya, a la quinta forca, a la quinta punyeta, a l'altre cap de món, a l'altra part de món
[Mall., Men. (A-M)]
més lluny que ses Cabrelles des Sol SAdv, a una distància enorme, incommensurable / ho diuen per a expressar la gran distància que hi ha entre dues coses molt allunyades (A-M)
Viu més lluny que ses Cabrelles des Sol
→qui sap on, més lluny que de Ginebra
[Mall. (A-M)]
més lluny que ses gavelles des Sol SAdv, a una gran distància
No el trobareu. Viu més lluny que ses gavelles des Sol
→més lluny que ses Cabrelles des Sol
[Mall.]
qui sap on O, molt lluny (R-M)
La pilota va anar a parar qui sap on; no la vam trobar / Aquells diners vénen de qui sap on (R-M, EC)
→a l'altra part de món, a la quinta forca, més lluny que ses Cabrelles des Sol