LLOC
(d'algun lloc) estant SP, precedit de la preposició «de» o «des de» i una indicació de lloc, reforça el significat de «des de», expressant el lloc relativament llunyà des del qual es veu, es fa, se sent, etc., alguna cosa / [algú, veure, sentir etc., alguna cosa] estant ell en aquest lloc (A-M, DIEC1)
D'aquí estant es divisa tota la vall / Des del llit estant veig el mar / Contemplava tota la plaça del balcó estant / Observa tot el que passa de la seva finestra estant / De lluny estant no semblava que fos ell (R-M, A-M, *, *, *)
lloc d'honor SN, lloc que es reserva a la persona de més autoritat o dignitat (A-M)
Era una joia gran obrir la porta al foraster, i a taula donar-li el lloc d'honor (A-M)
sobre el terreny SP, al mateix lloc o en les mateixes circumstàncies de què es tracta / en el mateix lloc on hom fa o cal fer alguna cosa (DIEC1, EC)
L'aparellador, per fer els plànols, va haver de prendre mides sobre el terreny