LLEST
conèixer les mates que fan llentiscle SV, ésser molt llest / ésser molt perspicaç o experimentat, conèixer el que és bo i el que és dolent (R-M, A-M)
Sembla que no es fixi en res, però és dels que coneixen les mates que fan llentiscle; és molt viu (R-M)
→pensar-se-les totes; saber què hi ha davall terra; sentir créixer l'herba; el qui manco corre, vola
[Mall., Men. (A-M)]
el qui manco corre, vola O, es diu de gent molt desperta, que el menys llest encara contrapassa la mida corrent de la llestesa (A-M)
Els germans Miró són tots molt intel·ligents. En aquella família el qui manco corre, vola
→ésser de l'ull del vent, conèixer les mates que fan llentiscle, saber on jeu la llebre, sentir créixer l'herba, saber què hi ha davall terra
[Cat., Val. (A-M)]
ésser de l'ull del vent SV, tenir llestesa, sagacitat / ésser molt viu, deixondit, hàbil (R-M, DIEC1)
Tot ho soluciona de seguida; és de l'ull del vent / S'al·lot que tendrà Na Mola ha d'esser de s'ull des vent: sabrà tocar castanyola i qualsevol esturment (cançó pop. Mall.) (R-M, A-M)
→pensar-se-les totes; ésser un argent viu; pesar el sol abans de sortir; anar davant del vent; ésser un bon escolà; ésser bona crosta; ésser capaç de llevar-li les ferradures a un cavall corrent; el qui manco corre, vola
▷tenir bona pupil·la (p.ext.), tenir la vista llarga (p.ext.)
•ésser de s'ull des vent (Mall.)
ésser una àliga (algú) SV, ésser molt llest i intel·ligent (A-M)
Crec que escolliran la segona candidata; és una àliga
→més viu que la fam, més llest que una fura, viu com la tinya
més llest que una daina SA, expressió usada per a indicar que algú és molt llest
És més llest que una daina i, per això, el podrà convèncer
→més llest que la tinya, més viu que l'arna, més viu que una vespa, més llest que una fura, fill del diable
■ més llest que una fura SA, expressió usada per a indicar que algú és molt llest
El fill petit ha sortit més llest que una fura: és un geni de la informàtica
més viu que l'arna SA, molt espavilat (R-M)
És un noiet molt quiet i no enraona gaire, però és més viu que l'arna! Fan quedar parat, les sortides que té / Deixa'l anar! És més viu que l'arna (R-M)
→més viu que una centella, més viu que una vespa, més llest que una daina, saber més que una comare
més viu que la fam SA, es diu d'una persona o animal molt entenent, de gran capacitat de comprensió / ésser molt llest / ésser molt viu o despert de potències (A-M, R-M, A-M)
L'Oriol és més viu que la fam, és molt espavilat per la seva edat
→més viu que una vespa, més viu que una serp, més viu que la tinya, més viu que una centella, saber més que una comare, ésser una àliga (algú)
[Tortosa (A-M)]
més viu que una centella SA, es diu d'una persona o animal molt entenent, de gran capacitat de comprensió (A-M)
Tan petit i és més viu que una centella! Entén tot el que diuen els grans
→viu com una centella, més viu que la fam, més viu que una vespa, més viu que una serp, més viu que l'arna, saber més que una comare
més viu que una serp SA, es diu d'una persona o animal molt entenent, de gran capacitat de comprensió (A-M)
Ja trobarà la solució, és més viu que una serp
→més viu que la fam, més viu que una vespa, més viu que la tinya, més viu que una centella, saber més que una comare
més viu que una vespa SA, es diu d'una persona o animal molt entenent, de gran capacitat de comprensió (A-M)
Per més difícil que sigui el tema que tractem, l'entén de seguida, és més viu que una vespa
→més viu que la fam, més viu que l'arna, més viu que una serp, més viu que una centella, més llest que una daina, saber més que una comare
no mocar-se amb la màniga SV, ésser deixondit, no badar, no ésser fàcil d'enganyar (A-M)
Ha sabut espavilar-se sense l'ajuda de ningú perquè no es moca amb la màniga
→no saber anar a missa dues vegades, saber on jeu la llebre, saber on s'ajoca el diable, saber el dimoni on jau
pesar el sol abans de sortir SV, ésser molt llest, molt deixondit d'enteniment (A-M)
En Manel és dels que pesa el sol abans de sortir
→ésser de l'ull del vent, saber més que una comare, ésser capaç de llevar-li les ferradures a un cavall corrent
[Mall. (A-M)]
saber on jeu la llebre SV, ésser llest (R-M)
El volen fer passar amb excuses, però ell és dels que saben on jeu la llebre i no podran enganyar-lo (R-M)
→pensar-se-les totes; saber què hi ha davall terra; no mocar-se amb la màniga; saber on es colga el dimoni; saber més que una comare; saber el dimoni on jau; el qui manco corre, vola
saber on s'ajoca el diable SV, ésser molt llest / saber moltes coses que els altres no saben; ésser molt sagaç / ésser molt deixondit i saber moltes coses difícils (R-M, A-M, A-M)
Si ell s'ho proposa ho obtindrà tot; sap on s'ajoca el diable! Sempre troba manera de reeixir (També s'usa amb el nom dimoni) (R-M)
→pensar-se-les totes, saber on es colga el dimoni, no mocar-se amb la màniga, saber més que una comare, saber el dimoni on jau
[Val. (A-M)]
sentir créixer l'herba SV, ésser molt llest (R-M)
No li passa res desapercebut; tot ho copsa; sent créixer l'herba (R-M)
→pensar-se-les totes; saber què hi ha davall terra; conèixer les mates que fan llentiscle; el qui manco corre, vola
viu com la pólvora SA, [ésser] de geni prompte / [ésser] de reaccions, molt ràpides / [ésser] eixerit, llest, tenir molta vivor (R-M, EC, EC)
Val més que procuris no fer-lo enfadar; és viu com la pólvora i quan perd la paciència és terrible (R-M)