llarg de llengua SA, dit per a referir-se a algú que parla massa / parlar molt, ésser massa xerrador; dir més del que caldria, o exagerar de paraula les coses, i especialment la pròpia valor / excedir-se de paraules (*, A-M, IEC)

Ja cal que et controlis, que ets llarg de llengua

→ tenir la llengua llarga, tenir molta llengua, llengua llarga

▷ tenir llengua (a algú) (p.ext.)

tenir la llengua llarga SV, parlar molt, ésser massa xerrador; dir més del que caldria, o exagerar de paraula les coses, i especialment la pròpia valor / dir, algú, més que no farà, parlar més que no deuria, no callar per desvergonyiment, irreverència, etc. (A-M, EC)

Té la llengua llarga, sempre diu més del que fa

→ tenir molta llengua, llarg de llengua, llengua llarga

▷ tenir les dents llargues (p.ext.), tenir llengua (a algú) (p.ext.), ésser un sedasser (p.ext.), la gaseta del barri (p.ext.)

tenir molta llengua SV, parlar molt, ésser massa xerrador; dir més del que caldria, o exagerar de paraula les coses, i especialment la pròpia valor / dir algú més que no farà, parlar més que no deuria, no callar per desvergonyiment, irreverència, etc. / ésser un llengut (A-M, IEC, EC)

No li facis cas, que té molta llengua i del que diu només en compleix la meitat

→ llarg de llengua, tenir la llengua llarga, llengua llarga

▷ tenir llengua (a algú) (p.ext.)