LENTAMENT
a esplai SP, a poc a poc, lentament (A-M)
Camineu a esplai / Si escrius d'esplai faràs més bona lletra (A-M, *)
→a plaer, a poc a poc, a pleret
▷d'esplai (v.f.)
[Maestr. (A-M)]
a foc lent SP, amb poc de foc / [coure un aliment] amb un foc molt fluixet i durant una estona llarga (EC, T)
La verdura s'ha de coure a foc viu, però el rostit a foc lent / Perquè quedi bo, s'ha de rostir a foc lent (EC, *)
a miques SP, d'una manera lenta
Menjava a miques, per això els àpats se li allargaven tant / Bevia la medecina a miquetes (També s'usa amb la forma a miquetes)
a pams SP, amb precaució, prudentment / examinant bé alguna cosa, assegurant-se'n, procedint circumspectament (R-M, EC)
La carretera era molt accidentada i calia avançar a pams i dominant bé el volant / No et precipitis, aquestes coses s'han de mirar a pams / Anem a pams i escatim les coses bé (R-M, R-M, Fr)
a pas de bou SP, [anar] molt a poc a poc (DIEC1)
El vaig veure que anava a pas de bou prop de la muralla / Si vas a pas de bou, no arribarem mai / Aquell home sempre camina a pas de bou (R-M, R-M, *)
→a pas de tortuga, a pas de formiga, a pas de bou vell, a poc a poc, ditet ditet, dur més corretja que sant Agustí, lleu lleu
▷a tota velocitat (ant.), a tota llet (ant.), a cuita-corrents (ant.), a brida abatuda (ant.), a bon pas (ant.), a pas lleuger (ant.), a pas de frare convidat (ant.), a pas de càrrega (ant.), a tota castanya (ant.), de correntella (ant.)
[Bal. (A-M)]
a pas de bou vell SP, anar molt a poc a poc (A-M)
Quan surten a passejar van a pas de bou vell, allargant tota la tarda fins al capvespre
→a pas de bou, a pas de formiga, a pas de tortuga, anar espau-espau
[Empordà (A-M)]
a pas de carreta SP, amb gran lentitud (A-M)
Als pobles de vegades les coses es fan a pas de carreta. A ciutat tot és diferent
→a pas de formiga, a pas de tortuga
[Barc. (A-M)]
a pas de formiga SP, d'una manera lenta
Estic avançant el treball apas de formiga, tinc la sensació que no l'acabaré mai
→a pas de tortuga, a pas de bou, a passes comptades, a pas de bou vell, dur més corretja que sant Agustí, a pas de carreta, anar espau-espau
▷a més córrer (ant.), a tota pastilla (ant.), a bon pas (ant.), a pas lleuger (ant.), a pas de frare convidat (ant.), a pas de càrrega (ant.)
a pas de tortuga SP, molt lentament (DIEC1)
Caminava a pas de tortuga; tanta lentitud ja em feia posar nerviós (R-M)
→a pas de bou, a pas de formiga, a pas de bou vell, a poc a poc, a passes comptades, a plaer, ditet ditet, dur més corretja que sant Agustí, a pas de carreta
▷a tot vent (ant.), a cremadent (ant.), a tot córrer (ant.), a brida abatuda (ant.), a bon pas (ant.), a pas lleuger (ant.), a tot gas (ant.), a tota marxa (ant.), ràpid com un llamp (ant.), a pas de càrrega (ant.), a pas de frare convidat (ant.), a marxes dobles (p.ext.)
a passes comptades SP, d'una manera lenta i mesurada / amb una lentitud mesurada (DIEC1)
Tots corrien, però ell, per por de caure, anava a passes comptades / Sempre va a passes comptades / La claror de l'auba se'n venia a passes contades / Té la tesi a mitges perquè avança a passos comptats (També s'usa amb la forma a passos comptats) (R-M, DIEC1, A-M, *)
a plaer SP, a poc a poc / molt lentament (A-M, *)
Van anar caminant a plaer fins a la nova plaça
a pleret SP, lentament / sense pressa (R-M, EC)
Camina a pleret, que no caiguis (R-M)
→a poc a poc, a plaer, a esplai, daixo-daixo, xau-xau, ditet ditet, anar espau-espau
a poc a poc SP, lentament / d'una manera lenta, sense pressa (DIEC1, *)
Canta més a poc a poc; aquesta cançó és molt lenta / Ho fa tan a poc a poc que no acabaran mai (També s'usa amb les formes a poc a poquet i a poquet a poquet) (R-M)
→a pleret, a pas de bou, a pas de tortuga, anar xano-xano, de gota en gota, daixo-daixo, a plaer, a esplai, pas a pas, pam a pam, anar a espai, anar espau-espau, ditet ditet
▷a tota brida (ant.), a tota merda (ant.), a tota hòstia (ant.), a corre-corrents (ant.), a corre-cuita (ant.), de pressa (ant.), a tota velocitat (ant.), a marxes dobles (ant.)
amb parsimònia SP, d'una manera lenta, sense pressa
Menjava amb parsimònia / Treballava amb parsimònia
→dur més corretja que sant Agustí
▷amb presses (ant.), amb presses i corruixes (ant.), a miques (p.ext.)
anar a espai SV, anar amb calma, a poc a poc / lentament (A-M, DIEC1)
Va a espai per no equivocar-se / Ell anava amb molt espai i amb molta calma (També s'usa amb la forma anar amb molt espai)
→dur més corretja que sant Agustí, a poc a poc
•anar d'espai (Men.)
[Val. (A-M)]
anar espau-espau SV, anar molt a poc a poc (A-M)
No es trobava gaire bé, però va anar espau-espau fins al bar i s'hi va quedar tot el capvespre
→a pas de bou vell, a pas de formiga, a poc a poc, a pleret
[Eiv. (A-M)]
[espau-espau: reduplicatiu no registrat al DIEC1]
anar xano-xano SV, (anar) lentament (R-M)
Va anar xano-xano cap a casa seva / Es passejava xano-xano pel moll, entre les caixes i el cordam de les amarres (També s'usa amb els verbs caminar, passejar, etc. i amb la forma anar xino-xano) (*, R-M)
→dur més corretja que sant Agustí, a poc a poc, xau-xau, tau-tau
de gota en gota SP, lentament / a petites quantitats i amb intermitències / a gotes, a petites quantitats (R-M, *, A-M)
No podrà comprar-se mai el cotxe que voldria; guanya els diners de gota en gota; aquell negoci dóna poc / Venien els segells nous de gota en gota perquè n'hi havia molt pocs (R-M)
ditet ditet SV, a poc a poc, sense presses (A-M)
Després del fort de la riuada, l'aigua ha baixat ditet-ditet (A-M)
→a poc a poc, a pas de tortuga, a pas de bou, a pleret, daixo-daixo, xau-xau, tau-tau
▷a tota merda (ant.), a tota hòstia (ant.)
[Tortosa (A-M)]
dur més corretja que sant Agustí SV, ésser molt paupa, fer les coses amb gran lentitud (A-M)
No acabarem mai ses feines, duis més corretja que sant Agustí
→anar a espai, anar xano-xano, amb parsimònia, a pas de tortuga, a pas de bou, a pas de formiga
[Mall. (A-M)]
pam a pam SN, lentament, amb dificultat, vencent una resistència (DIEC1)
La gelera va avançant pam a pam pel pendent de la muntanya / Exploràvem el terreny pam a pam / Van aconseguir d'avançar pam a pam enmig de terribles atacs (R-M, EC, *)
→a poc a poc, pas a pas, a pams
▷pam per pam (v.f.), de mica en mica (p.ext.)
pas a pas SN, lentament / d'una manera lenta, sense pressa (R-M, *)
No et desanimis; ara et costa, però pas a pas arribaràs a aprendre-ho (R-M)
tau-tau SAdv, quietament, a poc a poc (A-M)
El trepig d'una persona que anava baixant, tau-tau, escales i més escales (A-M)
→xau-xau, anar xano-xano, ditet ditet
[Reduplicatiu]
xau-xau SAdv, lentament / a poc a poc (R-M, DIEC1)
Camina xau-xau, sense cansar-se (R-M)
→a pleret, anar xano-xano, tau-tau, ditet ditet
[Reduplicatiu]