LAMENTABLE

ésser llàstima SV, ésser lamentable (A-M)

És llàstima, de perdre el temps d'aquesta manera / Que és llàstima no poder remediar tanta misèria / Es gran llàstima que vós no ajau acabat (Només s'usa en tercera persona del singular. També es fa servir amb el modificador gran en posició prenominal) (EC, A-M, A-M)

→ésser pecat, ésser de plànyer, ésser de doldre, saber greu (a algú), no tenir consol

ésser pecat SV, fa pena, sap greu (DIEC1)

És pecat que l'hagin de perdre (Només s'usa en tercera persona del singular) (A-M)

→ésser de plànyer, saber greu (a algú), ésser llàstima, no tenir consol

no tenir consol SV, ésser una cosa extremadament dolenta i lamentable (A-M)

Això no té consol, fer malbé la riquesa d'aquesta manera! (A-M)

→ésser llàstima, ésser pecat, ésser de doldre

[Mall. (A-M)]