ésser llàstima SV, ésser lamentable (A-M)

És llàstima, de perdre el temps d’aquesta manera / Que és llàstima no poder remediar tanta misèria (Només s’usa en tercera persona del singular. També es fa servir amb el modificador gran en posició prenominal) (EC, A-M)

→ ésser pecat, ésser de plànyer, ésser de doldre, saber greu (a algú)

ésser pecat SV, fa pena, sap greu (IEC)

És pecat que l’hagin de perdre (Només s’usa en tercera persona del singular) (A-M)

→ ésser de plànyer, saber greu (a algú), ésser llàstima