JOC

amagar cordeta SV, joc d'infants, en què un dels jugadors amaga un tros de corda, un mocador o altre objecte, i els altres jugadors han de cercar-lo, i el qui el troba, encalça els altres pegant-los cops a l'esquena fins que es refugien a un lloc determinat on no els pot tocar (A-M)

Si no saps què fer amb els infants podeu jugar a amagar cordeta fins que els venguin a cercar

→cordeta a amagar

[Mall. (A-M)]

amagar esquenes SV, joc infantil en què els jugadors es peguen mútuament a l'esquena mentre no la tenen amagada, repenjada en una paret (EC)

Els nens d'avui dia ja no juguen a amagar esquenes

cordeta a amagar SV, joc d'infants, en què un dels jugadors amaga un tros de corda, un mocador o altre objecte, i els altres jugadors han de cercar-lo, i el qui el troba, encalça els altres pegant-los cops a l'esquena fins que es refugien a un lloc determinat on no els pot tocar (A-M)

Deixeu de jugar a cordeta a amagar i poseu-vos a treballar d'una vegada

→amagar cordeta

[Val. (A-M)]

deute d'honor SN, deute contret en el joc (EC)

Millor que amb aquest home no hi tinguis cap deute d'honor perquè, si no l'hi tornes, t'ho farà pagar car

doble parella SN, en el joc del pòquer, combinació de dues parelles diferents aconseguides en una jugada i que té un valor intermedi entre la parella i el trio (EC)

Ell tenia doble parella, però jo tenia un pòquer; així que vaig guanyar aquella mà

els quatre cantons SD, joc popular infantil en què quatre jugadors ocupen els quatre racons d'una superfície quadrada i van canviant ràpidament de cantó procurant que un altre jugador, situat al bell mig, no en pugui ocupar cap (DIEC1)

En Marc va proposar de jugar als quatre cantons

•cuc als quatre cantons (Igualada [A-M]), cuc als alts (Vilafranca del Penedès [A-M])

fer la figuereta SV, fer moure, davant algú que tracta d'agafar-la amb la boca, una figa seca, penjada per mitjà d'un cordill de l'extrem superior d'una canya que hom agita donant-li copets amb un bastó (EC)

Aquests nens juguen a fer la figuereta

▷jocs de cucanya (p.ext.)

joc de paraules SN, artifici consistent a usar enginyosament mots equívocs o molt semblants de significat / expressió que hom aplica al fet de jugar amb un mot de doble sentit o amb dos mots homòfons, per aconseguir un efecte divertit o enginyós (A-M, EC)

Com vols que l'entengui si sempre fa jocs de paraules! (També s'usa amb la forma joc de mots)

joc de penyores SN, joc en què els jugadors han de lliurar una penyora per cada error comès i que només recuperen si compleixen el càstig imposat per qui mena el joc o per la resta de jugadors / aquell en què el jugador que perd algun punt ha de pagar una penyora o complir un càstig (DIEC1, A-M)

El pare carbasser és un joc de penyores (DIEC1)

▷jugar al pare carbasser (p.ext.)

joc de pistes SN, joc, molt corrent en l'escoltisme i l'excursionisme, consistent a fer un recorregut seguint unes indicacions marcades prèviament (EC)

Sempre acabaven les colònies amb un joc de pistes (DIEC1)

joc dels disbarats SN, joc que consisteix a formar un diàleg sense sentit lògic (DIEC1)

Ens hem fet un fart de riure jugant al joc dels disbarats

■ l'amic invisible SD, joc entre un grup de persones consistent a fer-se entre elles regals de poc valor i que té com a condició que els autors del regal han de mantenir en secret el seu destinatari

Aquest any farem l'amic invisible amb els companys de la feina, quan s'acostin les festes de Nadal

lladres i civils SCoord, joc de nois en què figura que uns són lladres i altres els guàrdies que els encalcen (A-M)

Jugaven a lladres i civils pels carrers del poble

[Or., Occ., Val., Bal.]

manilla de rector i vicari SN, manilla jugada entre dos, posades les cartes en piles de quatre i amb la del damunt de cada pila sempre descoberta (EC)

Vam jugar a manilla de rector i vicari

mots encreuats SN, entreteniment consistent a col·locar convenientment dins una quadrícula, horitzontalment i verticalment, encreuant-se, els mots corresponents a unes definicions que en donen la clau (DIEC1)

Li agrada fer mots encreuats; es passaria tot el dia jugant-hi (També s'usa amb l'adjectiu enreixat)

parells o senars SCoord, joc que consisteix a endevinar si els dits d'una o de les dues mans, estirats simultàniament pels jugadors, sumaran un nombre parell o senar (DIEC1)

Tu què vols? Parells o senars?

quatre sabaters SQ, artifici de paper amb quatre becs que s'obren de dos en dos i que ha donat origen al joc anomenat «cel-infern» (EC)

Aquells nens feien el joc dels quatre sabaters per a passar l'estona

■ tocat i enfonsat SCoord, expressió usada en l'anomenat joc dels vaixells quan un jugador encerta la casella on hi ha amagat un vaixell del contrincant

Has dit B-9? Tocat i enfonsat

trencar l'olla SV, joc infantil que consisteix a trencar, a cops de bastó i amb els ulls tapats, una olla de terra que penja d'una corda (DIEC1)

Pel seu aniversari vam trencar l'olla

▷jocs de cucanya (p.ext.)

■ tres en ratlla SQ, joc popular per a dos jugadors consistent a col·locar en filera tres fitxes sobre tres dels nou punts definits pel creuament de les diagonals, els costats i les mediatrius d'un quadrat

Vols jugar una estona al tres en ratlla amb mi per fer temps? / Ja està, tres en ratlla: he guanyat

treure sardines del barril SV, joc de nois, en el qual s'estrenyen entre ells fins a treure'n un del lloc que ocupa i ficar-se-n'hi un altre (A-M)

Van passar tota la tarda jugant a treure sardines del barril