IRONIA

bona va la dansa O, exclamació irònica amb què fingim aprovar una cosa que ens sembla reprovable (A-M)

—Diuen que mereix perdó perquè l'home a qui ha assassinat era mala persona. —Au, idò bona va la dansa! / Bona va la danza; no ha pegat en menjar terra? (*, A-M)

correu-hi tots O, expressió que desvirtua la queixa d'algú / ironia per a treure importància a una queixa (R-M)

Ella es queixa de l'hotel? Correu-hi tots! Qualsevol diria que a casa seva està molt ben servida! / Sí, vinga, com que el degà ens ha cridat, ara correm-hi tots (Només s'usa en la primera i en la segona persones del plural de l'imperatiu) (R-M, *)

és molt delicat el drap de la cuina O, es diu irònicament al·ludint als qui volen simular una finor que no tenen (A-M)

—Jo no vull dormir al matalàs del terra. —Ai, és molt delicat el drap de la cuina!

▷donar-se-les de (p.ext.), gastar aires de (p.ext.), tenir aires de (p.ext.), donar-se aires de (p.ext.), ésser un bufa (p.ext.)