de collita pròpia SP, de la seva pròpia invenció (IEC)

Ens va llegir un poema de collita pròpia que, per cert, no està gens malament / L’observació que em va fer no era de collita pròpia: ja l’havia sentida d’un altre / És un acudit de la seva collita i no fa gens de gràcia (També s’usa amb la forma de la seva collita) (R-M, R-M, *)

▷ de la pròpia collita (v.f.), treure’s (alguna cosa) del cap (p.ext.)